Resum 14è sopar-tertúlia


Finançament municipal i lideratge polític”


Diagnòstic general de les finances locals

Model de finançament raonable ja que conté preus, taxes i subvencions
Mecanismes d’anivellament millorables
No hi ha insuficiència financera, el que falta es valentia, imaginació
Inversions millorables: s’hauria de quantificar el cost de manteniment futur de les instal·lacions i tenir-ho en comptes a l’hora de dur a terme els projectes d’inversió.
Millorar la informació de la que disposen els ciutadans: importància d’entendre els pressupostos. Hi ha un clima de desconfiança perquè “no saben on es gasten els seus diners”


Diagnòstic específic

L’IBI és el millor impost però s’hauria d’actualitzar amb més periodicitat. El fet que hi hagi llocs on porten més de 25 anys sense modificar aquest impost crea efectes perversos. S’ha de tenir en compte que algunes subvencions prenen com a referència per assignar els seus recursos la recaptació obtinguda per l’IBI. Això, provoca desincentius per actualitzar-lo: contra menys recapten amb l’IBI més subvencions reben.
L’impost de vehicles està obsolet. Té en comptes els cavalls fiscals del vehicle, fet que no te gaire sentit si el que volem es gravar la contaminació.
L’impost sobre transmissions patrimonials i d’actes jurídics documentats ha estat un impost que a reportat ingressos extraordinaris degut el ritme de la construcció de vivendes en els últims anys. S’ha de buscar altres fonts d’ingressos perquè aquesta ja no és la via.
S’hauria d’analitzar els costos reals de prestació de cada servei
Manca infraestructures per analitzar qui ha de rebre realment les subvencions
Excés de capacitat de endeutament: no està lligada amb la inversió
La Federació de Municipis no genera noves idees.
Els municipis només podrien rebre un 25% de finançament si l’educació tingués àmbit local, fet no possible


Temes tabú

El minifundisme: Ajuntaments que segueixen existint per raons històriques però que no tenen cap més raó de ser.
Possibilitat de realitzar unes eleccions directes dels ens supramunicipals
Sobreconstrucció per afany de recursos fàcils
Solapament de les competències dels diferents ens.



Idees sorgides en el debat

La Diputació de Barcelona té 400M de recursos, i d’aquests solsament el 22% es destinen als municipis.

En els Ajuntament, la partida que necessita més recursos econòmics és el cost de personal. Un motiu més per dir que els Ajuntaments son ens ineficients. Si s’agrupen en mancomunitats, per exemple, poden arribar a fer grans estalvis a l’hora d’oferir un servei.

En el cas de l’Ajuntament de Mataró el seu deute és de 250M € (700€/habitant). Al Masnou, el 15% del pressupost es destina a l’amortització.

Actualment s’ha plantejat la creació de les Vagueries, que només és la migració de la Diputació però creant la de les Terres de l’Ebre. La discusió és quines competències ha de tenir la Vagueria.

Per incentivar la mobilitat laboral dels treballadors, s’hauria de fer com Alemanya i Gran Bretanya: posar un IBI elevat i rebaixar la carga impositiva de comprar la vivenda (la carga impositiva total d’una obra nova és del 30%, incloent tots els impostos de construcció).

La prestació de serveis s’hauria de consensuar amb la població, explicant quin recàrrec els suposaria en cada cas.

Carla Suárez