COMIAT

Benvolguts amics, perdoneu el retard a respondre però he esperat a conèixer les vostres opinions per decidir el que calia fer.

Per raons diverses, s'aprecia un cert cansament en les trobades i em sembla que ha arribat el moment de cancel·lar-les, o deixar-les en standby una temporada.

De totes maneres, crec que ens hem de felicitar d'haver mantingut aquesta tertúlia gairebé durant 5 anys, amb un nivell prou interessant. Personalment per mi ha estat una experiència molt agradable haver compartit taula i debat amb tots vosaltres, que espero repetir sempre que vulgueu.

Teniu a la vostra disposició els correus de tothom.

Ben cordialment

Pere Lleonart

 

Hola Pere, Hola Angels,
Vaig rebre el missatge sobre el que semblava era el preludi del que acabéu de dir. A les hores no vaig saber reaccionar.
Crec que el desànim col.lectiu al qual ens veiem avessats donada la situació del país ,ha tingut també les seves repercussions en iniciatives com la del grup de debat.
No crec pas que la corba descendent en la participació en les tertúlies es degui a la manca d'interès en els temes o persones proposades, sinò en el desànim general.
Us agraeixo hagueu comptat amb mí. He après un munt de coses.
Potser un temps de calma ens anirà bé, i convido fermament als joves que han participat en les nostres trobades a proposar-nos temes i persones de llur interès, que des d'els seus punts de vista i d'acord amb llur generació i ideologies ens animin a pensar que deixarem un mon millor que el que nosaltres hem bastit.
Un petò, i fins aviat.
Núria Roure

 

 

Pere, jo he vingut els últims temps i només et puc dir que les he trobat molt interessant i útils. Moltes gràcies per l’esforç i la tasca feta doncs d’aquets grups n’hi han pocs avui en dia a Mataró. Desitjo que ens puguem retrobar en altres reunions i trobades per compartir els esdeveniments i tendències que s’estan produint en el nostre entorn econòmic i social.

Una forta abraçada.

Josep María Font

 

 

Pere,

comparteixo la idea de què ens hem de felicitar per aquesta iniciativa de 5 anys ...

i sobretot felicitar-te a tu i els qui t'han ajudat !

No havia contestat fins ara perquè jo mateix no tinc massa clar el seu interès.

Tinc la impressió de què, a més de parlar, ara toca, és urgent, reaccionar, actuar.

Personalment, m'agradaria trobar cercles on poder impulsar, d'alguna manera,

la regeneració democràtica radical que el país necessita (Catalunya, primer i Espanya sobretot ...)

Com fer-ho i amb qui ?

Hi dono voltes.

Seguim en contacte,

Pep Molsosa

 

 

Bon Dia Pere

La veritat es que sap greu que , s’acabi’n les trobades,no se quina pot ser la raó, però, en general crec que ell nivell dels convidats a estat molt alt, i t’asseguro que per mi a sigut molt interessant, però no sempre es fàcil combinar el dia, dia de la empresa amb les trobades.

T’agraeixo molt que comptessis amb mi, per les trobades i no dubtis en tornar a avisar-me , si de nou torna’s a fer els sopas.

Salutacions i una abraçada

Xavier Borrell

 

 

Benvolgut Pere
En primer lloc disculpar-me per no haver respost abans al correu en que ens demanaves opinió sobre la continuïtat de les trobades.
He estat fora de circulació i, tot i que lamento la decisió i que espero resulti tant sols en una pausa no molt extensa, permetem que comparteixi amb tothom les respostes al que ens preguntaves.
Al meu entendre, tal i com vaig insinuar en relació amb el sopar amb Anton Costas, el canvi de lloc no va afavorir la qualitat de la tertúlia.
Si bé fou positiva la variació inicial del menú i la facilitat d'aparcament, no disposar d'un menjador exclusiu i per tant estar exposats al nivell de sorolls derivat del grau d'ocupació condicionà la capacitat d'entendre les exposicions i d'implicar intensivament a tothom en el debat.
Així doncs, i esperant una nova convocatòria, desitjaria que trobéssim un lloc de reunió no compartit amb d'altres comensals i que comparteixis aquest correu amb tota la llista de convocatòria.
Amb tot el meu agraïment per les oportunitats que ens has ofert per intercanviar opinions i enriquir els nostres coneixements i relacions interpersonals.
Domingo Jaumandreu

