Reflexió de l'Àlex Furest sobre el tema de l'autodeterminació

Reflexió de l'Àlex Furest en un debat que s'ha encetat sobre el tema de l'autodeterminació a partir d'una tertúlia semblant a la nostra que es fa a Les 7 Portes de Barcelona.

08 de desembre de 2012

Bona nit

Els catalans som un poble ben estrany... Potser per això vàrem perdre el nostre govern (ja el 1714 les nostres elits no es distingiren pel seu patriotisme i 300 anys abans ens vàrem deixar entabanar al Compromís de Casp i vàrem deixar que ens furtessin la Corona) i estem condemnats a ésser governats i administrats per un poble veí que no té manies a l'hora d'exercir el poder i el govern. En el fons ens tracten una mica com aquell nen que no es pot valdre per sí sol, i a vegades trobo que no els falta raó.

En aquest interessant intercanvi d'escrits he llegit coses molt interessants i altres força curioses. Vagi per endavant que em guanyo la vida a l'empresa privada i llevant-me cada dia ben d'hora ben d'hora, com diu en Guardiola, per tant no tinc cap lligam d'interès amb cap partit. Per tant podreu dir-me beneït, o malpensat, però mai atribuïr les meves opinions a un interès partidista. Només em mou l'interès -si em disculpeu la paraula que sé que no agrada a determinades sensibilitats- patriòtic.

Perquè crec que la independència és no la millor, sino la única solució? Perquè aquest poble veí que ens governa ens xucla tots els recursos que pot, s'arruïna (gairebé com diu en Jaume Barberà es suïcida) ens arruïna i a més a més vol esborrar la nostra identitat i convertir-nos en una còpia d'ells. Certament CiU no ha estat fins fa poc un partit independentista, encara que majoritàriament les seves bases sí, però penso que simplement l'Artur Mas s'ha adonat que la circumstància històrica el portava a ser el President que tancaria la Generalitat (arruïnada i sense competències). I abans que veure com els homes de negre d'en Montoro li ocupaven la Conselleria d'Economia (o el seu despatx, ja posats), i veient que no tenia cap força per aturar això i l'ofensiva recentralitzadora engegada des dels temps d'Aznar (la FAES no ha parat mai), veient el què s'organitzava per l'11 de setembre, decidí que era l'oportunitat de pujar-se al carro i intentar redreçar o canviar el curs de la història (i també tapar així el seu fracàs, tot s'ha de dir). I si bé és cert que un referèndum ara podríem guanyar-lo, també és cert que sense referèndum, a la política del dia a dia, el procés d'independència no tirava sense CiU. Aquest canvi és l'històric, més enllà dels detalls.

A l'intercanvi d'escrits he confirmat una de les coses més estranyes que he detectat de fa anys a l'esquerra -amb lligams a Madrid- a Catalunya: s'avantposa l'ideologia d'esquerra a la de país. Però si mirem Espanya, no veurem que el PSOE (ni IU) deixin de ser espanyols per ser d'esquerres, ni tampoc ho tolerarien!! Aleshores, perquè contraposem l'ideologia social i la de país? Es planteja el PSOE què farà d'Espanya per decidir que dóna suport a la nació espanyola? I els socialistes francesos? I el Labour? Algún d'aquests partits renega del país perquè no puguin imposar el seu model polític i social? Evidentment no. Només passa això a Catalunya (els qui se'n salven son ERC i teòricament la CUP). I passa -perdoneu, però algú ho havia de dir- bàsicament a les esquerres anem a dir "sucursalistes", en major o menor grau, que estàn mancades d'una visió nacional catalana. Em pregunto què diria en Joan Comorera si veiés l'actual ICV amb les seves disquisicions. Sí, a mí també em recorda els fets de Maig del 37, amb el POUM i la FAI fotent-se de trets. I així els va anar- Ni guerra, ni revolució ni res de res. Bé, desgràcia, misèria i patiment, a cabassos.

Penso que hem de fer el procés de la independència en paralel al social, i en tot cas, quan siguem independents, ja governarà qui guanyi les eleccions, com a tots els països democràtics! Però no contraposar-lo ni condicionar-lo!! I la Constitució catalana, doncs mirarem que sigui el més justa i avançada possible, però no entenc perquè hem de posar la prevenció de "que sigui d'esquerres" per donar suport a la independència de Catalunya. Tinc clar que pitjor del què estem ara en termes de drets socials, nacionals i en termes de qualitat democràtica, serà impossible que estem.

No crec que CiU i l'Artur Mas siguin cap angelet de la guarda, però penso que l'esquerra que ens ha governat (a Catalunya i Espanya, des de Felipe Gonzàlez a Zapatero), no té gaire medalles a posar-se en defensa de la classe treballadora. Hi han col.laborat -potser d'una manera més passiva-en el desmuntatge de l'estat del benestar (no m'estendré gaire, però recordeu allò de "bajar los impuestos es de izquierdas" d'en Zapatero?). Han estat defensant (més dissimuladament, si voleu) els interessos dels poderosos-p. ex. Botín- de la mateixa manera que la dreta del PP ho ha fet (més "desacomplejadamente" com deia l'Aznar, això sí). Aquesta superioritat moral que l'esquerra gasta, no la veig justificada avui en dia precisament (potser em podreu dir que el PSOE no es un partit d'esquerres, però de moment juga aquest paper). Tampoc penso que la burgesia catalana sigui una sucursal de les germanetes de la caritat, però penso -els historiadors em corregiran si vaig errat- que la burgesia catalana, meritocràtica, industrial i comercial, no es pot comparar a la dreta espanyola, militarista, feudal, classista i acostumada a viure del pressupost i del BOE, en una paraula, improductiva.

I efectivament, CiU fou l'alumne avantatjat de les retallades... perquè entre el dèficit fiscal i la motxilla del deute dels tripartits simplement no podia fer gaire cosa més. Podem apujar l'IRPF al 60% i que les multinacionals marxin, farts els seus directius de pagar el nostre "fet diferencial" o reinstaurar successions (la part més gran ja se la va carregar el tripartit), i aconseguir que els grans patrimonis es deslocalitzin a Saragossa o Madrid per no pagar... En fi, podem convertir Catalunya en el desert que somiava Franco al final de la guerra.civil. Però recaptant el 3% dels impostos, no s'hi pot fer gaire més. I amb la motxilla dels 42.000 miliions de deute, menys.

En fi, ja se que podriem estar discutint hores, amb la sanitat, l'educació, etc. però mentre no tinguem tot el control dels nostres recursos, no podrem escatir realment quines intencions té i com es comporta cadascú. I si una cosa tinc clara és que només tindrem estat del benestar i pensions amb la independència. Amb Espanya, misèria i ruïna (cal que us recordi els AVE's sense trens, els aeroports sense avions, les autovies sense cotxes, els projecters faraónics sense sentit com la Ciutat de les Arts a València, o la de la Cultura a Santiago de Compostela, etc., BANKIA, el dèficit tarifari de l'electricitat...?)

Suposo que la campanya d'en Wert no deixa de ser un clar avís a navegants de per on aniran les coses... per tant no sé què més han de fer perquè la gent s'ho cregui, que van a per nosaltres. Després tornaran amb el transvasament de l'Ebre. I amb la "homogeneizacion del mercado interior", i amb... Necessitem administrar-nos nosaltres mateixos, com fan gairebé 200 països al món, perquè cap d'ells ha volgut tornar a la situació anterior a la seva independència... Per alguna cosa serà.

Bona nit i Bon Nadal a tothom

Àlex Furest