GRUP de DEBAT de MATARO

37è sopar del Grup de Debat Mataró

2011-10-14T10:10:00.001+02:00

Amics,

El proper dimarts dia 25 d'octubre tindrà lloc el 37è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà el Professor Ramon Pascual, ocupa la presidència de la comissió executiva del Sincrotró Alba (Cells). Ens parlarà sobre "Infraestructures científico - tècniques per a la recerca".

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

36è sopar Grup de Debat Mataró

2011-10-14T09:47:00.001+02:00

Amics,

Iniciem aquesta temporada del Grup de Debat Mataró amb un convidat que ens omple de satisfacció. El Molt Honorable Sr. Jordi Pujol ens parlarà de les "Perspectives socioeconòmiqes per a Catalunya".

Serà el proper dia 6 de setembre i, com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO, (Camí Ral, 407, Mataró). Per petició expressa del convidat us convoquem a les 20,45h, un quart abans de la seva arribada per tal que puguem començar molt puntuals.

Us agrairé que confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

35è sopar del Grup de Debat Mataró

2011-07-01T10:48:00.001+02:00

El proper dimarts dia 5 de juliol tindrà lloc el 35è sopar del Grup de Debat Mataró, l'últim de la temporada. El nostre convidat serà el Dr. Toni Castells, catedràtic d'Economia i ex-conseller d'Economia i finances de la Generalitat. Ens parlarà sobre "Perspectives de l'economia catalana".

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

La cultura de la productiviata, per Josep Maria Cortina

2010-12-09T13:05:00.003+01:00

La energía inagotable del futuro - Entrevista d'Eduard Punset a Steven Cowley (Redes)

2010-11-25T10:35:00.003+01:00

El nostre contertuli Antoni Batlle ens ha fet arribar una interessant entrevista de l'Eduard Punset amb Steven Cowley sobre el futur de la fusió nuclear, que podrem discutir el proper dimarts.

28è sopar Grup de Debat de Mataró

2010-11-19T11:23:00.004+01:00

El proper dimarts dia 30 de novembre tindrà lloc el 28è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà en Manel Ludevid, economista expert en medi ambient, que ens parlarà sobre "Les estratègies socials i econòmiques en el medi ambient".

Adjunt us envio un article seu aparegut a La Vanguardia, que crec reflecteix molt bé la seva filosofia, també us recomano els seu darrer llibre "La respuesta ambiental".

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

La mobilitat sostenible a la nova ciutat postindustrial - El Periódico 26/10/10

2010-11-03T10:58:00.001+01:00

https://docs.google.com/fileview?id=0B8NCyhA9HCu0Zjg0M2ZhYmMtZjIxNy00ZDJkLWFhMTAtNGZjMjQzMzk2NTMz&hl=en

La mobilitat a Mataró i el Maresme, per Ole Thorson

2010-10-29T13:28:00.001+02:00

Entrevista amb Ole Thorson. 2007

2010-10-14T13:37:00.001+02:00

juny 2007
EL DEBAT.CAT juny/2007
Carles Bellsolà

Entrevista amb Ole Thorson. Expert en mobilitat
"El fum dels tubs d'escapament mata més gent que els accidents de trànsit"

Ole Thorson, un dels màxims experts en mobilitat sostenible i seguretat vial del país, ja fa molts anys que assessora ajuntaments i altres administracions en matèria de mobilitat. Sempre en el mateix sentit, de potenciar el transport públic i, a la vegada desincentivar l'ús del cotxe particular.

Què és el que falla en el trànsit a la conurbació de Barcelona?

El trànsit, en sí no falla, el que passa és que hi ha massa cotxes. El que s'hauria de pensar és quanta gent es mou en un o un altre mitjà de transport. Si tres quartes parts de la població de Barcelona es mouen a peu, en bicicleta o en transport públic, i només una part en transport privat, el que hauríem de començar a pensar és a donar prioritat als que es mouen d'una manera sostenible. I no és qüestió d'afegir més carrils. El que hem de plantejar és oferir un transport públic competitiu, donar una alternativa als conductors que ara argumenten que agafen el cotxe perquè no tenen cap altra opció

Com pot ser més competitiu el transport públic?

Els transports públics pesants, Metro i tramvia, que triguen molt a construir-se, es van fent, però al seu ritme. A curt termini, s'ha de tenir més autobusos en servei. I que puguin mantenir una velocitat i un tems de pas garantits. Per a això , s'han de fer més carrils bus, també a l'entrada i sortida de les ciutats

Ja s'està actuant en aquest sentit?

Lentament estem canviant la situació. No s'hauria d'acceptar cap nou projecte viari que no vagi aparellat amb un projecte de transport públic. La societat, i també els partits polítics, han manifestat que volem una mobilitat sostenible. Això vol dir donar una volta als nostres esquemes: qualsevol nou projecte ha de tenir en compte que ha de garantir lloc pels passatgers del transport públic, pels vianants, pels ciclistes i, si hi caben, pels conductors. La llei de mobilitat del 2003 ja indica que cada nova actuació urbanística ha de estudiar la mobilitat que generarà, i que és el promotor qui n'ha de finançar el transport públic.

Quin lloc quedaria, doncs, per als cotxes?

Una de les grans accions que s'estan plantejant, gradualment, és que l'espai públic, el carrer,. no és per aparcar. No admetem que es pugui deixar un cotxe, una cosa particular, enmig d'un espai que es necessita per a altres coses, ja sigui caminar, anar en bicicleta o en transport públic o fer càrrega i descàrrega. Els cotxes particulars han d'anar tots fora del carrer.

Tots?

Tots, sense miraments. Això és un procés lent, perquè s'han de construir els pàrquings necessaris, però la idea és aquesta, donar prioritat al vianant abans que al vehicle privat. Per això, cada cop que es refà un carrer per algun motiu s'aprofita per ampliar les voreres i reduir el nombre de places d'aparcament de superfície.

Per això s'ha implantat la zona verda a Barcelona?

La zona verda de BCN té un sentit molt clar. Si vostè creia que podia agafar el seu cotxe a les vuit del matí i aparcar-lo gratis al centre de Barcelona, això no pot ser. Si entres a la ciutat en cotxe, has de pagar. És una invitació clara a agafar el transport públic. Fa relativament pocs anys, al casc antic de Barcelona se circulava per tot arreu i s'aparcava per on es podia. Ara, ni se circula ni s'aparca. En parts del centre de Badalona, el mateix. Ha costat, però funciona. I el model s'està estenent. Com les zones limitades a 30 Km/h, que són una mesura de seguretat vial, desincentiven d'agafar el cotxe i porten més tranquil·litat als veïns. No hi ha una solució que es pugui aplicar de la nit al dia, la gent necessita temps per canviar als seus hàbits. Però hi ha infinitat d'actuacions que ja s'estan fent de fa temps.

Vostè ha dit sovint que el transport privat representa un cost per a la societat, i no un benefici

Si vostè té necessitat, a pesar de tot, d'agafar el seu cotxe, faci-ho. Però sota la responsabilitat de saber que això té un cost. Per a la societat és més car que una persona agafi el cotxe que no el transport públic o que vagi a peu o en bicicleta. Com puc permetre'm jo de gastar 10 cops més energia per moure'm que un que va en autobús? Això no és acceptable. Això té un cost, que normalment no valorem: pel soroll, per la contaminació, pels accidents, per la policia... Hi ha un punt interessant, que normalment no surt a les estadístiques, que és que el fum dels tubs d'escapament dels cotxes mata més gent que els accidents de trànsit.

Com es podrien reduir més els accidents?

Si es redueix la velocitat només de 9 km/h, els accidents baixen un 50%. Si parlem només de la conurbació de Barcelona, els conductors són minoria. Encara consideren que tenen prioritat en quant a ocupació de l'espai i velocitat. I no la tenen, perquè han de subordinar-se a altres objectius. És més important que un vianant o un ciclista visqui que no que tu arribis dos segons abans a la feina. Ja molt poca gent discuteix que la velocitat mata. No només perquè els accidents són més greus, sinó perquè també hi ha augmenta la possibilitat de patir-los.

Vostè també ha dit en alguna ocasió que una persona que viatja sola en cotxe hauria d'estar penalitzada

Ara no ho recordo. Però hi estic d'acord, naturalment. El cost que un motor hagi de moure una tona per a una persona sola, això ens ho hauríem de pensar. Pot ser que vostè pugui pagar-lo, però la societat, no. El cost extra per a la societat s'hauria de traslladar, d'alguna manera, a la persona que finalment decideix moure's amb tants kilos extra de metall al voltant.

I, seguint aquesta lògica dels kilos, que 'hauria de fer amb els 4x4?

No tenen raó de ser a la ciutat. El sistema està definit per a un altre mida de vehicles. Jo crec que s'haurien de prohibir.

Perquè no s'han unit per la Diagonal de Barcelona el Trambaix i el Trambesòs, si el projecte original així ho deia?

El que hi ha aquí és una qüestió interna de partits, potser de decisions personals d'algun polític que no vol sentir parlar del tema. Part de la qüestió de fons, crec, és que si es posa en marxa un tramvia al centre de la ciutat cal canviar les prioritats semafòriques, donar més temps al transport públic i menys al privat. I aquesta decisió no està suficientment madura. No hi ha cap dubte que estem anant en aquesta direcció, però en termes de mobilitat sostenible cada decisió té el seu moment. Per exemple, l'any 79 es va fer una prova a la Rambla de Barcelona de limitar-la només al transport públic. No va funcionar, els usuaris no ho van acceptar, perquè no era el moment. Ara, el tram ascendent està limitat, i funciona.

27è sopar del Grup de Debat Mataró

2010-10-14T13:32:00.003+02:00

Amics,

El proper dimarts dia 26 d'octubre tindrà lloc el 27è sopar del Grup de Debat Mataró. Els nostres convidats seran l'Ole Thorson, enguinyer de Caminis i director d'Intra; i en Joan Miró, enginyer de camins i professor de transport de l'Escola de Camins, que es parlaran sobre "La mobilitat a Mataró i al Maresme: una reflexió crítica".

Com és habitual ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat.

Us agrairé que em confirmeu l'assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

... i les conclusions del Juan-José López Burniol

2010-09-21T09:14:00.002+02:00

En l'article de dissabte passat (18) a La Vanguardia, diu el què haurien de fer Catalunya i Espanya.

Però es mostra molt pessimista:
"Todos harán lo que no deberían hacer ... por debilidad y falta de coraje"
"Total, impotencia y barullo"

Penjo l'article:

(Per llegir-lo, cal clicar-hi a sobre per agrandir-lo)

Aquest vespre ens ho explica millor !

Un article recent del López Burniol ...