 

 Estimat Pere,

Ha estat una bona que he gaudit. Així que gràcies per haver-me convidat i fins aviat!

Una abraçada,

Joan Pera

 

 

Pere, només felicitar-te per l'iniciativa.

Realment ha sigut enriquidor!

De totes formes no veig malament fer-ne alguna, 3 ó 4 cops l'any,

per no perdre aquesta oportunitat.

Una abraçada!

Esteve Vilaseca

 

 

Bon dia Pere i Àngels,

Encara que m’he incorporat tard als sopars tertúlia, us agraeixo la vostra confiança i la possibilitat de compartir taula amb vosaltres i els ponents que he conegut. Per a mi ha estat una experiència molt interessant i enriquidora, que si voleu continuar més endavant, encantat.

Una abraçada i a reveure.

Pitu Martí

 

 

Benvolgut Pere:

Per la meva banda he estat molt content i honrat d’acudir a les tevés invitacions. He vingut sempre que he pogut.

Si la teva salut ho permet, el darrer divendres tenies un aspecto magnífic, i tens il·lusió val la pena continuar.

En cas que es continuï, jo farè esforç per atraure algún convidad del Maresme que pugui encaixar.

A mi em sembla que no importa tant el convidat com el taranná dels asistents i el ordre del debat.

Te molt mèrit atreure convidats ja que Mataró no es el 7Portes. Tu ho has fet molt bé I a més has portat gent al 7Portes.

Estic a l teva disposició.

Jaume Montero.

 

REFLEXIÓ FINAL

Benvolguts amics,

Desprès de més de quatre anys de sopars mensuals, a les darreres convocatòries el nombre de participants s'ha reduït considerablement.

Pot ser degut a diferents raons, com els temes tractats, els tertulians convidats, el canvi de restaurant, o un cert cansament dels participants habituals i que no hem sabut atraure de nous.

Us faig aquestes reflexions per conèixer la vostra opinió i suggeriments, i si us sembla que val la pena continuar amb les tertúlies o no.

Molt cordialment,

Pere Lleonart

 

  

Bona nit Pere,

Sento respondre una mica tard.

No soc ni molt menys un dels "veterans" en el grup, i últimament tampoc dels més habituals.

Posades aquestes premises, et diria que les últimes vegades que he assistit, he anat veient que els pefils dels assistents erem cada vegada més semblants: Professionals ja fora de l'activitat professional, amb excel·lents experiencies per aflorar, compartir i transmetre, i que moltes de les xerrades ja les tenim sentides.

No voldria en cap cas menystenir els ponents ni la seva elecció, però si no entra sang nova en el grup, per motivar les ganes d'apendre a través de la barreja de criteris generacionals, les trobades resulten avorrides.

No crec que la gastronomia (restaurant) hagi influit gens.

Una abraçada,

Ramon Reynal

 

 

Benvolgut Pere,

Personalment continua sent un gran plaer intel·lectual i de convivència assistir als Sopars. Els ponents tenen un nivell molt elevat i el restaurant és molt agradable.

Hi assisteixo amb freqüència; les absències son degudes a viatges o carregues de feina, normalment.

En qualsevol cas, potser la propera trobada podriem veure'ns mitja hora abans les persones que tinguem disponibilitat i comentar suggeriments tot prenent un aperitiu.

Cal pensar en el dia de la setmana: potser dijous fora una opció interessant?

