Ara sí ha arribat el moment de La Creativitat!


A principis dels 70’s el president d’una important empresa de vídeo jocs davant la pregunta de si creia que els videojocs afectaven a la ment dels usuaris va respondre que els estudis reflectien taxativament que el videojocs no afectaven als usuaris, i referint-se al “Comecocos”, va continuar dient que si els videojocs afectessin als usuaris estaríem tots tancats a habitacions fosques, escoltant sorollets electrònics i menjant pastilletes de colors.

Avui en dia tots donem per fet que la tecnologia electrònica forma part de les nostres vides. Al igual que la Revolució Industrial va canviar el món, avui en dia la Revolució Electrònica torna a fer-ho, però estem massa immersos en la mateixa com per tenir una visió objectiva al respecte del nou canvi. És una història impossible d’explicar. Massa gent, massa llocs, massa art, massa tecnologia, massa informació per ser impresa d’una forma racional i digerible. Segueix un rastre i et portarà a vint més. Parla amb una persona i et dirà que parlis amb altres vint. Per on començar? I el que és més important: On acaba?

Existeixen dues visions del futur tecnològic: l’agradable utopia de dinàmic plaer tecnològic o el malson de control i automatisme. La única realitat del tot certa és el profund canvi que estem vivint, i unes noves normes establertes sense massa contingut polític ni ideològic, sense aspiració revolucionària, sense forma utòpica d’organització social, sense idea contracultural. Però sí que existeix una lluita de les unitats micros contra les macros. Les unitats micros viuen en un procés incremental, és a dir assoliments diaris a petita escala. Cada cop que organismes i corporacions dirigides per adults decideixen intervenir en qualsevol àmbit, milers de joves canvien les regles del joc en un ping pong d’idees entre persones que mai es conegueren. Tenim la necessitat de convertir-nos en quelcom més gran que un mateix i es genera un sentiment tribal amb les persones amb les que compartim inquietuds, però aquest sentiment és extremadament feble i temporal ja que és poc costos canviar de tribu.

La tecnologia a l’abast, i la impossibilitat de gestionar-la provoca que la seva evolució hagi perdut el sentit en ella mateixa i necessiten de contingut humà que la justifiqui. És en aquest procés en el que l’art agafa una especial significació, ja que el precepte bàsic de l’art es transformar la vida en quelcom millor i més agradable. Després de molt de temps la tecnologia, i tota la ciència en general, ha de tornar a evolucionar utilitzant les pautes que li marca l’art, i no al revés. Però aquest cop l’art ha fugit de la cultura de les icones. El focus del nou art no és l’artista: Mort l’autor, la multitud és la estrella. Es parla més de la cultura, del fet, del gènere, de l’escena, que de l’autor. S’entén l’art com un mitjà d’expressió per transmetre (capacitat que es la que veritablement defineix als humans) emocions, sensacions, somnis, imaginacions ... Deixem de sobrevalorar l’art dels artistes ja que podem treballar el propi. Comencem a jugar enlloc de mirar com els altres juguen.

Ara sí, amb l’art i la tecnologia com a mitjans, ha arribat el moment de la Creativitat!!!