Què opina Josep Ibern sobre el futur socio-econòmic del Maresme?

(Entrevista publicada a la web http://www.maresme2015.net/)

Josep Ibern, nascut i resident a Sant Andreu de Llavaneres, és enginyer industrial, Màster en Administració d'empreses per IESE i doctor en Economia per la UPC. Des de fa dos anys és el Director adjunt de la Caixa Laietana. Ha fet majoritàriament la seva carrera professional a l'entitat i a les seves empreses participades.

Quines són les principals magnituds de Caixa Laietana?

Administrem dipòsits per valor de 6.500 milions d'euros i una inversió creditícia de 5.700, que gestionem mitjançant una xarxa de 259 oficines, 70 de les quals estan a la comarca. A Mataró ciutat en tenim 25 i 40 a Barcelona. Fora de Catalunya hem concentrat el nostre desenvolupament a Madrid i a la seva àrea metropolitana: Móstoles, Alcorcón, Fuenlabrada, etc., ja tenim 26 oficines en un mercat força important i molt expansiu.

Quin pes representa el Maresme a nivell de negoci financer?
Gairebé el 50% del passiu prové del Maresme on hi destinem més d'un terç de la inversió, especialment hipotecària.

Aquest desequilibri significa que el Maresme és una comarca poc inversora?
Tot i l'elevat creixement residencial, en els darrers anys els promotors de la comarca han perdut pes en relació a les grans promotores d'àmbit nacional, amb la qual cosa una part del valor afegit se'n va fora del territori.

Al Maresme també estan presents les grans caixes de Barcelona, quins són els punts forts de Caixa Laietana per poder competir en un entorn tan competitiu?
Disposem d'una amplia xarxa de sucursals que ens permet un servei de proximitat, oferir un tracte personal a la nostra clientela. Els 143 anys d'experiència acumulada ens permet disposar d'una clientela fidelitzada i tot i que no som una Caixa gran, som capaços de donar bon servei i oferir bons productes. Els productes de passiu de Caixa Laietana, tant per retribució com per adequació al client són dels més valorats del mercat, a part d'alguns productes com els Fons d'Inversió o els provinents de la Companyia d'Assegurances.

Quants són de plantilla?
Amb més de 1.000 empleats, som la primera empresa de la comarca, amb una plantilla que té edat mitjana de 38 anys. Les necessitats d'ampliació i la cobertura de les lògiques jubilacions fan que cada any contractem unes 50 persones addicionals.

Quin és el perfil que busquen?
Som molt rigorosos en els sistemes de contractació. Necessitem gent preparada i motivada, ja que la feina és cada cop més complexa per la quantitat de productes que es toquen: leasing, renting, préstec hipotecari, préstec personal, descompte comercial, gestió de rebuts, assegurances, fons d'inversió. Contractem joves amb formació universitària, especialment d'econòmiques, empresarials i d'informàtica d'ambdós sexes. Avui encara tenim més personal de sexe masculí que femení, però tendim cap a un progressiu equilibri.

Resulta difícil cobrir les places?
No és fàcil, ja que apart dels coneixements específics de la professió, cal que tingui capacitat de ràpida reacció i facilitat de contacte humà, per adaptar-se als requeriments d'una clientela cada cop més diversa i en cada cas saber-se adaptar al seu llenguatge i la seva forma de pensar. Hi ha joves que s'enlluernen per les ofertes de les consultores multinacionals, però la feina al sector financer és molt àmplia en continguts i enriquidora pel seu contacte humà. És una feina exigent però pot ser molt creativa.

Quant triga un d'aquests joves contractats en ser director d'oficina?
Els més brillants poden arribar-hi al cap de 4 anys, el normal però és als 5/6 anys. El nou director comença en una oficina petita, el què els permet completar el coneixement de la professió. Posteriorment passen a oficines més grans, de dos a cinc empleats, on a més actuen com a formadors de la resta del personal.

Quin impacte té l'Obra social a la comarca?
L'obra social és la nostra raó de ser i procurem generar recursos per fer-la el més gran possible. En aquest darrer any li hem pogut destinar uns 700 milions de les antigues pessetes, més de 4 milions d'euros. Un 70% es localitza a la comarca. Aquesta és al nostre entendre una de les avantatges fonamentals d‘un territori que tingui una Caixa pròpia.