En qualsevol cas, voldria agrair-te l'esforç que portes a terme per a organitzar les trobades.

Un aforta abraçada

Xavier Subirats

 

 

Amic Pere,

jo vaig arribar tard als sopars-tertúlia que, amb bon criteri, organitzes a Mataró des de fa anys. La selecció dels ponents convidats m'ha semblat atractiva i oportuna. Certament, m'ha sorprès l'escassa assistència de tertulians.

En fi, si la bona idea prosegueix, pots ben comptar amb la meva assistència.

Una abraçada,

Enric Serra

 

 

 

Benvolgut Pere,

llegeixes el missatge i sap greu que passi això, més reconeixent l'esforç -molt personal- que feu com organitzadors. a més a més, les tertulies sempre tenen un caire distès i acabes amb un sonriue. No hi ha, al meu entendre, una raó específica. Pot ser si que uns temes poden resultar més atractius que d'altres però la veritat és que fonamentalment es tracta d'un tema de saturació, d'hores de feina interminables que et deixen al final del dia exhaust. Aquest és al menys el meu cas. Acabo d'arribar a casa ara mateix i m'he de tornar a posar a l'ordinador fins no se quan per ser de nou a Barcelona demà a les 8 hores.....la família tambe demana més presència, la realitat és aquesta.Personalment estic en un moment complicat d'endegament d'una activitat que em consumeix tot el dia.

No tinc la solució. Si que crec que les tertulies acaben fàcilment reduint-se a pocs membres molt actius que són dominants en el discurs. També és veritat que no semblem capaços de replegar més gent i d'anar canviant el focus d'atenció o de lideratge. No se per què és però no veig que hi hagi un relleu generacional. Com si els homes i dones dels quarantes estiguessin prou enfeinats en el dia a dia i no pas en el debat només pel plaer de fer-lo.

Lamento no ser capaç d'aportar més idees. No puc tampoc en aquest moment agafar compromisos perquè no se que em depara ni la setmana vinent.

Pot ser si n'estàs cansat és el moment d'aturar-les per un temps i repensar-les, en forma i en gent. no em refereixo a eliminar a ningú, molt al contrari, parlo de fer entrar molta més gent. Es cert que crec que la zona del Maresme donaria molta més gent a integrar i se m'acut que el mateix TCM podria ser un possible vehicle que prengués el relleu o que cooperés en que tota l'organització no recaigués a les teves mans.

Si vols fem un cafè a BCN un dia amb la teva fantàstica Angels i en parlem.

Decideixis el que sigui, sàpigues que te (us ) aprecio molt i que crec que el que heu estat fent te un grandíssim mèrit.

Una abraçada. Abaix trobaràs les meves coordenades.

Mar Isla i Pera

Economista

 

 

Benvolgut Pere,

El meu motiu és purament d’agenda: estic viatjant constantment.

Molt cordialment

Pere Merino

 

 

Benvolgut Pere,

En el meu cas particular, que ja es conegut, he estat pare recentment i se’m fa molt difícil de venir. Tot i això, sempre m’ha agradat venir i mantinc la il·lusió per tornar tant bon punt recuperem una mica de son acumulada.

Respecte als temes i convidats, res a dir, han estat sempre interessants. Evidentment alguns han estat personalment més o menys interessants però això és inevitable ja que tothom te els seus propis interessos.

El canvi d’ubicació no el considero massa rellevant.

Una abraçada i fins aviat!

Joan Pera

 

Per la meva part, tot i que fa poc que vinc i que de fet només he vingut 3 o 4 vegades, penso que es pot fer bimensual, essent més selectiu amb els temes. Segurament el canvi de restaurant (el preu…) pot haver afectat l’assistència. Triar ponents més mediàtics podria ser una solució, sempre que s’adaptin a la temática escollida, evidentment…

Penso que es podria substituir l’autopresentació de cada assistent, per una presentació ràpida –només nom, professió i càrrec- per part del conductor de l’acte. S’estalviaria temps i ens centraríem més ràpidament en el ponent.