2010-09-08T17:38:00.004+02:00

... com a entrada pel 26è sopar.
El titula "El problema español", va sortir a La Vanguardia del dissabte 4 de setembre, i sembla que tindrà continuitat.
Podeu llegir-lo clicant [aquí]

Jo l'he resumit/esquematitzat/comentat al meu blog.
Podeu llegir aquest resum esquemàtic [aquí].
Fins el sopar !

26è sopar Grup de Debat Mataró

2010-09-08T14:00:00.005+02:00

Amics,

El proper dimarts 21 de setembre tindrà lloc el 26è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà en Juan José López Burniol, notari i analista polític de diversos mitjans de comunicació. Ens parlarà sobre "els reptes de país del futur govern de la Generalitat".

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral 407, Mataró).

Ben cordialment,

Pere Lleonart

25è sopar Grup de Debat Mataró

2010-05-28T11:17:00.001+02:00

Amics,

El proper dimarts 9 de juny tindrà lloc el 25è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà el periodista mataroní Manel Cuyàs. Ens parlarà sobre "Una reflexió entorn a la consulta sobiranista a Mataró del dia 20 de juny".

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró).

Ben cordialment,

Pere Lleonart

24è sopar Grup de Debat Mataró

2010-05-06T13:54:00.002+02:00

Amics,

El proper dimarts dia 18 de maig tindrà lloc el 24è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà en Jacint Ros Hombravella, catedràtic de Política Econòmics Aplicada de la UAB, i autor de l'estudi "La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya". Ens parlarà sobre "L'economia catalana: una visió a mig termini".

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h.

Us agrairé que confirmeu l'assistència el més aviat possible ja que , com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben cordialment,

Pere Lleonart

Entrevista a Jacint Ros Hombravella, publicada revista del Col·legi d'Economistes de Catalunya

2010-05-06T13:47:00.002+02:00

http://www.coleconomistes.com/informatiu/anteriors/informatiu93.pdf

2010-04-09T12:37:00.003+02:00

23è sopar del Grup de Debat Mataró

Amics,

El proper dimecres dia 21 d'abril, tindrà lloc el 23è sopar del Grup de Debat Mataró. Els nostres convidats seran: en José A. Jiménez, llicenciat en Ciències del Mar i catedràtic d'ingenieria hidràulica a la UPC; i en Ramon Terridas, president de l'Associació d'Arts Menors de Catalunya. Ens parlaran sobre "La costa i la pesca del Maresme: un futur incert".

Com es habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h.

Ben cordialment,

Pere Lleoanrt

2010-04-09T12:24:00.003+02:00

22è sopar del Grup de Debat Mataró

Amics,

El proper dimarts dia 16 de març tindrà lloc el 22è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà en Ferran Camps, responsble del conveni Maresme de la secretaria de mobilitat de la Generalitat, qui ens parlarà sobre "Proposta per a la millora de la mobilitat del Maresme: viària i ferroviària".

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h.

Ben corialment,

Pere Lleonart

2010-02-16T11:20:00.000+01:00

21è sopar Grup de Debat Mataró

Amics,

El proper dimarts dia 16 de febrer tindrà lloc el 21è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà en Domingo Jaumeandreu, enginyer i ex-vicepresident de Sony a Europa, el qual ens parlarà sobre " Supervivència industrial en una societat avançada com el Maresme"..

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

Algunes reflexions d'en Domingo Jaumandreu

2010-02-15T13:42:00.000+01:00

Amics .

La setmana vinent tindrem com a convidat en Domingo Jaumadreu , ex vice president de Sony Europa . Us he posat un article escrit per ell en el qual podreu veure algunes de les seves reflexions sobre l'actual crisi . Sens dubte en Domingo és un dels mataronins destacats en el àmbit empresarial català i el seu punt de vista cladrà tenirlo en compte .

¿Qué hay que cambiar en la Economía Española?

Para salir de la crisis y sentar las bases de un crecimiento sostenible, más allá de medidas de re-ordenación y control de las instituciones crediticias y consiguientes ayudas financieras a corto plazo cabe identificar y actuar sobre los desequilibrios fundamentales que presenta la economía Española en relación con la de los otros países del área Euro.

Los hechos

¿Qué ha quedado de la especulación financiera e inmobiliaria que aceleró en España el crecimiento de sus indicadores económicos en los cinco años anteriores a la crisis?

- Un aumento sustancial de población procedente de países sin oportunidades económicas ni servicios sociales y con cualificaciones educativo profesionales bajas o muy bajas.

- Un dramático encarecimiento de los factores básicos en la economía personal y del hogar: Alimentación, Energía, Transporte y Vivienda

- Un desequilibrio en la estructura de costes salariales, insostenible en términos de estabilidad social y en relación con la evolución del conjunto de la unión europea.

- Los salarios evolucionaron a la baja en los sectores que ocuparon nueva mano de obra mientras que crecían los de los sectores indexados con la evolución de la inflación, especialmente los industriales, con la consiguiente pérdida relativa de competitividad.

- Una estructura fiscal desequilibrada en relación con el entorno europeo. Mientras que el tipo estándar del IVA en casi la totalidad de la Unión Europea ha evolucionado al alza estableciéndose alrededor del 20%, España sigue en 16% sin distinción alguna entre productos manufacturados y servicios intensivos en mano de obra.

- La práctica, común en la unión europea, de precios “redondos” o “mágicos” para los productos de consumo y equipamiento del hogar, principalmente fabricados en el exterior, no hace que el 4% diferencial se haya traducido en precios mas bajos al consumidor sino que constituye una merma fiscal y de contribución a los resultados económicos.

- Un aumento de la economía sumergida basada en la utilización de población inmigrante en la prestación de servicios poco cualificados, sin criterios de calidad y con la consiguiente merma de ingresos en el impuesto sobre el valor añadido.

- Una cultura del crédito fácil y del endeudamiento personal, familiar y empresarial más allá de lo económicamente sostenible.

La perspectiva

¿En qué situación nos encontraremos cuando termine el ajuste económico mundial hasta que sus indicadores alcancen niveles retrospectivos de riqueza y actividad coherentes el status previo a los años de crecimiento especulativo y fraudulento?

Aplicando un razonamiento causa-efecto a lo anteriormente descrito estas son algunas de las respuestas posibles:

- En la península ibérica no cabe esperar una disminución demográfica sino todo lo contrario, la primera generación de población inmigrante continuará incrementando las tasas de natalidad y subsiguientemente la de demanda de ocupación.

- Una vez tocado fondo, la recuperación económica aumentará la demanda energética con el subsiguiente encarecimiento de las fuentes no renovables así como el de materias primas necesarias para la creación de infraestructuras y la producción industrial en los países subdesarrollados y en vías de desarrollo.

- La estabilidad económica y subsiguiente mejora competitiva de la región adriática, mucho mejor situada que España en términos de competitividad logística para la importación, fabricación y abastecimiento Europeos, aumentará los problemas de competitividad de la industria y servicios logísticos españoles.

- Las regiones europeas mas densamente pobladas continuarán estando muy lejos del perímetro marítimo español apto para servicios turísticos de calidad. El desarrollo turístico requerirá de infraestructuras de transporte no intensivas en consumo energético así como de muy atractivos diferenciales en el de coste de vida y servicios hosteleros.

- Lo mismo será aplicable a la creación de riqueza en el sector hortofrutícola. Además de satisfacer la demanda hídrica cabrá tener presente que el aislamiento geográfico de la península ibérica respecto de los principales centros europeos de consumo hace críticos el coste y el tiempo de transporte.

- Aumentará la demanda de servicios de asistencia geriátrica así como los educativos de grado medio y superior. La oferta pública deberá satisfacer a una población de algún modo empobrecida por el proceso de ajuste económico general.

Un Plan de Acción:

¿Qué reformas económicas estructurales cabe emprender para capear el temporal y cimentar un crecimiento económico sostenible en España?

A continuación expongo algunas ideas con el propósito de suscitar un debate abierto que vaya más allá de medidas reactivas y coyunturales y se centre en reformas estructurales que puedan alcanzar un amplio consenso social.

Estrategias a medio plazo

- Fomentar la estabilidad social manteniendo los sistemas actuales de protección al empleo disminuyendo la carga empresarial.

- Reducir el coste de vida básico, incluyendo el coste de transporte y subsiguientemente los costes salariales relativos a los del entorno europeo.

- Facilitar las condiciones de empleo en sectores que requieran o puedan requerir un uso intensivo de mano de obra.

- Reducir el fraude fiscal en la prestación de servicios intensivos en mano de obra.

- Equilibrar los ingresos fiscales recuperando el diferencial con los del entorno europeo en áreas no intensivas en uso de la mano de obra.

- Dedicar recursos extraordinarios al desarrollo de infraestructura y redes de comunicación basadas en energías renovables, en especial las dedicadas al transporte de cercanías y al de de mercancías hacia Europa.

Acciones estructurales inmediatas

- Reducir el tipo IVA aplicable a todos los productos de alimentación, sanidad y vivienda.

o ¿2% como Tipo Súper Reducido?

- Reducir el tipo de IVA aplicable a los servicios intensivos en mano de obra y servicios profesionales

o ¿5% como Tipo Reducido?

- Aumentar el tipo de IVA General aplicable a productos manufacturados y otros servicios

o ¿20% como Tipo General?

- Recuperar la cultura de la tributación directa y su peso en la balanza fiscal generalizándola y armonizándola a través de los distintos sectores de actividad y segmentos de población

o Establecer una escala de tributación continúa, progresiva y común sobre los rendimientos del trabajo personal por cuenta propia, por cuenta ajena y por actividades empresariales.

o Establecer deducciones de cuantía superior al porcentaje del IVA soportado para los gastos correspondientes a servicios sanitarios, geriátricos y legales así como en los necesarios para obras de mejora y mantenimiento de la vivienda habitual.

o Establecer en los balances de las empresas un fondo de reserva para atender las obligaciones sociales sin detrimento de la competitividad en caso de que su evolución económica requiera de un ajuste de plantilla.

2010-02-15T11:56:00.001+01:00

Comentari Victor Fabregat

Les propostes del ponent Sr.Jaumandreu es centren bàsicament en l’ús de la imposició indirecta (IVA) per millorar la competitivitat. A França han rebaixat l’Iva per a l’hoteleria i els serveis personals i a casa nostra, són molts els sectors manufacturers que demanen un augment de l’IVA a la vegada que part de l’augment serveixi per finançar la Seguretat Social, amb la qual cosa es beneficiaria els sectors amb major pes de ma d’obra i així podria millorar-se la competitivitat dels mateixos.

Un altra aspecte empresarial important és el tractament dels beneficis empresarials i obrir la porta a constituir reserves que no tributin o tributin a un tipus més reduït. Aquestes reserves podrien dedicar-se a millorar la capitalització de les empreses o a constituir fons per a inversió o per a cobrir el deute potencial existent en el cas de reestructuració de l’empresa.

Les idees són interessants, ja que la política fiscal té encara un potencial de millora amb l’objectiu de la competitivitat.

