REFLEXIÓ FINAL

Benvolguts amics,

Desprès de més de quatre anys de sopars mensuals, a les darreres convocatòries el nombre de participants s'ha reduït considerablement.

Pot ser degut a diferents raons, com els temes tractats, els tertulians convidats, el canvi de restaurant, o un cert cansament dels participants habituals i que no hem sabut atraure de nous.

Us faig aquestes reflexions per conèixer la vostra opinió i suggeriments, i si us sembla que val la pena continuar amb les tertúlies o no.

Molt cordialment,

Pere Lleonart

 

  

Bona nit Pere,

Sento respondre una mica tard.

No soc ni molt menys un dels "veterans" en el grup, i últimament tampoc dels més habituals.

Posades aquestes premises, et diria que les últimes vegades que he assistit, he anat veient que els pefils dels assistents erem cada vegada més semblants: Professionals ja fora de l'activitat professional, amb excel·lents experiencies per aflorar, compartir i transmetre, i que moltes de les xerrades ja les tenim sentides.

No voldria en cap cas menystenir els ponents ni la seva elecció, però si no entra sang nova en el grup, per motivar les ganes d'apendre a través de la barreja de criteris generacionals, les trobades resulten avorrides.

No crec que la gastronomia (restaurant) hagi influit gens.

Una abraçada,

Ramon Reynal

 

 

Benvolgut Pere,

Personalment continua sent un gran plaer intel·lectual i de convivència assistir als Sopars. Els ponents tenen un nivell molt elevat i el restaurant és molt agradable.

Hi assisteixo amb freqüència; les absències son degudes a viatges o carregues de feina, normalment.

En qualsevol cas, potser la propera trobada podriem veure'ns mitja hora abans les persones que tinguem disponibilitat i comentar suggeriments tot prenent un aperitiu.

Cal pensar en el dia de la setmana: potser dijous fora una opció interessant?

En qualsevol cas, voldria agrair-te l'esforç que portes a terme per a organitzar les trobades.

Un aforta abraçada

Xavier Subirats

 

 

Amic Pere,

jo vaig arribar tard als sopars-tertúlia que, amb bon criteri, organitzes a Mataró des de fa anys. La selecció dels ponents convidats m'ha semblat atractiva i oportuna. Certament, m'ha sorprès l'escassa assistència de tertulians.

En fi, si la bona idea prosegueix, pots ben comptar amb la meva assistència.

Una abraçada,

Enric Serra

 

 

 

Benvolgut Pere,

llegeixes el missatge i sap greu que passi això, més reconeixent l'esforç -molt personal- que feu com organitzadors. a més a més, les tertulies sempre tenen un caire distès i acabes amb un sonriue. No hi ha, al meu entendre, una raó específica. Pot ser si que uns temes poden resultar més atractius que d'altres però la veritat és que fonamentalment es tracta d'un tema de saturació, d'hores de feina interminables que et deixen al final del dia exhaust. Aquest és al menys el meu cas. Acabo d'arribar a casa ara mateix i m'he de tornar a posar a l'ordinador fins no se quan per ser de nou a Barcelona demà a les 8 hores.....la família tambe demana més presència, la realitat és aquesta.Personalment estic en un moment complicat d'endegament d'una activitat que em consumeix tot el dia.

No tinc la solució. Si que crec que les tertulies acaben fàcilment reduint-se a pocs membres molt actius que són dominants en el discurs. També és veritat que no semblem capaços de replegar més gent i d'anar canviant el focus d'atenció o de lideratge. No se per què és però no veig que hi hagi un relleu generacional. Com si els homes i dones dels quarantes estiguessin prou enfeinats en el dia a dia i no pas en el debat només pel plaer de fer-lo.

Lamento no ser capaç d'aportar més idees. No puc tampoc en aquest moment agafar compromisos perquè no se que em depara ni la setmana vinent.

Pot ser si n'estàs cansat és el moment d'aturar-les per un temps i repensar-les, en forma i en gent. no em refereixo a eliminar a ningú, molt al contrari, parlo de fer entrar molta més gent. Es cert que crec que la zona del Maresme donaria molta més gent a integrar i se m'acut que el mateix TCM podria ser un possible vehicle que prengués el relleu o que cooperés en que tota l'organització no recaigués a les teves mans.

Si vols fem un cafè a BCN un dia amb la teva fantàstica Angels i en parlem.

Decideixis el que sigui, sàpigues que te (us ) aprecio molt i que crec que el que heu estat fent te un grandíssim mèrit.

Una abraçada. Abaix trobaràs les meves coordenades.

Mar Isla i Pera

Economista

 

 

Benvolgut Pere,

El meu motiu és purament d’agenda: estic viatjant constantment.

Molt cordialment

Pere Merino

 

 

Benvolgut Pere,

En el meu cas particular, que ja es conegut, he estat pare recentment i se’m fa molt difícil de venir. Tot i això, sempre m’ha agradat venir i mantinc la il·lusió per tornar tant bon punt recuperem una mica de son acumulada.

Respecte als temes i convidats, res a dir, han estat sempre interessants. Evidentment alguns han estat personalment més o menys interessants però això és inevitable ja que tothom te els seus propis interessos.

El canvi d’ubicació no el considero massa rellevant.

Una abraçada i fins aviat!

Joan Pera

 

Per la meva part, tot i que fa poc que vinc i que de fet només he vingut 3 o 4 vegades, penso que es pot fer bimensual, essent més selectiu amb els temes. Segurament el canvi de restaurant (el preu…) pot haver afectat l’assistència. Triar ponents més mediàtics podria ser una solució, sempre que s’adaptin a la temática escollida, evidentment…

Penso que es podria substituir l’autopresentació de cada assistent, per una presentació ràpida –només nom, professió i càrrec- per part del conductor de l’acte. S’estalviaria temps i ens centraríem més ràpidament en el ponent.

Salutacions cordials.

Josep Lluís Martí i Julià.