LES PLATGES DEL MARESME, una nota del Salvador Floriach

Per la propera trobada, sobre platges, el Salvador Floriach ens envia un escrit que va fer pel diari El Punt del dia 23 de Maig 2005. Aquells dies, ens diu, estaven avocant sorra del fons marí a les platges de Cabrera. I quant arribá l'estiu, ja habia desaperegut el 80% de sorra !

L'escrit:

Cada vegada que veig els mitjans de comunicació algun article sobre les platges del Maresme que equival a dir cada vegada que i ha un temporal de llevant, o s’acosta l'estiu, surten, polítics, ecologistes, tècnics, etc, donant la seva opinió sobre el problema de regeneració de les platges, i donant les culpes del desgavell als ports esportius exclusivament. Jo amb tots els respectes que em mereixent els tècnics en aquest tema, divergeixo amb la majoria de les propostes i opinions que fins ara s’han anat publicant.

Tinc 62 anys, tota la meva vida m’ha apassionat tot el que es desenvolupa a la natura, des de petit he estat practicant del muntanyisme i del submarinisme, els quals encara practico. Tinc parents pagesos i la meva vida ha transcorregut com a bon maresmenc a vora el mar i la serralada litoral, dic això per situar les meves opinions fruit del coneixement i les observacions de la natura que ens envolta.

Fer un gran sot dintre el mar, treure la sorra, bastant fina, i omplir una platja és perdre el temps, de mica en mica aquest gran sot tornarà a quedar ple, la Mar amb el moviment constant el torna a omplir, en aquest cas segurament de fangs, trossos d'algues, i també possiblement part de sorra de la que s’havia extret ara una mica més fina degut al desgast que sofreix en el moviment continuo en que està sotmesa.

Els ports son els responsables de que la sorra no circuli, ara cap a llevant, ara cap a garbí, segons els corrents i els temporals, normalment els temporals de llevant solen ser més forts que els de garbí o mitghorn i els ports fan que es creï un remolí a la banda de garbí que sostrau la sorra mar endins , i s’acumuli a la banda de llevant possiblement en el proper espigó que trobarà. Però si no més fos això la platja de la barceloneta tindria tota la sorra del Maresme, final de trajecte seria immensa i no es pas així .

Sembla que tothom te clar que la sorra de les platges del Maresme prové del riu Tordera. En certa manera si, una petita part però no tota, si fos així a la banda de llevant del port d’Arenys, i hauria una platja immensa fins la punta del espigó i no és pas així, com tampoc tindrien necessitat a Canet de fer espigons per aguantar una mica de platja.

El gran problema de les platges del Maresme és la falta d’aportació de sorres per les rieres. El Maresme tenim encara una de les millors platges del mon en quant a qualitat de la sorra, la serralada litoral, bàsicament de granit i sauló gràcies a la seva erosió, mitjançant les rierades i torrentades famoses precisament al Maresma, històricament ha anat aportant al Mar quantitats grandioses de sauló, que un cop rentat i desgastat per l'acció del moviment del Mar, ha fabricat aquesta meravellosa sorra granada que hem pogut gaudir en anys passat a les nostres platges i en gran quantitat.

Això s’ha acabat. La desaparició de l’agricultura de secar i les vinyes, ha propiciat que les muntanyes es reforestin automàticament i els matolls salvin el terreny de la erosió ( que no estic en contra ). En la historia coneguda de la nostra comarca, mai havia agut tan de bosc com ara. L’asfaltat de les rieres i la lògica conducció de les aigües, fan que no arribi sorra al Mar, i el desgast fins a desapareixa en pols que pateix la poca sorra que arriba supera la aportació. I aquí és on tenim el vertader problema de les platges del Maresme.

Per regenerar les platges hem de mirar la muntanya, no la Mar. La Mar no fabrica sorra, tant sols la renta i distribueix. El terra d’els torrents ja no son de sorra, son herbes i terra dura Les rieres estan asfaltades i no aporten sorra al Mar.

Jo havia anat de Mataró a Caldetes caminant per la sorra: ¿on es? Els ports han fet canviar l’emplaçament de les platges i son responsables de les seves dimensions, però no s’han menjat la sorra. Jo vaig viure l’aiguat del 52 quant la sorra va omplir el túnel del desviament del primer de maig, i la rierada va baixar per davant l’ajuntament, aquell dia la riera de Argentona va formar un delta de 100 metres de sorra dintre el mar. Jo el vaig veure !

Si tots els torrents repartits pel maresme continuessin aportant sorra, el problema de continuïtat que provoquen els ports no seria tant important. Aquests 231.500 m3 de sorra que preveuen traslladar es tan sols improvisació temporal, l’any que bé tornarem a estar igual o segurament pitjor, una part d’aquesta fina sorra ja s’haurà bolatitzat amb el desgast.

Una possible solució si es que en te, seria tirar escalonadament i a la tardor hivern època de temporals, camions de sauló directament a l’aigua, des de l’espigó de garbí i que la mar faci la seva feina.

Jo a la meva edat encara tinc esperances de banyar-me en un lloc amb platja al Maresme, però amb la política actual de costes i platges segur que els meus nets tindran que banyar-se des de planxes de formigó i espigons ...