De tota manera, amb el govern actual, desbordat per la realitat i tractant tapar forats, és difícil establir estratègies a mig termini però seria bo tenir unes idees clares sobre el futur esquema tributari

2010-02-15T11:54:00.002+01:00

Comentari Domingo JaumeAndreu

De lo propuesto en mi reflexión, el gobierno tan sólo decidió -y con grades aspavientos por parte de casi toda la oposición- implementar el aumento del tipo general del IVA, aunque menos de lo que sería necesario para armonizar el sector de manufacturas industriales con el resto de la unión monetaria. Asi pues la Hacienda Pública Española y las Haciendas Autonómicas, dejarán de recaudar el exceso que hasta el 19%/20% de IVA se paga en el resto de Europa, y que en España se embolsarán las multinacionales. El marketing de precios redondos y de cifras mágicas lleva al mismo resultado en todas partes. Sin embargo, ni se ha reducido el tipo de IVA aplicable a la prestación de servicios personales -que aumentará del 16% al 18% fomentando aún mas el inmenso fraude fiscal que origina este amplio subsector- sino que el aumento del tipo reducido del 7% al 8% aumentará substancial e innecesariamente el coste de vida del tipo de economías familiares que están cargando con lo peor de la crisis. Lamentablemente ni el partido en el Gobierno ni los de la oposición van mas allá de aproximaciones a la solución del problema por vias recaudatorias y/o conceptuales. Se contraponen ideologías e imágenes hereditarias de tiempos pasados, con posiciones cerradas y endogámicas, ajenas a una sociedad que empieza a vocear que hacen falta visiones mas abiertas y amplias del presente así como una profundo análisis y debate sobre los retos y oportunidades que tenemos que afrontar como "sociedad avanzada" e inmersa en un "mundo global"

2010-02-15T11:50:00.002+01:00

Comentari Pere Lleonart sobre l'article

M'ha agradat molt l'estructura argumental de l'article, i sobretot la distinció entre mesures a curt i a mig termini. Cal fer esment també alguns elements novedosos com per exemple la competencia de l'adriàtic. En canvi em sembla que fa massa incidència en temes fiscals, i sobretot es massa agoserat en proposar canvis impositius tan concrets. en una àrea molt complexe, no solament a nivell d'oportunitat política sino especialment per la dificultat de calcular quins poden ser els seus impactes derivats, i que per tant s'han de deixar en mans dels fiscalistes. Pel que fa a la primera part de l'escrit." el que ens queda de la crisi", crec que encar si poden afagir altres aspectes negatius, però tambè de positius, com per exemple una xarxa d'infraestructures de transport i equipaments de nova trinca. Hi han altres aspectes com els demogràfics en el que tambè n'hi ha molt per opinar. Vull aprofitar finalment per felicitar l'esforç de síntesi d'en Domingo, el que demsotra una vegada mès la seva capacitat intelectual i pel fet de que ens possa el debat del proper dimarts en safata.

ARTICLE PAUL KRUGMAN

2010-02-13T12:03:00.000+01:00

2010-01-13T11:50:00.003+01:00

20è sopar-debat Mataró

El proper dimarts dia 19 de gener tindrà lloc el 20è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà l'Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme, qui ens parlarà sobre "La nova àrea metropolitana i la seva recuperació al Maresme".

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat.

M'excuso de la brevetat en la que us faig la convocatòria, però aqestes festes ens han trastocat la tasca administrativa. Us agrairé que em confirmeu l'assistència el més aviat possible, ja que com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Pere Lleonart

2010-01-13T11:48:00.000+01:00

Contratos, municipios y escalas
• La división territorial actual y la vigente ley de contratación dificultan la buena gestión pública

RAMON Folch
«¿ Usted qué haría como primera medida, si pudiera?», me espetó sin rodeos Josep Tarradellas. Corría el año 1977 y Tarradellas acababa de acceder a la presidencia de la Generalitat provisional. Yo era por entonces uno de los pocos funcionarios de carrera de quien se fiaba, con el franquismo sociológico bien instalado aún en el poder. «Modificaría la división territorial de Catalunya y la ley de contratación pública», le contesté. Me miró estupefacto. De aquel joven combativo, sin duda esperaba una respuesta más heroica. Lo cierto es que mi propuesta, basada en la experiencia, era más que heroica: era neurálgica y de difícil ejecución. Tan difícil, que sigue pendiente; tan neurálgica, que por no atenderla se generan a diario incontables conflictos y disfunciones. O sea, que convendría sacarla adelante, hoy todavía más que hace 30 años.El Govern ha decidido crear la figura del evaluador de los informes de importe superior a los 10.000 euros. Es decir, casi todos, porque un estudio técnico de importe inferior no puede pasar de simple opinión argumentada. Estamos hablando de gobernar un país, no una escalera de vecinos. La unidad de cálculo de los presupuestos públicos es el millar de euros, cuando no el millón. Hay que explicarlo a la gente, en lugar de inducirla a mirar lo público con ojos domésticos y, pues, a hallar desproporcionado lo que debe ser grande para resultar justamente proporcionado. Bien está garantizar la transparencia, pero mejor aún es no confundirla con el vacío inmaterial. Desengañémonos, hay que modificar la ley de contratación pública en lugar de incrementar sus ya demasiado numerosas complicadas incoherencias. Ahora, complica lo de por sí complejo. Presupone la perversidad del proveedor y la incompetencia del funcionario. No regula el proceso contractual, lo que estaría muy bien, sino que lo constela de celadas y dificultades que lo encarecen todo sin resolver nada. El resultado final es que los lobis manipuladores internalizan en sus precios los costes de la trampa, los funcionarios o políticos corruptos eluden los controles –a las cotidianas pruebas evidentes me remito– y el grueso de los proveedores y gestores públicos honestos pierden eficiencia y competitividad dedicando tiempo y recursos a una carrera de obstáculos agotadora y absurda. La mejor manera de evidenciar la corrección de un procedimiento se inventó tiempo ha: constatar los resultados y comprobar su coste. Eso hace cualquier empresa o persona que prospera honradamente.Ocurre todo ello en un territorio de 32.000 kilómetros cuadrados, siete millones de habitantes y 946 municipios, de los que 774 (o sea, más del 80%) no llegan a 5.000 habitantes; mientras, unos cinco millones de personas (es decir, más del 70%) viven en los tan solo 45 municipios que superan los 20.000 habitantes. La mayoría de municipios catalanes están fuera de escala. No digo poblaciones, que son unidades humanas y emocionales, sino municipios, que son meros entes administrativos. Las 41 comarcas actuales, o tal vez algunas más, podrían ser los municipios funcionales del siglo XXI, ya que el concepto de municipio se asocia al espacio donde se desarrolla la actividad cotidiana de una comunidad y donde, pues, se abordan y resuelven los problemas de gestión territorial y de prestación de servicios básicos. Dado que ahora tenemos 946, la mayoría fuera de escala, no hay manera de gestionar eficaz y eficientemente el territorio, convertido en un triturado puzle de instalaciones e infraestructuras a medias o sobredimensionadas. Por eso el relanzamiento del Àrea Metropolitana de Barcelona es una buena noticia.¿Cómo se contratan servicios adecuados y de dimensión territorialmente correcta en semejante contexto? Pues de forma no muy satisfactoria. Sobre todo, de forma muy ineficiente. Ahora, las instalaciones y los servicios no pueden tener ni la dimensión ni la ubicación óptimas, mientras que las empresas proveedoras (ingenierías, consultoras, constructoras, instaladoras, etcétera) sufren un calvario contractual y, encima, se ven contraprestadas con colosales retrasos. En lugar de percibir avances, como es habitual en muchos contratos privados, deben depositar avales de garantía, de manera que el contratado empieza pagando y satisfaciendo el IVA de facturas aún no cobradas, porque el contratador le paga con retrasos de dos a seis meses (e incluso más) a contar desde la fecha de entrega, que puede ser muchos meses después del inicio del trabajo. Hay que pasar por interminables procedimientos negociados o concursos y los presupuestos se ven hinchados por obvias razones financieras. Todos pierden.Con una tal división territorial y con semejante procedimiento de contratación, la acción pública queda tocada. Por eso propuse cambiarlos en 1977 cuando era funcionario y por eso sigo proponiendo cambiarlos ahora que soy prestador de servicios. Ver la cuestión desde ambos lados no ha hecho sino incrementar mi convencimiento. Pero nos empeñamos en mantener esos modelos manifiestamente inadecuados y en hacerlos aún más groseros con complicaciones complementarias. Lo pagaremos muy caro.

2010-01-13T11:46:00.005+01:00

19è sopar-debat Mataró

El proper dimarts dia 15 de desembre tindrà lloc el 19è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà en Joan Majó, l'ex Ministre d'Indústria, Ciència i Tecnologia, qui ens parlarà sobre "Reactivar o reconvertir. ¿Què cal fer?". En atenció al convidat es prega puntualitat.

Us agrairé que em confirmeu l'assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Pere Lleonart

ARTICLE DE JOAN MAJÓ

2010-01-12T11:55:00.000+01:00

2009-11-23T13:05:00.002+01:00

Conferència d'Antoni Castells

Benvolguts amics,

En aquests moments d’incerteses i turbulències, crec molt interessant la conferència que va fer el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells. Us la recomano, si voleu la podeu veure a http://videoteca.iec.cat/

Així mateix, en annex us faig arribar un resum de l’interessant debat del passat dia 10 sobre El sistema de salut del Maresme: la seva qualitat i la seva sostenibilitat amb en Carles Manté i en Joan Cornet com a coordinador.

Cordialment,

Pere Lleonart

2009-11-23T13:03:00.003+01:00

Conferencia model sanitari

El passat dimarts varem tenir com a convidats a Carles Manté, President del Consorci Sanitari del Maresme, i en Joan Cornet, President Executiu de TicSalut, que ens varen parlar sobre "El sistema de salut del Maresme: la seva qualitat i la seva sostenibilitat.” .

Ambdós tertulians ens van explicar d’una forma molt gràfica el desenvolupament del model sanitari català en els darrers 35 anys i la creació de la xarxa hospitalària comarcal, de la que ells en varen ser protagonistes destacats.

Tot arranca amb les vagues dels MIR,s, d’inicis dels setanta i la dispersió de forces d’aquells joves metges suficientment preparats als antics hospitals locals. Aquest fet, juntament amb l’arribada de més recursos finançament aconseguits arran de la transferència del sistema a la Generalitat i del consens assolir entre la Generalitat convergent, els ajuntaments majorment d’esquerres i el personal sanitari durant els anys vuitanta i noranta. El resultat aconseguit es una amplia xarxa de moderns hospitals comarcals que constitueixen una pota essencial del model sanitari català, un model equiparable en qualitat al dels països europeus més avançats i amb un menor cost pel sector públic, uns 1.300 euros habitant/any.