Quin són els seus camps d'actuació prioritaris?
A través de l'Obra Social participem en un ampli ventall d'activitats. Predominen les de caire assistencial i cultural. Procurem atendre aquells camps als que el sector públic no arriba o ser-ne complementaris. Una de les nostres activitats tradicionals més emblemàtica és la biblioteca de Mataró. La nova biblioteca del carrer d'en Pujol de Mataró és una instal·lació molt completa que en el darrer any ha tingut més de 176.800 visitants. També tenim sales d'exposicions, dos a Mataró (la plaça de Santa Anna i la de l'antic Ateneu) i una a Argentona. Estan obertes a tota mena d'exposicions i aconseguim xifres espectaculars de visitants. El Centre Multimèdia de la Riera obert fa ara sis anys ens ha permès entrar en el camp de les noves tecnologies. Equipat amb uns 55 ordinadors té una ocupació propera al 80% de mitjana diària. En un mes normal rebem uns 1.100 usuaris diferents que realitzen més de 6.000 sessions.

Que és més car de mantenir la biblioteca o el centre multimèdia?
El centre multimèdia té un pressupost de 180.000 euros anuals i 600.000 la biblioteca. A més el diferencial no sembla que tingui tendència a escurçar-se ja que el cost de reposició dels equips informàtics es redueix mentre que el dels llibres creix contínuament. De totes maneres són dos equipaments complementaris.

Vostè ha fet la seva tesi doctoral sobre el mercat de l'habitatge. Com s'explica el boom del mercat residencial?
L'origen està en la baixada dels tipus d'interès que va permetre allargar el període d'amortització de les hipoteques. Quan els tipus estaven al 12% no valia la pena sobrepassar els 15 anys, però amb els tipus baixos s'ha pogut arribar fàcilment als 30 anys i la demanda potencial s'ha ampliat molt. Aquest fet junt a una evolució positiva de l'economia en general i un elevat índex de confiança dels consumidors ha portat a la situació viscuda en el mercat de l'habitatge en els darrers anys.

Creu que s'ha arribat a un sostre en el preu?
En el preu de l''habitatge segurament si, però el preu per m2 pot continuar augmentant sobretot en indrets cèntrics, exclusius i de qualitat.

Cal reduir la dimensió de l'habitatge?
En els darrers anys s'ha passat d'un habitatge promig de 100/120 metres quadrats als 70/90 i fins i tot inferior, així s'ha compensat l'increment de preu per metre quadrat i ha permès l'accés a la primera vivenda a un col·lectiu més ampli. És una tendència que no s'ha de satanitzar, ja que quan una persona s'emancipa, molt probablement un habitatge petit s'adequa millor a les seves necessitats. Per altra banda, les darreres estadístiques sobre població indiquen una tendència creixent a la reducció de persones per llar.

Això vol dir que s'ha de modificar la idea tradicional d'un habitatge per a tota la vida?
Crec que sí, es tracta de que la tipologia d'habitatge s'adapti de forma harmònica a les necessitats de les diferents etapes de la vida de les persones, encara que el sistema impositiu no ho afavoreix. Mentre l'impost sobre plusvàlues té ple sentit, aplicar en concepte d'impost de transmissions patrimonials un 7% sobre el valor de la transacció encareix excessivament el canvi d'habitatge i només es podria justificar per la necessitat de recaptar.

La persona que ha comprat un habitatge és pot considerar rica?
Qui ha comprat un habitatge en els darrers anys ha fet un gran negoci. Això no vol dir que sigui rica. No ens enganyem, té un pis que val diners però el necessita per viure. En canvi si decideix retornar al seu lloc d'origen o si les necessitats d'espai s'han reduït, és molt probable que tingui l'oportunitat de materialitzar plusvàlues, que convertides en estalvi li permeten un complement de renda. Aquests fenomen també s'ha donat a escala internacional, pensem en els anglesos o alemanys que s'han traslladar a viure a la Costa del Sol o a la Costa Brava.

