En Rafael Montserrat venia a parlar de la sequera, però, de fet, ens va llançar una pluja d'idees, de dades, d'anàlisis, de consideracions, ... amb molt de rigor i claredat, molt interessants.
Consums comparatius d'aigua a la ciutat i a d'altres ciutats, costos d'instal·lacions, mecanismes de seguiment i de control de les xarxes, polítiques de mentalització per l'estalvi, possibles estratègies de futur (dessaladores, depuradores, dobles circuits domèstics i a les ciutats, transvasaments, ...).
A mi personalment em va confortar sentir-lo defensar el transvasament del Roïna (del Rhône), al costat del que hem fet quilòmetres i quilòmetres, en el centenar llarg de viatges en cotxe a BXL. I sempre hem envejat la seva opulència, l'enorme quantitat d'aigua que porta cap al mar. Segons el Rafael, menys del 10% d'aquesta aigua s'aprofita. Fer-ne un transvasament beneficiaria també la Catalunya nord !. I si podem portar petroli en grans vaixells de l'orient, per fer anar les dessaladores, perquè no concertar una mica d'aigua sobrant amb els nostres veïns ?
Va desmuntar algunes posicions integristes massa exteses, que bloquegen, de fet, l'adopció de polítiques necessàries cara el futur. Jo em vaig quedar amb un sentiment de perplexitat: com és possible que, des del sentit comú raonat, es puguin identificar estratègies socialment equilibrades, equitatives, sostenibles, que tenen un ampli consens tècnic ... però que no es faci gairebé rés ?.
On anem ?
Com ho veieu vosaltres ?
(animeu-vos a fer comentaris !)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
És curiós com es pot analitzar la informació després de la xerrada d’en Montserrat . Per exemple : al diari Avui del dia 20 de març hi havia una entrevista feta a Narcís Prat , catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona . El títol és “Transvasar el Segre des del Cadí és la pitjor opció”
El més interessant es quan fa referència al Roine segons la seva opinió
• És la opció més cara
• Trigaria més temps per fer-se
• França ” tindria la clau”
• Com que tindríem massa aigua , tornaríem a no estalviar
• És fer volar coloms perquè si comencéssim ara en tindríem per 9 anys com a mínim.
• Si cal en podríem parlar ... però no solucionaria el problema actual.
No us sembla que , amb els meus respectes , és una visió simplista doncs segons la meva opinió i vista la explicació d’en Montserrat
• Que vol dir més car? . Fa falta quantificar les despeses per fer la obra i les de explotació . Creieu que la inversió seria molt més cara que per exemple les del transvasament del Ebre ? , si tenim en compta que la canonada està ja a Montpeller i que segurament seria més fàcil obtenir ajuts de la comunitat europea és tindrien que analitzar les xifres i no dir tant alegrement que és una opció cara .Per altre banda les despeses d’explotació probablement serien més barates perquè l’aigua és de més qualitat .
• Trigaria més a fer-se : Jo em pregunto .... i que ? si la solució es definitiva
• França tindria la clau : Això em fa riure !!!. La pena és que aquest argument és el del politics actualment . De que ens ha de servir haver entrat a la comunitat em pregunto ?
• Com que seriem un nens dolents...Tornaríem a no estalviar aigua .Aquest argument m’indigna , no creieu que ja està be de que el ciutadà sigui el culpable . Això com a mínim tindria una solució :encarir el preu , però tindriem aigua .
• Com sempre mirant un problema estructural amb visió a curt termini!!
No se que en penseu , però a mi aquesta xerrada m’ha ajudat a aclarir conceptes.
Joan-Felip
Publica un comentari a l'entrada