Una peça clau del funcionament dels hospitals comarcals, es la seva autonomia de gestió i el seu model de finançament basats en el nombre de serveis realitzats, el que ha permès la seva estabilitat financera i alhora millorar la retribució del seu personal.

Els canvis en la gestió i la importància del lideratge en el funcionament d’aquests centres es va exemplaritat amb els casos del Sant Pau i el Clínic, dos institucions que han experimentat durant el període trajectòries oposades.

Finalment es va parlar des avenços que s’estan produint mitjançant l’aplicació de les TIC, sent-ne un dels fruits la posta en marxa dels historials mèdics centralitats. També es va parlar de la possibilitat cada vegada més real d’accedir a la selecció genètica i com aquesta innovació pot redundar en un salt qualitatiu en els tractaments de certes infermetats.

En la segona part de la seva exposició en Carles Manté va diseccionar el funcionament de l’àrea sanitària del Maresme, va defensar la seva solvència financera, i la rellevància de l’hospital de Mataró en l’economia de la ciutat, 1.800 empleats, més de 100 creats en els darrer any, i 3.000 visites diàries.

A continuació ens va parlar de creació de nous serveis mitjançant la concertació amb altres centres propers, i els ambiciosos projectes per potenciar les especialitats d’assistència a les malalties mentals aprofitant part del solar buit de la Llar Cabanilles i les seves estratègies de finançament, possiblement mitjançant sistemes públics-privats.

A continuació es iniciar un viu debat sobre pros i contres d’un model hospitalari tan descentralitzat i el ponent ens va exposar les estratègies per intentar reduir algunes de les seves desavantatges mitjançant la creació de aliances entre hospitals propers per augmentar l’àmbit de població atesa. Aquesta estratègia també podria ser la sul.lució per finalment l’hospital de Mataró pogués disposar d‘ una escola d’infermeria a Mataró compartida amb l’hospital de Granollers, un projecte que els participants van considerar que hauria de ser un tema prioritari.

Arran de d’insistència d’un tertulià el ponent va explicar les característiques dels models de col·laboració públic privat que s’han posat en marxa a Madrid i Valencia, i els seus pros i contres, si bé encara no ha passat temps suficient per fer-ne una avaluació definitiva.

Un dels participant aliè a la classe mèdica, va lloar l’esperit de les sessions mèdiques, i el que representa d’avantatge formativa el confrontar experiències i crítiques, un sistema infreqüent en altres professions. Això va donar peu a debatre sobre si falten metges. Els ponents varen posar en relleu que es un col·lectiu molt ben format però utilitzat de forma deficient: és pot millorar la seva redistribució territorial i també augmentar la notablement la seva productivitat, lliurant-los de tasques administratives, canviant la ràtio enfermera/metge, o fent un us més intensiu de les TIC.

Ates que la crisi dificultarà mantenir el ritme d’augment dels pressupostos públics dels darrers anys, alguns tertulians varen posar en qüestió la sostenibilitat financera del model, com de fet ja ens adverteixen els informe de la UE sobre Espanya. El ponent va explicar el llarg recorregut que encara hi ha per augmentar la productivitat, en base a canvis organitzatius per millorar l’oferta i les possibilitats de gestionar la demanda, tal com es fa en països europeus socialment més avançats com per exemple Suècia. De fet moltes d’aquestes idees els recollia l’informa de savis dirigit pel Dr. Vilardell del 2004, que ara s’està actualitzant, i els consensos polítics i socials que caldria establir per que aquest nou salt qualitatiu per reformar el sistema sigui possible.

2009-11-06T13:13:00.002+01:00

18è sopar-debat Mataró

El proper dimarts dia 10 de novembre tindrà lloc el 18è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà en Carles Manté, President del Consorci Sanitari del Maresme, el qual ens parlarà sobre "El sistema de salut del Maresme: la seva qualitat i la seva sostenibilitat.” .

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat.

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

2009-09-09T12:40:00.000+02:00

17è sopar-tertúlia del Grup de Debat Mataró

Amics,

El proper dimarts dia 22 reprendrem la temporada amb el 17è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà en Jordi Herreruela, Gestor cultural; responsable de la Casa Música Popular de Mataró i director del Festival Cruïlla de Cultures de Mataró, el qual ens parlarà sobre "El potencial de la música popular a casa nostre.” Serà presentat per el nostre contertulià el periodista Joan Salicrú.

En el nostre blog http://debatmataro.blogspot.com/ trobareu informació sobre el tertulià i sobre la Cruïlla de Cultures aquest estiu.

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat.

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

2009-09-09T12:38:00.002+02:00

Ara sí ha arribat el moment de La Creativitat!

A principis dels 70’s el president d’una important empresa de vídeo jocs davant la pregunta de si creia que els videojocs afectaven a la ment dels usuaris va respondre que els estudis reflectien taxativament que el videojocs no afectaven als usuaris, i referint-se al “Comecocos”, va continuar dient que si els videojocs afectessin als usuaris estaríem tots tancats a habitacions fosques, escoltant sorollets electrònics i menjant pastilletes de colors.

Avui en dia tots donem per fet que la tecnologia electrònica forma part de les nostres vides. Al igual que la Revolució Industrial va canviar el món, avui en dia la Revolució Electrònica torna a fer-ho, però estem massa immersos en la mateixa com per tenir una visió objectiva al respecte del nou canvi. És una història impossible d’explicar. Massa gent, massa llocs, massa art, massa tecnologia, massa informació per ser impresa d’una forma racional i digerible. Segueix un rastre i et portarà a vint més. Parla amb una persona i et dirà que parlis amb altres vint. Per on començar? I el que és més important: On acaba?

Existeixen dues visions del futur tecnològic: l’agradable utopia de dinàmic plaer tecnològic o el malson de control i automatisme. La única realitat del tot certa és el profund canvi que estem vivint, i unes noves normes establertes sense massa contingut polític ni ideològic, sense aspiració revolucionària, sense forma utòpica d’organització social, sense idea contracultural. Però sí que existeix una lluita de les unitats micros contra les macros. Les unitats micros viuen en un procés incremental, és a dir assoliments diaris a petita escala. Cada cop que organismes i corporacions dirigides per adults decideixen intervenir en qualsevol àmbit, milers de joves canvien les regles del joc en un ping pong d’idees entre persones que mai es conegueren. Tenim la necessitat de convertir-nos en quelcom més gran que un mateix i es genera un sentiment tribal amb les persones amb les que compartim inquietuds, però aquest sentiment és extremadament feble i temporal ja que és poc costos canviar de tribu.

La tecnologia a l’abast, i la impossibilitat de gestionar-la provoca que la seva evolució hagi perdut el sentit en ella mateixa i necessiten de contingut humà que la justifiqui. És en aquest procés en el que l’art agafa una especial significació, ja que el precepte bàsic de l’art es transformar la vida en quelcom millor i més agradable. Després de molt de temps la tecnologia, i tota la ciència en general, ha de tornar a evolucionar utilitzant les pautes que li marca l’art, i no al revés. Però aquest cop l’art ha fugit de la cultura de les icones. El focus del nou art no és l’artista: Mort l’autor, la multitud és la estrella. Es parla més de la cultura, del fet, del gènere, de l’escena, que de l’autor. S’entén l’art com un mitjà d’expressió per transmetre (capacitat que es la que veritablement defineix als humans) emocions, sensacions, somnis, imaginacions ... Deixem de sobrevalorar l’art dels artistes ja que podem treballar el propi. Comencem a jugar enlloc de mirar com els altres juguen.

Ara sí, amb l’art i la tecnologia com a mitjans, ha arribat el moment de la Creativitat!!!

2009-09-09T12:07:00.003+02:00

La Casa de la Música Popular de Mataró celebra quatre anys apostant pel suport als artistes

Projectes per a escoles, una faràndula i l’aposta pels artistes locals, entre les novetats

La Casa de la Música Popular celebra aquest any el seu quart aniversari estrenant una sèrie de novetats que segueixen la mateixa línia bàsica d’aquests anys: la promoció de la música. Enguany, però, el projecte que capitaneja Jordi Herreuela aposta pel suport als artistes locals amb una sèrie d’iniciatives. Així ho van explicar el mateix Herreuela i el president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, durant la presentació de la temporada de l’entitat.

L’entitat ha creat escola. En els tres anys de vida del projecte, ja s’han sumat altres Cases de la música arreu de catalunya. D’aquesta manera, a les ja conegudes de Salt i l’Hospitalet, amb residència a les sales la Mirona i Salamandra, enguany s’estan posant en marxa les de Manresa i Terrassa. Totes aquestes cases de la música estrenen identificació incloent la seva sala de residència al nom i al logotip. D’aquesta manera, la mataronina passa a denominar-se Casa de la Música Popular de Mataró-Clap. Per a Herreuela, l’èxit de les cases de la música “és un somni fet realitat”.

Les principals novetats d’enguany, més enllà dels concerts d’estrelles com Nena Daconte i La Mala Rodríguez, s’emmarquen en un desig, compartir per l’IMAC, d’apostar pel suport als artistes locals. Herreuela va detallar la feina que es portarà a terme en aquest sentit, feina que s’uneix als locals d’assaig de lloguer que ja s’ofereixen i als bancs de proves per ajudar als grups joves a fer les seves primeres passes. En aquest cas, es tracta d’oferir formació per als artistes en referència a totes les fases de creació. Del condicionament de les sales per fer concerts fins els tipus de contractes amb les discogràfiques, passant per la gravació de les maquetes o la preparació de directes.

Juntament amb aquesta aposta pel suport als artistes locals, Herreruela va anunciar la posada en marxa d’un parell d’activitats que neixen amb l’objectiu de portar la música i la creació als més petits. D’aquesta manera, ‘Musiquetes per a la bressola’ és una iniciativa que pretén recuperar les cantades de cançó infantil popular catalana a primària. D’altra banda, i de cara a l’educació secundària, es posa en marxa un concurs de lírica i interpretació de hip-hop. “Creiem que és una bona manera de treballar la poesia i la mètrica a les classes de català, castellà o anglès”, comentava Herreuela. Malgrat aquestes iniciatives no són obligatòries per a les escoles i instituts, des de la Casa de la Música i l’IMAC, hi ha la voluntat de que ho arribin a ser. A més d’aquesta iniciativa per als més joves, l’entitat posa en marxa una nova formació musical a la ciutat. D’aquesta manera, una formació de vent en format de faràndula s’unirà en els propers mesos al cor de gòspel i les batucades de la ciutat.

Però tot aniversari s’ha de celebrar. En aquesta ocasió, la Casa de la Música Popular de Mataró-Clap ha programat pels dies 12, 13, 14 i 15 de març tres concerts, amb Aranyó Clàssic Jazz i Dani Flaco dins el festival Músiques Tranquil·les, i la Mala Rodríguez, a més de l’habitual i exitós tastet d'instruments al carrer per a tots els mataronins.

