Conferencia model sanitari

El passat dimarts varem tenir com a convidats a Carles Manté, President del Consorci Sanitari del Maresme, i en Joan Cornet, President Executiu de TicSalut, que ens varen parlar sobre "El sistema de salut del Maresme: la seva qualitat i la seva sostenibilitat.” .

Ambdós tertulians ens van explicar d’una forma molt gràfica el desenvolupament del model sanitari català en els darrers 35 anys i la creació de la xarxa hospitalària comarcal, de la que ells en varen ser protagonistes destacats.

Tot arranca amb les vagues dels MIR,s, d’inicis dels setanta i la dispersió de forces d’aquells joves metges suficientment preparats als antics hospitals locals. Aquest fet, juntament amb l’arribada de més recursos finançament aconseguits arran de la transferència del sistema a la Generalitat i del consens assolir entre la Generalitat convergent, els ajuntaments majorment d’esquerres i el personal sanitari durant els anys vuitanta i noranta. El resultat aconseguit es una amplia xarxa de moderns hospitals comarcals que constitueixen una pota essencial del model sanitari català, un model equiparable en qualitat al dels països europeus més avançats i amb un menor cost pel sector públic, uns 1.300 euros habitant/any.

Una peça clau del funcionament dels hospitals comarcals, es la seva autonomia de gestió i el seu model de finançament basats en el nombre de serveis realitzats, el que ha permès la seva estabilitat financera i alhora millorar la retribució del seu personal.

Els canvis en la gestió i la importància del lideratge en el funcionament d’aquests centres es va exemplaritat amb els casos del Sant Pau i el Clínic, dos institucions que han experimentat durant el període trajectòries oposades.

Finalment es va parlar des avenços que s’estan produint mitjançant l’aplicació de les TIC, sent-ne un dels fruits la posta en marxa dels historials mèdics centralitats. També es va parlar de la possibilitat cada vegada més real d’accedir a la selecció genètica i com aquesta innovació pot redundar en un salt qualitatiu en els tractaments de certes infermetats.

En la segona part de la seva exposició en Carles Manté va diseccionar el funcionament de l’àrea sanitària del Maresme, va defensar la seva solvència financera, i la rellevància de l’hospital de Mataró en l’economia de la ciutat, 1.800 empleats, més de 100 creats en els darrer any, i 3.000 visites diàries.

A continuació ens va parlar de creació de nous serveis mitjançant la concertació amb altres centres propers, i els ambiciosos projectes per potenciar les especialitats d’assistència a les malalties mentals aprofitant part del solar buit de la Llar Cabanilles i les seves estratègies de finançament, possiblement mitjançant sistemes públics-privats.

A continuació es iniciar un viu debat sobre pros i contres d’un model hospitalari tan descentralitzat i el ponent ens va exposar les estratègies per intentar reduir algunes de les seves desavantatges mitjançant la creació de aliances entre hospitals propers per augmentar l’àmbit de població atesa. Aquesta estratègia també podria ser la sul.lució per finalment l’hospital de Mataró pogués disposar d‘ una escola d’infermeria a Mataró compartida amb l’hospital de Granollers, un projecte que els participants van considerar que hauria de ser un tema prioritari.


Arran de d’insistència d’un tertulià el ponent va explicar les característiques dels models de col·laboració públic privat que s’han posat en marxa a Madrid i Valencia, i els seus pros i contres, si bé encara no ha passat temps suficient per fer-ne una avaluació definitiva.

Un dels participant aliè a la classe mèdica, va lloar l’esperit de les sessions mèdiques, i el que representa d’avantatge formativa el confrontar experiències i crítiques, un sistema infreqüent en altres professions. Això va donar peu a debatre sobre si falten metges. Els ponents varen posar en relleu que es un col·lectiu molt ben format però utilitzat de forma deficient: és pot millorar la seva redistribució territorial i també augmentar la notablement la seva productivitat, lliurant-los de tasques administratives, canviant la ràtio enfermera/metge, o fent un us més intensiu de les TIC.


Ates que la crisi dificultarà mantenir el ritme d’augment dels pressupostos públics dels darrers anys, alguns tertulians varen posar en qüestió la sostenibilitat financera del model, com de fet ja ens adverteixen els informe de la UE sobre Espanya. El ponent va explicar el llarg recorregut que encara hi ha per augmentar la productivitat, en base a canvis organitzatius per millorar l’oferta i les possibilitats de gestionar la demanda, tal com es fa en països europeus socialment més avançats com per exemple Suècia. De fet moltes d’aquestes idees els recollia l’informa de savis dirigit pel Dr. Vilardell del 2004, que ara s’està actualitzant, i els consensos polítics i socials que caldria establir per que aquest nou salt qualitatiu per reformar el sistema sigui possible.