Salutacions cordials.

Josep Lluís Martí i Julià.

Atenció! Canvi de data

La propera tertúlia serà el proper DIMARTS 22 de gener, i NO dimecres, dia 23 de gener, com estava previst.

Disculpeu les molèsties

47è sopar Grup de Debat Mataró

Amics,

Per la propera tertúlia el nostre convidat és en Francesc Granell, exfuncionari de la Unió Europea i catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, que ens parlarà sobre "Perspectives econòmiques internacionals". Serà el proper dimecres, dia 23 de gener, al restaurant Can Dimas, del Passeig Callao (Platja) de Mataró, a les 21 hores.

 

Ben cordialment,

Pere Lleonart

Reflexió de l'Àlex Furest sobre el tema de l'autodeterminació

Reflexió de l'Àlex Furest en un debat que s'ha encetat sobre el tema de l'autodeterminació a partir d'una tertúlia semblant a la nostra que es fa a Les 7 Portes de Barcelona.

08 de desembre de 2012

Bona nit

Els catalans som un poble ben estrany... Potser per això vàrem perdre el nostre govern (ja el 1714 les nostres elits no es distingiren pel seu patriotisme i 300 anys abans ens vàrem deixar entabanar al Compromís de Casp i vàrem deixar que ens furtessin la Corona) i estem condemnats a ésser governats i administrats per un poble veí que no té manies a l'hora d'exercir el poder i el govern. En el fons ens tracten una mica com aquell nen que no es pot valdre per sí sol, i a vegades trobo que no els falta raó.

En aquest interessant intercanvi d'escrits he llegit coses molt interessants i altres força curioses. Vagi per endavant que em guanyo la vida a l'empresa privada i llevant-me cada dia ben d'hora ben d'hora, com diu en Guardiola, per tant no tinc cap lligam d'interès amb cap partit. Per tant podreu dir-me beneït, o malpensat, però mai atribuïr les meves opinions a un interès partidista. Només em mou l'interès -si em disculpeu la paraula que sé que no agrada a determinades sensibilitats- patriòtic.

Perquè crec que la independència és no la millor, sino la única solució? Perquè aquest poble veí que ens governa ens xucla tots els recursos que pot, s'arruïna (gairebé com diu en Jaume Barberà es suïcida) ens arruïna i a més a més vol esborrar la nostra identitat i convertir-nos en una còpia d'ells. Certament CiU no ha estat fins fa poc un partit independentista, encara que majoritàriament les seves bases sí, però penso que simplement l'Artur Mas s'ha adonat que la circumstància històrica el portava a ser el President que tancaria la Generalitat (arruïnada i sense competències). I abans que veure com els homes de negre d'en Montoro li ocupaven la Conselleria d'Economia (o el seu despatx, ja posats), i veient que no tenia cap força per aturar això i l'ofensiva recentralitzadora engegada des dels temps d'Aznar (la FAES no ha parat mai), veient el què s'organitzava per l'11 de setembre, decidí que era l'oportunitat de pujar-se al carro i intentar redreçar o canviar el curs de la història (i també tapar així el seu fracàs, tot s'ha de dir). I si bé és cert que un referèndum ara podríem guanyar-lo, també és cert que sense referèndum, a la política del dia a dia, el procés d'independència no tirava sense CiU. Aquest canvi és l'històric, més enllà dels detalls.