2009-09-09T11:50:00.003+02:00

L'excel·lència de N'Dour dóna via lliure a repetir el Cruilla de Cultures

La Cruïlla de Cultures es clou amb un recital del senegalès Youssou N'Dour i es planteja repetir l'any que ve INCLOU VÍDEOS

Un concert de primera divisió. Una festa de combinacions gairebé perfectes. La darrera diada del Festival Cruïlla de Cultures de Mataró organitzat per la Casa de la Música Popular amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró ha servit per a demostrar que Youssou N'Dour era el cap de cartell d'aquest festival, i que la bona música de pagament atrau un públic considerable. Es calcula que unes tres mil persones han assistit al concert.

El cantant senegalès Youssou N'Dour ha executat un concert de mestre, com li pertocava. A la roda de premsa que havia fet a la tarda a l'hotel NH de Mataró, l'artista africà assegurava que a la nit oferiria una gran festa "amb danses, balls i esperit africà". I les expectatives s'han acomplert.

Entre el públic que ha assistit al concert hi havia centenars de compatriotes de N'Dour, principalment senegalesos i gambians, però també d'altres països africans. Tots ells venien a veure en directe un mite a les seves terres d'origen. La gambiana Fatou Secka havia vingut expressament de Vilafranca del Penedès a veure'l, perquè segons ella, "a la nostra terra està considerat un dels millors artistes que tenim". El fet que fós un dijous potser ha limitat el nombre d'assistents. Segons explicava Secka, el dijous és un mal dia. "He hagut de venir directament de la feina. Hi ha molts senegalesos i gambians que els hi hauría agradat venir però tots demà treballen" ha explicat

La banda de N'Dour, anomenada The Super Etoile i originària de Dakar, s'ha anat afegint al llarg dels primers compassos, i durant tota la nit han sabut moure's amb més o menys elegància entre el funk, el soul, el hip-hop i melodies i bases de música popular africana. Fins a vuit músics han acompanyat a l'escenari al vocalista senegalès. De tant en tant Youssou N'Dour s'ha dirigit al públic en anglès i senegalès. El primer cop que ho ha fet una mar de mans negres s'han alçat cap al cel, agitant-se, cridant. Per primer cop en molt de temps la cultura africana prenia el micròfon de l'escenari principal de la Festa Major. I sense pressa, com una onada que inunda lentament tota la platea, la música africana contemporània de N'Dour ha anat captivant al públic

Youssou N'Dour sap treure partit als seus orígens i els explota sense complexes: ballant damunt l'escenari, donant importància als cors i segones veus que s'assimilen als càntics tribals o deixant que el joc entre la melodia del baix i la base percutiva sigui en molts moments la columna vertebral de les cançons. La seva veu, però, era inigualable, una de les millors que han passat pel Cruïlla.

El músic africà ha reivindicat els seus orígens senegalo-gambians i ha dit que "Àfrica és diversitat; no només és pobresa, guerra i sida". Intentar transmetre una imatge positiva del seu continent és una de les obsessions de N'Dour, que també durant la roda de premsa ha deixat clara la seva preferència de viure al seu país natal: "Som pobres econòmicament, però rics culturalment. Tot depèn de com valoris allò que és la riquesa. Jo sempre torno a casa per l'atmosfera, la meva família, la música, la solidaritat. I no parlo dels diners".

Durant la roda de premsa Jordi Herreuela, de la Casa de la Música Popular, ha aprofitat per a fer una petita valoració del Festival. Segons Herreuela, el festival és el "fet mediàtic" del projecte de la Casa de la Música, que no té sentit per a sí mateix si no s'engloba dins la política d'activitats que ha engegat la Casa, com ara classes extraescolars de música, beques de producció per a músics, bucs d'assaig... Per al gestor cultural, el Festival vol ser un punt de trobada per la gent "que treballa, revisa i actualitza les músiques del món", i que havien agafat com a Festivals complementaris de la seva oferta al Mar de Músicas i el Pirineus Sud. Jordi Herreuela també ha explicat que unes 11.000 persones han passat pels concerts de pagament del Festival, i que globalment unes 30.000 hauran gaudit d'alguna de les activitats.

Amb les paraules "Aquest festival cal a Catalunya" Herreuela ha insistit que la valoració és "molt positiva" perquè hi ha hagut una bona resposta de públic tant de la ciutat com de l'àrea metropolitana.

El futur tot i ser incert deixa entreveure que la gent de la Casa de la Música volen continuar el projecte endavants, amb declaracions de bones intencions com les paraules d'Herreuela dient que la seva intenció és "repetir el festival". Per la immillorable nit de música d'aquesta darrera nit, sembla realment que el certamen té salut i energia per a poder repetir l'any que ve.

2009-09-09T11:34:00.002+02:00

Jordi Herreruela, director del Festival Cruïlla de Cultures

15.06.08

El proper 23 de juny Mataró donarà la benvinguda a l’edició 2008 del Festival Cruïlla de Cultures. Amb aquesta ja son quatre les temporades que es celebra el esdeveniment de manera ininterrompuda. Any darrera any, el Cruïlla creix en qualitat, maduresa i adeptes. Però, que es lo que fa a aquesta proposta tant diferent a la resta d’ofertes musicals multitudinàries que inunden l’estat durant aquestes dates estivals? Jordi Herreruela, director del projecte, ens confessa part del seu èxit.

Un any mes ens retrobem amb una nou cicle del Festival Cruïlla de Cultures de Mataró. Què diferenciarà aquest Festival de les edicions anteriors?El principal es que el festival ha hagut de fer un replantejament de espais esperant a que l’ajuntament de Mataró pugui oferir una ubicació nova. Això es tradueix en menys concerts a l’exterior i una limitació horària dels mateixos. La resta: el criteri en la programació, els preus, etc. En realitat es força continuista; tenim la sensació d’haver trobat una bona fórmula sobre la que cal continuar treballant.

Fa poc més de quatre setmanes que vau presentar la programació d’aquest any i ¡ja porteu unes mil entrades venudes! Espereu una afluència de públic major a la de les edicions anteriors?Si assolíssim el mateix número d’assistents seria tot un èxit; sobretot si tenim en compte que hi ha més concerts al Clap i al Teatre Monumental i menys concerts multitudinaris. De totes maneres mai havíem venut entrades abans de començar amb la publicitat de carrer i, aquest any, la venda d’entrades de concerts com els de Antònia Font, Albert Pla, Jimmy Cliff, Keny Arkana o Chambao esta gaudint de força èxit.

Quin penses que es el principal motiu d’aquesta demanda? El cartell plantejat o poder també te molt a veure el fet de que el Festival assimili una rol de consagració important?Crec que lo realment important es que el festival s’està consolidant. La gent, a mida que s’apropen les dates, espera que surti la programació; i no només això, cada vegada es més conscient de que pot quedar-se sense entrades per alguns concerts. Tots aquests factors fan que no vulguin esperar a ultima hora per adquirir-les.

A diferencia dels grans festivals de música estivals, el vostre no es decanta per concentrar nombroses actuacions en una jornada maratoniana de 2/3 dies, si no que diversifica les mateixes espaiant-les en un marge d’un mes. Per que vau optar per aquest format?Al principi va ser per la falta d’un espai on poder desenvolupar aquestes jornades intensives, i perquè Mataró no disposa d’una capacitat de acollida multitudinària i concentrada. Ara bé, a data d’avui preferim aquest format de festival; atreu a un altre tipus de públic, més adult, on prima la disposició de gaudir dels concerts sobre el caràcter merament festiu. Amb aquest format ens podem permetre portar una gran diversitat d’artistes per a tot tipus de públic. Es molt engrescador veure com tanta gent, i tant diferent, s’involucra.

Com a novetat, aquest any inaugureu un altre Cruïlla a Barcelona, al Parc del Fòrum, concretament. Què ha motivat aquesta nova iniciativa?Tant el festival Mataró, Cruïlla de Cultures com el projecte de La Casa de la Música estan despertant molt d’interès per la qualitat de la seva programació, de la seva promoció, per la capacitat de dinamització i d’atraure gent, etc. Des de fa un parell d’anys que anem rebent propostes que ens animen a fer altres activitats, tant a Barcelona com a diferents indrets de Catalunya. A l’Associació de Sales hem establert una molt bona relació amb la Sala Apolo; la proposta de portar el Cruîlla a Barcelona ha estat cosa dels seus responsables. A nosaltres ens ha semblat que aquest era un pas notable pel creixement del festival, de manera que Apolo i Clap ens hem associat per organitzar el Cruïlla BCN.

I aquest sí que concentra totes les actuacions en un sol dia. Quin es el motiu d’aquesta diferència de plantejament entre totes 2 propostes?El motiu principal es la pròpia idea de creixement; no té cap sentit portar a Barcelona una proposta similar a la que ja es fa a Mataró. Es tractaria d’una mena d’autocompetencia absurda. Per altra banda, disposar d’un espai com el Fòrum permet plantejar un macroconcert, amb un nombre important de grups i encarat cap a una quantitat important de públic. Aquesta possibilitat no l’hem tinguda a Mataró i ens agradaria poder explorar la seva funcionalitat.

La programació del Cruïlla de Cultures ja la teniu tancada, però encara continueu treballant en la de Barcelona. Penseu en una xifra en concret de grups?Doncs a dia d’avui ja la tenim tancada. En total parlem d’onze grups, repartits en un horari que va des de les 17 hores fins a les 4 de la matinada. Penso que serà una superfesta a un preu que considerem especialment barat (¡només 25 euros!). Encara més si tenim en compte que els preus dels concerts a la capital s’han disparat durant aquests darrers anys.

Tindrem algun nom més consagrat que afegir als ja existents (Amparanoia, La Peuple de l’Herbe…)?Sí, sí. Tenim un gran nom com Asian Dub Fundation, però penso que seria injust deixar a banda noms pels que apostem fort i que, pràcticament, son ja grans reconeguts; parlo de formacions com Canteca de Macao, Morodo, Tiken Jah, Fakoly, Zuco 103 o D’Callaos.

Aquest Cruïlla de Barcelona, també neix amb la idea de continuïtat temporal?I tant! Un festival necessita de tres a cinc anys per a consolidar-se i començar a ser sostenible. Una inversió a curt termini en aquest sector d’activitat es, senzillament, impensable.

I contempleu la possibilitat de que, amb el temps, el Cruïlla de Cultures emigri cap a Barcelona i es converteixi en un únic festival de gran format estandarditzat?No, no ho contemplem. Ens agraden tots dos formats i el pas cap a Barcelona ha de ser de creixement no de substitució. A més, a la capital no podríem presentar una part important dels espectacles que presentem a Mataró. El format de grup del festival de Barcelona es bàsicament festiu, i el públic majoritari es d’un perfil jove. A Mataró, de forma contraria, els perfils de públic i artistes son amplíssims.

