Jordi Herreruela, director del Festival Cruïlla de Cultures

15.06.08

El proper 23 de juny Mataró donarà la benvinguda a l’edició 2008 del Festival Cruïlla de Cultures. Amb aquesta ja son quatre les temporades que es celebra el esdeveniment de manera ininterrompuda. Any darrera any, el Cruïlla creix en qualitat, maduresa i adeptes. Però, que es lo que fa a aquesta proposta tant diferent a la resta d’ofertes musicals multitudinàries que inunden l’estat durant aquestes dates estivals? Jordi Herreruela, director del projecte, ens confessa part del seu èxit.

Un any mes ens retrobem amb una nou cicle del Festival Cruïlla de Cultures de Mataró. Què diferenciarà aquest Festival de les edicions anteriors?El principal es que el festival ha hagut de fer un replantejament de espais esperant a que l’ajuntament de Mataró pugui oferir una ubicació nova. Això es tradueix en menys concerts a l’exterior i una limitació horària dels mateixos. La resta: el criteri en la programació, els preus, etc. En realitat es força continuista; tenim la sensació d’haver trobat una bona fórmula sobre la que cal continuar treballant.

Fa poc més de quatre setmanes que vau presentar la programació d’aquest any i ¡ja porteu unes mil entrades venudes! Espereu una afluència de públic major a la de les edicions anteriors?Si assolíssim el mateix número d’assistents seria tot un èxit; sobretot si tenim en compte que hi ha més concerts al Clap i al Teatre Monumental i menys concerts multitudinaris. De totes maneres mai havíem venut entrades abans de començar amb la publicitat de carrer i, aquest any, la venda d’entrades de concerts com els de Antònia Font, Albert Pla, Jimmy Cliff, Keny Arkana o Chambao esta gaudint de força èxit.

Quin penses que es el principal motiu d’aquesta demanda? El cartell plantejat o poder també te molt a veure el fet de que el Festival assimili una rol de consagració important?Crec que lo realment important es que el festival s’està consolidant. La gent, a mida que s’apropen les dates, espera que surti la programació; i no només això, cada vegada es més conscient de que pot quedar-se sense entrades per alguns concerts. Tots aquests factors fan que no vulguin esperar a ultima hora per adquirir-les.

A diferencia dels grans festivals de música estivals, el vostre no es decanta per concentrar nombroses actuacions en una jornada maratoniana de 2/3 dies, si no que diversifica les mateixes espaiant-les en un marge d’un mes. Per que vau optar per aquest format?Al principi va ser per la falta d’un espai on poder desenvolupar aquestes jornades intensives, i perquè Mataró no disposa d’una capacitat de acollida multitudinària i concentrada. Ara bé, a data d’avui preferim aquest format de festival; atreu a un altre tipus de públic, més adult, on prima la disposició de gaudir dels concerts sobre el caràcter merament festiu. Amb aquest format ens podem permetre portar una gran diversitat d’artistes per a tot tipus de públic. Es molt engrescador veure com tanta gent, i tant diferent, s’involucra.

Com a novetat, aquest any inaugureu un altre Cruïlla a Barcelona, al Parc del Fòrum, concretament. Què ha motivat aquesta nova iniciativa?Tant el festival Mataró, Cruïlla de Cultures com el projecte de La Casa de la Música estan despertant molt d’interès per la qualitat de la seva programació, de la seva promoció, per la capacitat de dinamització i d’atraure gent, etc. Des de fa un parell d’anys que anem rebent propostes que ens animen a fer altres activitats, tant a Barcelona com a diferents indrets de Catalunya. A l’Associació de Sales hem establert una molt bona relació amb la Sala Apolo; la proposta de portar el Cruîlla a Barcelona ha estat cosa dels seus responsables. A nosaltres ens ha semblat que aquest era un pas notable pel creixement del festival, de manera que Apolo i Clap ens hem associat per organitzar el Cruïlla BCN.

I aquest sí que concentra totes les actuacions en un sol dia. Quin es el motiu d’aquesta diferència de plantejament entre totes 2 propostes?El motiu principal es la pròpia idea de creixement; no té cap sentit portar a Barcelona una proposta similar a la que ja es fa a Mataró. Es tractaria d’una mena d’autocompetencia absurda. Per altra banda, disposar d’un espai com el Fòrum permet plantejar un macroconcert, amb un nombre important de grups i encarat cap a una quantitat important de públic. Aquesta possibilitat no l’hem tinguda a Mataró i ens agradaria poder explorar la seva funcionalitat.

La programació del Cruïlla de Cultures ja la teniu tancada, però encara continueu treballant en la de Barcelona. Penseu en una xifra en concret de grups?Doncs a dia d’avui ja la tenim tancada. En total parlem d’onze grups, repartits en un horari que va des de les 17 hores fins a les 4 de la matinada. Penso que serà una superfesta a un preu que considerem especialment barat (¡només 25 euros!). Encara més si tenim en compte que els preus dels concerts a la capital s’han disparat durant aquests darrers anys.

Tindrem algun nom més consagrat que afegir als ja existents (Amparanoia, La Peuple de l’Herbe…)?Sí, sí. Tenim un gran nom com Asian Dub Fundation, però penso que seria injust deixar a banda noms pels que apostem fort i que, pràcticament, son ja grans reconeguts; parlo de formacions com Canteca de Macao, Morodo, Tiken Jah, Fakoly, Zuco 103 o D’Callaos.

Aquest Cruïlla de Barcelona, també neix amb la idea de continuïtat temporal?I tant! Un festival necessita de tres a cinc anys per a consolidar-se i començar a ser sostenible. Una inversió a curt termini en aquest sector d’activitat es, senzillament, impensable.

I contempleu la possibilitat de que, amb el temps, el Cruïlla de Cultures emigri cap a Barcelona i es converteixi en un únic festival de gran format estandarditzat?No, no ho contemplem. Ens agraden tots dos formats i el pas cap a Barcelona ha de ser de creixement no de substitució. A més, a la capital no podríem presentar una part important dels espectacles que presentem a Mataró. El format de grup del festival de Barcelona es bàsicament festiu, i el públic majoritari es d’un perfil jove. A Mataró, de forma contraria, els perfils de públic i artistes son amplíssims.

Sigui com sigui, valoreu la possibilitat de que un dia pugui perdre la seva identitat cultural i ètnica en benefici de les demandes comercials?No. D’això ja s’encarreguen altres festivals. Precisament, el motiu principal que fa especial al Cruïlla es que no ofereix les actuacions d’uns artistes que estan a tota la resta de festivals any rere any. Penso que es imprescindible continuar amb la línea que ens diferencia dels altres. Es molt important continuar generant interès, oferir propostes inèdites i continuar apostant per els artistes nacionals.

La música sempre hauria d’anar lligada a la cultura?Pot no fer-ho? D’una manera o d’una altre, ens agradi més o menys la seva qualitat o la intenció amb la que s’utilitza, la música es cultura. Es present a totes les societats, en totes les èpoques, i els seus efectes son sempre beneficiosos. Un ideal seria que portés incorporada una intenció de transformació personal i social al darrere però, com que això es una utopia, dedicarem tots els nostres esforços a incorporar aquesta intenció als actes en els quals ens involucrem. Moltes vegades ens han proposat a artistes amb una importat repercussió mediàtica però amb qui no compartim el seu discurs; en aquestes ocasions hem preferit abstenir-nos de programar-lo