A l'intercanvi d'escrits he confirmat una de les coses més estranyes que he detectat de fa anys a l'esquerra -amb lligams a Madrid- a Catalunya: s'avantposa l'ideologia d'esquerra a la de país. Però si mirem Espanya, no veurem que el PSOE (ni IU) deixin de ser espanyols per ser d'esquerres, ni tampoc ho tolerarien!! Aleshores, perquè contraposem l'ideologia social i la de país? Es planteja el PSOE què farà d'Espanya per decidir que dóna suport a la nació espanyola? I els socialistes francesos? I el Labour? Algún d'aquests partits renega del país perquè no puguin imposar el seu model polític i social? Evidentment no. Només passa això a Catalunya (els qui se'n salven son ERC i teòricament la CUP). I passa -perdoneu, però algú ho havia de dir- bàsicament a les esquerres anem a dir "sucursalistes", en major o menor grau, que estàn mancades d'una visió nacional catalana. Em pregunto què diria en Joan Comorera si veiés l'actual ICV amb les seves disquisicions. Sí, a mí també em recorda els fets de Maig del 37, amb el POUM i la FAI fotent-se de trets. I així els va anar- Ni guerra, ni revolució ni res de res. Bé, desgràcia, misèria i patiment, a cabassos.

Penso que hem de fer el procés de la independència en paralel al social, i en tot cas, quan siguem independents, ja governarà qui guanyi les eleccions, com a tots els països democràtics! Però no contraposar-lo ni condicionar-lo!! I la Constitució catalana, doncs mirarem que sigui el més justa i avançada possible, però no entenc perquè hem de posar la prevenció de "que sigui d'esquerres" per donar suport a la independència de Catalunya. Tinc clar que pitjor del què estem ara en termes de drets socials, nacionals i en termes de qualitat democràtica, serà impossible que estem.

No crec que CiU i l'Artur Mas siguin cap angelet de la guarda, però penso que l'esquerra que ens ha governat (a Catalunya i Espanya, des de Felipe Gonzàlez a Zapatero), no té gaire medalles a posar-se en defensa de la classe treballadora. Hi han col.laborat -potser d'una manera més passiva-en el desmuntatge de l'estat del benestar (no m'estendré gaire, però recordeu allò de "bajar los impuestos es de izquierdas" d'en Zapatero?). Han estat defensant (més dissimuladament, si voleu) els interessos dels poderosos-p. ex. Botín- de la mateixa manera que la dreta del PP ho ha fet (més "desacomplejadamente" com deia l'Aznar, això sí). Aquesta superioritat moral que l'esquerra gasta, no la veig justificada avui en dia precisament (potser em podreu dir que el PSOE no es un partit d'esquerres, però de moment juga aquest paper). Tampoc penso que la burgesia catalana sigui una sucursal de les germanetes de la caritat, però penso -els historiadors em corregiran si vaig errat- que la burgesia catalana, meritocràtica, industrial i comercial, no es pot comparar a la dreta espanyola, militarista, feudal, classista i acostumada a viure del pressupost i del BOE, en una paraula, improductiva.

I efectivament, CiU fou l'alumne avantatjat de les retallades... perquè entre el dèficit fiscal i la motxilla del deute dels tripartits simplement no podia fer gaire cosa més. Podem apujar l'IRPF al 60% i que les multinacionals marxin, farts els seus directius de pagar el nostre "fet diferencial" o reinstaurar successions (la part més gran ja se la va carregar el tripartit), i aconseguir que els grans patrimonis es deslocalitzin a Saragossa o Madrid per no pagar... En fi, podem convertir Catalunya en el desert que somiava Franco al final de la guerra.civil. Però recaptant el 3% dels impostos, no s'hi pot fer gaire més. I amb la motxilla dels 42.000 miliions de deute, menys.

En fi, ja se que podriem estar discutint hores, amb la sanitat, l'educació, etc. però mentre no tinguem tot el control dels nostres recursos, no podrem escatir realment quines intencions té i com es comporta cadascú. I si una cosa tinc clara és que només tindrem estat del benestar i pensions amb la independència. Amb Espanya, misèria i ruïna (cal que us recordi els AVE's sense trens, els aeroports sense avions, les autovies sense cotxes, els projecters faraónics sense sentit com la Ciutat de les Arts a València, o la de la Cultura a Santiago de Compostela, etc., BANKIA, el dèficit tarifari de l'electricitat...?)