Sigui com sigui, valoreu la possibilitat de que un dia pugui perdre la seva identitat cultural i ètnica en benefici de les demandes comercials?No. D’això ja s’encarreguen altres festivals. Precisament, el motiu principal que fa especial al Cruïlla es que no ofereix les actuacions d’uns artistes que estan a tota la resta de festivals any rere any. Penso que es imprescindible continuar amb la línea que ens diferencia dels altres. Es molt important continuar generant interès, oferir propostes inèdites i continuar apostant per els artistes nacionals.

La música sempre hauria d’anar lligada a la cultura?Pot no fer-ho? D’una manera o d’una altre, ens agradi més o menys la seva qualitat o la intenció amb la que s’utilitza, la música es cultura. Es present a totes les societats, en totes les èpoques, i els seus efectes son sempre beneficiosos. Un ideal seria que portés incorporada una intenció de transformació personal i social al darrere però, com que això es una utopia, dedicarem tots els nostres esforços a incorporar aquesta intenció als actes en els quals ens involucrem. Moltes vegades ens han proposat a artistes amb una importat repercussió mediàtica però amb qui no compartim el seu discurs; en aquestes ocasions hem preferit abstenir-nos de programar-lo

2009-06-03T13:05:00.006+02:00

16è sopar-tertúlia: 16 de juny

Amics,

El proper dimarts dia 16 farem el 16è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà en Francesc Cabana, Historiador econòmic, qui ens parlarà sobre "Els empresaris del Maresme: la historia d’una continuada adaptació.”
Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat.

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

2009-05-08T17:48:00.002+02:00

Resum 14è sopar-tertúlia

Finançament municipal i lideratge polític”

Diagnòstic general de les finances locals

Model de finançament raonable ja que conté preus, taxes i subvencions
Mecanismes d’anivellament millorables
No hi ha insuficiència financera, el que falta es valentia, imaginació
Inversions millorables: s’hauria de quantificar el cost de manteniment futur de les instal·lacions i tenir-ho en comptes a l’hora de dur a terme els projectes d’inversió.
Millorar la informació de la que disposen els ciutadans: importància d’entendre els pressupostos. Hi ha un clima de desconfiança perquè “no saben on es gasten els seus diners”

Diagnòstic específic

L’IBI és el millor impost però s’hauria d’actualitzar amb més periodicitat. El fet que hi hagi llocs on porten més de 25 anys sense modificar aquest impost crea efectes perversos. S’ha de tenir en compte que algunes subvencions prenen com a referència per assignar els seus recursos la recaptació obtinguda per l’IBI. Això, provoca desincentius per actualitzar-lo: contra menys recapten amb l’IBI més subvencions reben.
L’impost de vehicles està obsolet. Té en comptes els cavalls fiscals del vehicle, fet que no te gaire sentit si el que volem es gravar la contaminació.
L’impost sobre transmissions patrimonials i d’actes jurídics documentats ha estat un impost que a reportat ingressos extraordinaris degut el ritme de la construcció de vivendes en els últims anys. S’ha de buscar altres fonts d’ingressos perquè aquesta ja no és la via.
S’hauria d’analitzar els costos reals de prestació de cada servei
Manca infraestructures per analitzar qui ha de rebre realment les subvencions
Excés de capacitat de endeutament: no està lligada amb la inversió
La Federació de Municipis no genera noves idees.
Els municipis només podrien rebre un 25% de finançament si l’educació tingués àmbit local, fet no possible

Temes tabú

El minifundisme: Ajuntaments que segueixen existint per raons històriques però que no tenen cap més raó de ser.
Possibilitat de realitzar unes eleccions directes dels ens supramunicipals
Sobreconstrucció per afany de recursos fàcils
Solapament de les competències dels diferents ens.

Idees sorgides en el debat

La Diputació de Barcelona té 400M de recursos, i d’aquests solsament el 22% es destinen als municipis.

En els Ajuntament, la partida que necessita més recursos econòmics és el cost de personal. Un motiu més per dir que els Ajuntaments son ens ineficients. Si s’agrupen en mancomunitats, per exemple, poden arribar a fer grans estalvis a l’hora d’oferir un servei.

En el cas de l’Ajuntament de Mataró el seu deute és de 250M € (700€/habitant). Al Masnou, el 15% del pressupost es destina a l’amortització.

Actualment s’ha plantejat la creació de les Vagueries, que només és la migració de la Diputació però creant la de les Terres de l’Ebre. La discusió és quines competències ha de tenir la Vagueria.

Per incentivar la mobilitat laboral dels treballadors, s’hauria de fer com Alemanya i Gran Bretanya: posar un IBI elevat i rebaixar la carga impositiva de comprar la vivenda (la carga impositiva total d’una obra nova és del 30%, incloent tots els impostos de construcció).

La prestació de serveis s’hauria de consensuar amb la població, explicant quin recàrrec els suposaria en cada cas.

Carla Suárez

2009-05-08T17:44:00.001+02:00

15è sopar-tertúlia: 19 de maig

Amics,

El proper dimarts dia 19 farem el 15è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà el Sr.Josep Francí, Director General d’FP de la Generalitat, qui ens parlarà sobre "La nova formació professional i l’empresa”
Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat.

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

14è sopar-tertúlia: 20 d'abril

2009-04-20T13:49:00.001+02:00

Amics,

El proper dimarts dia 21 farem el 14è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà el Dr. Joaquim Solé Vilanova, Catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, qui ens parlarà sobre "Finançament municipal i lideratge polític” .

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat.

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

2009-02-26T18:24:00.005+01:00

Fotos del 12è sopar tertúlia

2009-02-26T17:48:00.003+01:00

Conferència d'en Steve Jobs a la Universitat de Stanford

Clikeu sobre del link per accedir a auqest video que m'ha semblat molt interesant

http://video.google.com/videoplay?docid=3014637678488153340

2009-02-26T17:41:00.000+01:00

2009-02-26T17:28:00.000+01:00

2009-02-26T17:23:00.002+01:00

13è sopar-tertúlia: 10 de març

Amics,

El proper dimarts dia 10 farem el 13è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà el Sr. Antoni Serra Ramoneda, economista, Catedràtic de l’UAB i ex President de Caixa Catalunya, qui ens farà "Una reflexió sobre la situació econòmica i moral del país".

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró)

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

2009-02-26T17:15:00.004+01:00

El nostre proper tertulià: Antoni Serra Ramoneda

Nascut a Barcelona el 20 de juliol de 1933 Catedràtic d’Economia de l’Empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou rector del 1980 al 1986. Ha estat president de la Caixa de Cata-lunya i de la Fundació Caixa de Catalunya. Presideix el Consell de Direcció de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de la Generalitat de Catalunya.

Prové d’una família industrial del sector tèxtil català, que tenia el gruix del centre de producció a la colònia industrial de l’Ametlla de Merola (Coneguda també com a Colònia Serra Feliu). L’empresa va tancar amb la crisi dels anys 90 quan encara es trobava sota el control de la família Serra.

Entre les condecoracions rebudes destaquen la Medalla al Mèrit Científic Officier et Chevalier de l'Ordre du Mérite National de França i la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic

Altres càrrecs anteriors destacats són

Vocal del Consell d'Administració de l'Instituto Nacional de Hidrocarburos
Director de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona
Secretari del Consell d'Administració de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears
President i vicepresident de la Societat Catalana d'Economia de l'Institut d'Estudis Catalans
Tresorer i vocal del Consell Permanent de l'Institut d'Estudis Catalans
Vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans

Les principals publicacions acadèmiques són Sistema económico y empresa. Ed. Ariel 1986, Formas de empresa. Bellaterra 1988, L'empresa: fonaments econòmics. Bellaterra 1989, La empresa: Análisis económico. Ed. Labor 1993 i Mercados, contratos y empresa. Bellaterra. 2001

2009-02-26T17:08:00.002+01:00

Los Señores del Verano

Es el más atípico y heterodoxo de Los Señores del Verano. Por esa razón, poco importa donde haya decidido pasar sus vacaciones.Seguro que tiene poco que ver con el resto de los protagonistas de esta serie. Porque, aunque Antoni Serra Ramoneda es hijo de una familia tradicional del textil, lo cierto es que la empresa familiar, Serra Feliu hacía tiempo que andaba sumida más en una batalla por la supervivencia que en crear excedentes para el uso y disfrute de sus propietarios cuando el doctor Serra ya era un personaje conocido tanto en el mundo empresarial como en el académico de Cataluña. Finalmente Serra Feliu cerró sus puertas en 1999. Algo que no afectó en absoluto a este barcelonés nacido en 1933.

La pasión de Serra Ramoneda ha sido siempre la Universidad, y, concretamente, la Universitat Autònoma de Barcelona, un centro académico que contribuyó a crear en 1968 y del que fue rector entre 1980 y 1985. De su gestión como administrador universitario muchos son los que le recuerdan cómo peleó a brazo partido por abrir una facultad de Farmacia o cómo inició, sin el permiso del Ministerio de Educación, las obras del nuevo centro docente y de la facultad de Ciencias de la Información. Hoy, en su calidad de doctor en Económicas, sigue ejerciendo como catedrátido de Economía de la Empresa en la UAB.

Fue elegido por primera vez presidente de Caixa de Catalunya en 1984. Su carácter progresista le hacía un buen candidato para presidir una caja de fundación pública cuyos órganos de gobierno domina la Diputación de Barcelona, controlada por el PSC. Pero no así su admiración por el maestro del que siempre se ha declarado discípulo, Joan Sardà Dexeus, o algunas de las acusaciones de liberal emboscado que le ha granjeado su amistad y su apuesta por los minnesotos, los economistas catalanes formados en la Universidad de Minnesota.

Se podría pensar que el secreto de la longevidad de este profesor universitario delgado y desgarbado que nunca pretende parecer un financiero es que ha ejercido el cargo de presidente de Caixa de Catalunya con la distancia que le imponen sus obligaciones académicas y que se ha dedicado más a figurar como la cara pública de la institución y no se ha implicado en la gestión. Pero no es cierto. Si bien no alcanza la capacidad de decisión que ha acumulado el presidente de La Caixa, Josep Vilarasau, a pesar de que su cargo, como el del presidente de Caixa Catalunya, no es ejecutivo, lo cierto es que siempre ha seguido muy de cerca el día a día de la entidad.

Considerado un intelectual porque nunca renuncia a su condición de profesor universitario y porque prefiere la ironía o incluso la sorna para lidiar con sus adversarios dialécticos, lo cierto es que en los 18 años que lleva como presidente de Caixa Catalunya siempre ha tutelado la gestión de los tres directores generales que ha tenido «a sus órdenes en la entidad»: Joan Bilbao, Francesc Costabella y el actual, Josep Maria Loza.