Les hipoteques inverses sembla que s'estan posant de moda. ¿Està oferint Caixa Laietana aquest producte?
El que el mercat anomena hipoteca inversa té com a finalitat que la gent que sigui propietària d'un immoble, a partir de certa edat pugui gaudir d'una renda mensual que li complementi la pensió sense necessitat de que se l'hagi de vendre.
Aquesta modalitat financera presenta importants avantatges respecte a les actuals rendes vitalícies, el que unit al fet de que cada cop vivim més anys, ens porta a pensar que serà una modalitat que està cridada a experimentar una gran expansió. A Caixa Laietana l'oferirem molt aviat, però volem ser molt curosos en la seva implantació ja que comporta un elevat component psicològic.

Quin pes tenen els immigrants dins la seva clientela?
Es tracta d'un segment de població molt important per a nosaltres, no solament per la nostra vocació social, sinó també pel fet de que solen ser gent molt treballadora i estalviadora. El disposar d'una àmplia xarxa d'oficines ens permet donar un bon servei de proximitat, que és molt valorat per aquest col·lectiu. Mitjançant la Confederacion Española de Cajas de Ahorros hem establert convenis amb entitats financeres dels seus països d'origen que ens permet fer trameses de diners de forma ràpida i barata, disposem d'impresos en àrab i els hi facilitem la possibilitat de fer trameses per caixer automàtic. Pels que tenen voluntat de quedar-se, els hi oferim hipoteques perquè puguin comprar-se un habitatge. El pes del crèdit hipotecari d'aquest col·lectiu és encara petit però creix a un fort ritme.

No temen que en un moment de reducció de la taxa d'activitat es pugui produir una elevada morositat en aquest col·lectiu?
En base a la nostra experiència històrica a Badalona, Santa Coloma i en les zones d'expansió de Mataró, hem après a valorar les persones, la seva capacitat reactiva per trobar feina en situacions laborals complicades i en darrer terme la xarxa de solidaritat familiar, per tant no ens preocupa especialment aquesta eventualitat.

Sovint s'acusa a la Caixa de que no s'implica prou en els projectes locals, que hem pot dir al respecte?
El nostre àmbit d'actuació és cada cop més ampli i per tant tenim que ser molt curosos alhora de tractar temes locals, de totes maneres ja li he comentat quina és la participació de la nostra obra social a la comarca. Pel que fa a les inversions no hem de confondre els criteris professionals amb altres motivacions per molt respectables que siguin. De totes maneres ens agrada col·laborar, sense implicar-nos directament en la gestió, en les iniciatives que flueixen del nostre entorn.

M'agradaria conèixer la seva opinió d'algunes de les iniciatives socioeconòmiqes que estan funcionant a la comarca com per exemple Cetemsa?
S'ha fet molt bona feina. Han sabut integrar-se en el teixit empresarial de Mataró i la seva comarca. A partir del tèxtil han estès la seva activitat a la resta de sectors. Vull felicitar als qui ho han dirigit, ho han fet molt bé.

I les Escoles Universitàries?
És molt important per un territori tenir una oferta universitària pròpia. En el cas del Maresme s'han hagut de superar molts entrebancs però estan fent una gran funció i per nosaltres és un filó de reclutament de gent ben formada.

Tecnocampus?
Fa molts anys que se'n parla, ara finalment sembla que pot ser una realitat.

Com s'imagina el Maresme al 2015? Haurem crescut molt demogràficament? Tindrem un Tecnocampus? El traçat ferroviària s'haurà modificat? Quantes oficines tindrà Caixa Laietana?
El Maresme en els darrers anys ha crescut moltíssim per la seva qualitat de vida i les seves excel·lents comunicacions, bàsicament amb Barcelona capital i amb el Vallés a través de Parpers. En el futur el seu creixement vindrà determinat per la voluntat política de crear sòl residencial tenint sempre en compte la sostenibilitat del territori, per tant, les previsions en matèria de qualitat de vida i millora de les comunicacions haurien de ser fonamentals en el projecte futur de la comarca. Projectes que ara es podrien considerar utòpics com el soterrament o la modificació del traçat de la via s'han de començar a pensar ja com projectes factibles. Pel que respecta a Caixa Laietana, la seva vocació és seguir formant part del seu desenvolupament.