Suposo que la campanya d'en Wert no deixa de ser un clar avís a navegants de per on aniran les coses... per tant no sé què més han de fer perquè la gent s'ho cregui, que van a per nosaltres. Després tornaran amb el transvasament de l'Ebre. I amb la "homogeneizacion del mercado interior", i amb... Necessitem administrar-nos nosaltres mateixos, com fan gairebé 200 països al món, perquè cap d'ells ha volgut tornar a la situació anterior a la seva independència... Per alguna cosa serà.

Bona nit i Bon Nadal a tothom

Àlex Furest

Una visió d'en Pep Molsosa sobre els resultats del passat 25 de novembre

Per animar el debat, us envio aquesta nota al blog d'en Pep Molsosa sobre com veu ell els resultats de les passades eleccions

http://pepmolsosa.blogspot.com.es/2012/12/quatre-numeros-sobre-les-eleccions.html

46è sopar Grup de Debat Mataró

Amics,

 

Per la propera tertúlia el nostre convidat és en Jaume Vallcorba, president de la Fundació Catalunya Estat, que ens parlarà sobre "Estratègia i negociació per a la Independència". Serà el proper dimecres, dia 12 de desembre, al restaurant Can Dimas, del Passeig Callao (Platja) de Mataró, a les 21 hores.

 

Us agrairé que confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants. En atenció al convidat es prega puntualitat.

Ben cordialment,

Pere Lleonart

45è sopar Grup de Debat Mataró

Amics,

Per la propera tertúlia el nostre convidat és l'expert en energia, catedràtic i analista de La Vanguardia, Mariano Marzo, que ens parlarà sobre "Els tres trilemes de l'energia", tema sobre el qual us adjuntem un article aparegut a LV el passat mes d'abril.

 

Serà el proper dimecres, dia 14 de novembre, al restaurant Can Dimas, del Passeig Callao (Platja) de Mataró, a les 21 hores.

 

Us agrairé que confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants. En atenció al convidat es prega puntualitat.

 

Ben cordialment,

Pere Lleonart

44è sopar Grup de Debat Mataró

Amics,

Iniciem una nova temporada del Grup de Debat Mataró i, atenent l'excepcional moment que travessem al nostre país, hem convidat la diputada i exconsellera Montserrat Tura, que ens parlarà de "La realitat canviant de Catalunya".

Serà el proper dimecres, dia 03 d’octubre i, com varem decidir al darrer sopar de la temporada anterior, a partir d’ara ens trobarem al restaurant Can Dimas, del Passeig Callao (Platja) de Mataró, a les 21 hores.

Us agrairé que confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants. En atenció al convidat es prega puntualitat.

Ben cordialment,

Pere Lleonart

43è sopar Grup de Debat Mataró

Amics,

Com ja us havia anunciat, la cloenda d’aquesta temporada del Grup de Debat Mataró la farà el catedràtic de Política Econòmica i articulista Dr. Anton Costas. El títol que havíem previst era "La encrucijada de la politica economica: austeridad versus crecimiento" però, tenint en compte les circumstàncies, aquesta setmana seria "Conseqüències del rescat" i la setmana que bé, ja veurem, però segur que serà molt interessant.

Com que la crisi proporciona algunes oportunitats, hem convençut en Jordi, propietari del restaurant Can Dimas de Mataró, perquè ens preparés un menú a un preu raonable, així que us proposem un comiat de temporada especial.

Preneu nota, doncs, que el sopar serà, de forma extraordinària, al restaurant Can Dimas, del Passeig Callao (Platja) de Mataró, el proper dimarts 19, a les 21 hores, i com sempre, cal que confirmeu l’assistència amb antelació. En atenció al convidat es prega puntualitat.