Serra Ramoneda es una referencia en el mundo financiero barcelonés como su adversario Josep Vilarasau. Al igual que éste, Serra Ramoneda se verá afectado por la nueva Ley Financiera. No podrá presentarse a la reelección porque cuando finalice su mandato, en 2004, habrá cumplido los 71 años, uno más de los que permite la ley para los consejeros. Sin embargo, a diferencia de Vilarasau, que accedió a la presidencia en 1999 -antes había sido director general-, habrá pasado 20 años en el cargo.

2009-02-26T16:58:00.000+01:00

Entrevista con Antoni Serra Ramoneda, presidente de la Agència per a la Qualitat Universitària: "La universidad no tiene que estar cerca de casa"

Cocinero antes que fraile, el catedrático de Economía de la Empresa Antoni Serra Ramoneda (Barcelona, 1933) fue rector de la Universitat Autònoma (UAB) entre 1980 y 1986, antes de que su estela de hombre de consenso le llevase años después a la Agència per a la Qualitat Universitaria, atalaya levantada por las universidades y la Generalitat para otear la salud de la enseñanza superior. Entre una y otra ocupación, ha sido presidente de Caixa Catalunya, lo que le empuja a examinar detenidamente la cuenta de resultados del sistema universitario catalán.- Los alumnos se eternizan en los estudios, muchos los dejan. La oferta no se ajusta a la demanda.

- Las preferencias de los estudiantes son preocupantes. Puede que en el futuro nadie quiera estudiar carreras como Biología. Hay que ver qué se puede hacer para acabar con el miedo y el odio a las Matemáticas. Hay que hacer algo. Por otro lado, estudiantes con las notas más altas van a parar a carreras donde no las necesitan, con el consiguiente despilfarro de masa encefálica.- ¿Cómo remediar la situación?

- Es un problema sociológico. Faltan políticas activas. Las universidades tampoco disponen de medios para racionalizar la situación. Dicen que van a reducir plazas donde hay un exceso de oferta y hacen como los fabricantes de coches que te regalan el aire acondicionado. Se inventan las dobles titulaciones y te venden dos carreras en un paquete. Yo lo que quiero es que me digan que el coche que me venden será mucho mejor.- ¿Tienen poder los rectores?

- Socialmente sí, pero no sobre sus subordinados. No pueden decirles a los profesores lo que tienen que hacer. Tampoco lo pueden hacer mucho con el personal de administración y servicios; y con los estudiantes, psé, psé.- ¿Qué papel juegan los consejos sociales de las universidades?

- Habría que darles algún tipo de poder. Ahora lo único que pueden hacer es no aprobar el presupuesto, pero si eso ocurre la comunidad universitaria se levanta en armas. Mire, yo he sido presidente durante 20 años de Caixa Catalunya. En la práctica, el poder para decidir si se otorgaba un crédito no lo tenía yo, sino el director general. ¿Qué poder tenía entonces yo? La facultad de despedirlo. Los consejos sociales deberían contar con una potestad similar.- ¿Cómo puede tener la universidad más dinero sin recurrir al erario?

- Subiendo las matrículas al tiempo que se instaura un sistema de becas como Dios manda. Eso sería bueno.- La subida de tasas es impopular.

- Pasa una cosa curiosa. ¿Cuánto cuesta sacarse el carnet de conducir? ¿Más de 1.000 euros? Más que un curso universitario, pero todo el mundo lo paga y nadie protesta. Si aumentase el precio de la matrícula la gente se lo pensaría más antes de abandonar los estudios.- ¿Ante el raquitismo de las becas, por qué no se ha optado aquí como en Alemania por los préstamos?

- Por la dificultad en recuperar los créditos sin tener que recurrir al aval de la familia del estudiante. El aval de la palabra de honor lo ha hecho más difícil.- ¿Las reformas que se avecinan con la entrada en el espacio europeo de educación superior harán las becas todavía más necesarias?

- Sí, porque actualmente hay un elevado número de alumnos que trabajan y que hacen que el sistema sea en buena medida no presencial. Si se exige más presencia, como está previsto, se necesitan mejores becas.- Hay poca movilidad estudiantil.

- Sí, las becas traerían mucha más movilidad. Ahora todo el mundo quiere tener una universidad cerca de casa. Esa proximidad está bien para ir a comprar el diario, el tabaco o los medicamentos a la farmacia, pero no para estudiar una carrera.- ¿No hay que distribuir las universidades por el territorio?

- No pongo ninguna objección a que se abra una universidad en La Seu d'Urgell. Lo que digo es que sus estudios han de tener la suficiente calidad para ser capaces de atraer a gente de fuera y no reservarse para los estudiantes del entorno.- ¿La universidad sigue funcionando como ascensor social?

- Sí, en determinado tipo de estudios y si el estudiante es brillante. Hay títulos, como algunas ingenierías superiores, que actúan como una credencial para ejercer funciones muy bien remuneradas en el mundo de la empresa que no guardan relación con las materias cursadas durante la carrera. Eso no funciona en otro tipo de títulos.- ¿En qué se diferencia la universidad de hace 25 años en la que ejerció de rector de la de ahora?

- La dedicación del profesorado es mucho mayor. De los estudiantes lo que me llama más la atención es el pasotismo, al menos en determinado tipo de estudios. Llegas a una clase de Económicas, comentas algún hecho inesperado de la actualidad económica que crees que les puede interesar, y no tienen ni idea.

2009-02-26T16:52:00.001+01:00

Antoni Serra Ramoneda: Reflexions sobre una decadència

Antoni Serra Ramoneda reflexiona sobre les possibles raons de la pèrdua de pes de la societat civil, i proposa mesures per redreçar la situació.
No m’ha satisfet mai l’expressió “societat civil”. Quins són els altres subconjunts que, sense que s’hi superposin, integren l’ampli concepte de societat? Pel cap alt, se m’acut que els que mereixerien el qualificatiu de militar o eclesiàstica, però la seva importància numèrica seria tan reduïda que amb prou feines mereixerien consideració. Ara bé, el cas és que ha fet fortuna i s’ha imposat. Pel context en què és utilitzada, dedueixo que amb ella es vol designar el calaix de sastre integrat per totes les iniciatives que, nascudes al marge de l’Administració pública, han procreat institucions i organitzacions, els responsables de les quals no formen part de la burocràcia politicoadministrativa. “La Caixa”, el Barça o l’Orfeu Català serien exemples excel·lents dels resultats de la societat civil. Les tres són institucions d’un enorme pes en la vida catalana. En canvi, posem per cas, les diputacions provincials tenen el seu origen en sengles disposicions aparegudes al BOE, o al diari oficial equivalent, i els qui tenen a les seves mans les regnes d’aquestes entitats són càrrecs polítics i funcionaris.

És una opinió molt estesa que en la Catalunya actual la societat civil ha perdut pes. Ja no genera iniciatives de la mateixa importància que les que, nascudes a cavall dels segles XIX i XX, constitueixen encara avui peces fonamentals de l’entramat cultural, esportiu i econòmic del Principat. Però hi ha escassa renovació i manca d’energies entre les classes dirigents si les comparem amb la burgesia que va ser capaç de convertir Barcelona en la capital del modernisme arquitectònic gràcies a Gaudí, Domènech i Montaner i altres artistes de gust revolucionari per a la seva època. No hi ha figures com les d’Eusebi Güell, distingit i adinerat home de negocis que va ser capaç de confiar en l’arquitecte de Reus un projecte tan visionari i progressista com el del Parc Güell.

Aquesta pèrdua de protagonisme de la societat civil és paradoxal. En les seves èpoques de floriment, Catalunya gairebé no tenia institucions polítiques pròpies. Només Prat de la Riba va ser capaç d’inventar-se una Mancomunitat de Diputacions, que, en realitat, gaudia de ben poc poder, encara que és veritat que va saber aprofitar-lo fins a l’ultima gota. La burgesia catalana, la flor i nata de la societat civil, va saber suplir aquesta deficiència amb imaginació i coratge. Els empresaris tèxtils que van construir les seves instal·lacions fabrils al llarg del Llobregat i el Ter van haver d’encarregar-se de construir les carreteres i altres infraestructures que un poder públic llunyà i escàs de recursos no podia ni volia atendre. Els industrials catalans fins i tot van acceptar disfressar-se de polítics per defensar davant el Govern de l’Estat els seus interessos proteccionistes. Recordem la candidatura al Congrés dels Diputats de 1901 integrada pels presidents de quatre institucions econòmiques, el programa de la qual es reduïa bàsicament a temes aranzelaris. Avui dia, la situació és ben diferent. Catalunya disposa d’una autonomia que, sense arribar a ser tan àmplia com molts desitgen, ha permès l’aparició de polítics professionals i la creació de cossos de funcionaris públics encarregats de l’administració dels afers col·lectius. I és ara precisament quan la societat civil sembla que porta una vida lànguida.

Una primera tesi que expliqués aquesta aparent paradoxa seria que hi ha un efecte substitució entre societat civil i poder polític. Quan aquest és feble, la societat civil ha d’omplir el buit i prendre iniciatives en tots els àmbits, tant l’econòmic com el cultural. Lliure de normes burocràtiques i entrebancs funcionarials, la imaginació és més creativa i els resultats més potents i duradors. Aquest efecte substitució també es manifesta en l’àmbit financer. Una Administració pública lleugera requereix pocs recursos, la qual cosa es tradueix en una escassa pressió fiscal. Els beneficis empresarials gairebé no es veuen minvats per impostos, cosa que permet un marge d’actuació notable. Al contrari: en el moment que el poder polític adquireix pes, la renda disponible a les mans dels particulars disminueix i, llavors, qui ha d’impulsar projectes col·lectius és una burocràcia liderada per polítics a dedicació completa, i els recursos necessaris s’han de sostreure via impositiva de les butxaques dels particulars. Una altra qüestió és si la substitució de la societat civil per la superestructura politicoburocràtica implica canvis en la forma i l’eficiència de la utilització dels recursos. Però, en definitiva, segons aquesta opinió, la iniciativa privada es veu ofegada si més no pel que fa a la solució de problemes col·lectius.

Un altre corrent sosté, al contrari, que societat civil i poder polític burocràtic són complementaris. En una visió amb perfum marxista, el segon no és sinó una creació dels qui tenen les regnes de la primera. Així, la distinció entre ambdues esferes seria exagerada i les fronteres entre elles gens nítides. El que ha passat a Catalunya, segons aquesta opinió, ha estat una decadència endògena de la societat civil que tampoc no ha sabut engendrar, tan bon punt s’hi han donat les circumstàncies, una classe política i una burocràcia de primera qualitat. D’unes vinyes resseques se’n va esperar una collita d’una qualitat òptima. La decadència té, segons aquest punt de vista, diferents arrels. Una ha estat l’escàs entusiasme de la burgesia catalana per les noves tecnologies i les activitats industrials que aquestes permeten. Es compliria així la regla de les tres generacions, la qual no seria només aplicable a l’empresa familiar, sinó a una economia on aquesta prolifera. Avui els descendents d’aquells empresaris aguerrits que van fer de Catalunya la fàbrica d’Espanya aspiren a alguna sinecura funcionarial o a integrarse en la ben remunerada plantilla d’alguna caixa d’estalvis. El cicle s’ha tancat sense que ningú hagi sabut prendre el relleu d’aquells autèntics ciutadans schumpeterians que, sense ajudes pressupostàries, van saber convertir el país en el motor econòmic espanyol. Un altre seria la deriva cap a un nacionalisme exacerbat que ha portat a tota la població catalana a tancar-se en si mateixa allunyant-se dels corrents culturals i científics mundials. I, finalment, la baixa altesa de les mires dels polítics catalans entestats en guerres internes més que en la definició d’estratègies que permetin mantenir el país com a referent econòmic i cultural per al conjunt d’Espanya.

No hem de deixar que el pessimisme ens aclapari, però, alhora, no podem negar que els moments no són pas gloriosos. Una confluència de circumstàncies externes i internes ha donat el resultat present, però no són perennes. De totes maneres, perquè la recuperació no es retardi en excés, són dues les mesures que m’atreviria a aconsellar. La primera, que s’aprovi al més aviat possible una nova llei electoral que aproximi els partits als ciutadans, i això significa, entre d’altres mesures, admetre les llistes obertes de tal manera que aquells deixin de ser vistos com a caixes tancades on els noms propis, llevat del de cap de llista, no tenen cap importància. La segona, que els polítics tinguin més confiança en la societat civil i no pretenguin ocupar tots els buits, és a dir, els càrrecs, en els quals s’acumulin unes engrunes de poder i de prebendes.

2009-02-03T10:08:00.004+01:00

12è sopar-tertúlia: 10 de febrer

Amics,

El proper dimarts dia 10 farem un nou sopar del Grup de Debat Mataró. En aquest 12è debat el convidat serà el Sr. Cesar Fernández, Gerent de Pumsa, qui ens explicarà “l’estat dels projectes immobiliaris a la ciutat de Mataró”

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró)

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

2008-12-10T09:21:00.004+01:00

Balanç del nostre primer any

Benvolguts amics:

La darrera tertúlia amb Antoni Esteve, president de la productora Lavinia, va estar molt interessant. L’Antoni ens va explicar d’una forma molt suggerent els canvis espectaculars que s’estan produint en el món de la comunicació i els mitjans audiovisuals.... cóm hem passat de la televisió a la revolució d’Internet..... cóm aquests canvis s’estan accelerant i estan canviant els nostres hàbits de vida i comunicació. Tanmateix, aquesta revolució està incidint fortament en les empreses del sector i en les regulacions que s’intenten imposar.

(Ara entenc una mica més la meva filla, que no mira la tele)

Balanç de l’any: El Grup de Debat compleix un any. S’han fet 10 sopars tertúlia (un per més excepció de l’estiu) en els quals s’han tractat temes d’interès per a la nostre comarca, amb una alta participació. Per tant, crec que podem estar contents de l’èxit assolit.

Projectes: El dimarts dia 13 de gener reprendrem les trobades amb el Joan Canals president de Pulligan, que ens parlarà sobre “quin futur té el tèxtil del Maresme”. A principis de gener rebreu la convocatòria corresponent.

Aprofito el mail per demanar que feu suggeriments sobre possibles tertulians i temes a tractar.

Molt Bones Festes,

Joan Catà
Pere Vilaseca
Pere Lleonart

10è sopar-tertúlia: 2 de desembre

2008-11-17T13:08:00.003+01:00

El proper dimarts dia 2 de desembre farem un nou sopar del Grup de Debat Mataró. En aquest 10è debat en Joan Catà ens presentarà l'Antoni Esteve, periodista i president de la productora Lavínia, qui reflexionarà sobre "els nous reptes de l'audiovisual".

Com és habitual, ens trobarem al Restaurant CAMINETTO a les 21h. Us agrairem que confirmeu la vostra assistència el més aviat possible, ja que per facilitar el desenvolupament del debat i la logística del restaurant limitem el nombre de participants a 15.

Article del Diari Expansión

2008-11-11T11:44:00.002+01:00

9è sopar-tertúlia: 12 de novembre

2008-10-24T11:07:00.004+02:00

El proper dimecres dia 12 de novembre farem un nou sopar del Grup de Debat Mataró. En aquest 9è debat en Pere Lleonart ens presentarà en Josep Ibern, Director General de Caixa Laietana, qui reflexionarà sobre "la crisi financera".

Com és habitual, ens trobarem al Restaurant CAMINETTO a les 21h (Atenció, aquest cop i de forma excepcional és un dimecres). Us agrairem que confirmeu la vostra assistència el més aviat possible, ja que per facilitar el desenvolupament del debat i la logística del restaurant limitem el nombre de participants a 15.

Què opina Josep Ibern sobre el futur socio-econòmic del Maresme?

2008-10-24T10:50:00.004+02:00

(Entrevista publicada a la web http://www.maresme2015.net/)

Josep Ibern, nascut i resident a Sant Andreu de Llavaneres, és enginyer industrial, Màster en Administració d'empreses per IESE i doctor en Economia per la UPC. Des de fa dos anys és el Director adjunt de la Caixa Laietana. Ha fet majoritàriament la seva carrera professional a l'entitat i a les seves empreses participades.

Quines són les principals magnituds de Caixa Laietana?

Administrem dipòsits per valor de 6.500 milions d'euros i una inversió creditícia de 5.700, que gestionem mitjançant una xarxa de 259 oficines, 70 de les quals estan a la comarca. A Mataró ciutat en tenim 25 i 40 a Barcelona. Fora de Catalunya hem concentrat el nostre desenvolupament a Madrid i a la seva àrea metropolitana: Móstoles, Alcorcón, Fuenlabrada, etc., ja tenim 26 oficines en un mercat força important i molt expansiu.

Quin pes representa el Maresme a nivell de negoci financer?
Gairebé el 50% del passiu prové del Maresme on hi destinem més d'un terç de la inversió, especialment hipotecària.

Aquest desequilibri significa que el Maresme és una comarca poc inversora?
Tot i l'elevat creixement residencial, en els darrers anys els promotors de la comarca han perdut pes en relació a les grans promotores d'àmbit nacional, amb la qual cosa una part del valor afegit se'n va fora del territori.

Al Maresme també estan presents les grans caixes de Barcelona, quins són els punts forts de Caixa Laietana per poder competir en un entorn tan competitiu?
Disposem d'una amplia xarxa de sucursals que ens permet un servei de proximitat, oferir un tracte personal a la nostra clientela. Els 143 anys d'experiència acumulada ens permet disposar d'una clientela fidelitzada i tot i que no som una Caixa gran, som capaços de donar bon servei i oferir bons productes. Els productes de passiu de Caixa Laietana, tant per retribució com per adequació al client són dels més valorats del mercat, a part d'alguns productes com els Fons d'Inversió o els provinents de la Companyia d'Assegurances.

Quants són de plantilla?
Amb més de 1.000 empleats, som la primera empresa de la comarca, amb una plantilla que té edat mitjana de 38 anys. Les necessitats d'ampliació i la cobertura de les lògiques jubilacions fan que cada any contractem unes 50 persones addicionals.

Quin és el perfil que busquen?
Som molt rigorosos en els sistemes de contractació. Necessitem gent preparada i motivada, ja que la feina és cada cop més complexa per la quantitat de productes que es toquen: leasing, renting, préstec hipotecari, préstec personal, descompte comercial, gestió de rebuts, assegurances, fons d'inversió. Contractem joves amb formació universitària, especialment d'econòmiques, empresarials i d'informàtica d'ambdós sexes. Avui encara tenim més personal de sexe masculí que femení, però tendim cap a un progressiu equilibri.

Resulta difícil cobrir les places?
No és fàcil, ja que apart dels coneixements específics de la professió, cal que tingui capacitat de ràpida reacció i facilitat de contacte humà, per adaptar-se als requeriments d'una clientela cada cop més diversa i en cada cas saber-se adaptar al seu llenguatge i la seva forma de pensar. Hi ha joves que s'enlluernen per les ofertes de les consultores multinacionals, però la feina al sector financer és molt àmplia en continguts i enriquidora pel seu contacte humà. És una feina exigent però pot ser molt creativa.

Quant triga un d'aquests joves contractats en ser director d'oficina?
Els més brillants poden arribar-hi al cap de 4 anys, el normal però és als 5/6 anys. El nou director comença en una oficina petita, el què els permet completar el coneixement de la professió. Posteriorment passen a oficines més grans, de dos a cinc empleats, on a més actuen com a formadors de la resta del personal.

Quin impacte té l'Obra social a la comarca?
L'obra social és la nostra raó de ser i procurem generar recursos per fer-la el més gran possible. En aquest darrer any li hem pogut destinar uns 700 milions de les antigues pessetes, més de 4 milions d'euros. Un 70% es localitza a la comarca. Aquesta és al nostre entendre una de les avantatges fonamentals d‘un territori que tingui una Caixa pròpia.

Quin són els seus camps d'actuació prioritaris?
A través de l'Obra Social participem en un ampli ventall d'activitats. Predominen les de caire assistencial i cultural. Procurem atendre aquells camps als que el sector públic no arriba o ser-ne complementaris. Una de les nostres activitats tradicionals més emblemàtica és la biblioteca de Mataró. La nova biblioteca del carrer d'en Pujol de Mataró és una instal·lació molt completa que en el darrer any ha tingut més de 176.800 visitants. També tenim sales d'exposicions, dos a Mataró (la plaça de Santa Anna i la de l'antic Ateneu) i una a Argentona. Estan obertes a tota mena d'exposicions i aconseguim xifres espectaculars de visitants. El Centre Multimèdia de la Riera obert fa ara sis anys ens ha permès entrar en el camp de les noves tecnologies. Equipat amb uns 55 ordinadors té una ocupació propera al 80% de mitjana diària. En un mes normal rebem uns 1.100 usuaris diferents que realitzen més de 6.000 sessions.

Que és més car de mantenir la biblioteca o el centre multimèdia?
El centre multimèdia té un pressupost de 180.000 euros anuals i 600.000 la biblioteca. A més el diferencial no sembla que tingui tendència a escurçar-se ja que el cost de reposició dels equips informàtics es redueix mentre que el dels llibres creix contínuament. De totes maneres són dos equipaments complementaris.

Vostè ha fet la seva tesi doctoral sobre el mercat de l'habitatge. Com s'explica el boom del mercat residencial?
L'origen està en la baixada dels tipus d'interès que va permetre allargar el període d'amortització de les hipoteques. Quan els tipus estaven al 12% no valia la pena sobrepassar els 15 anys, però amb els tipus baixos s'ha pogut arribar fàcilment als 30 anys i la demanda potencial s'ha ampliat molt. Aquest fet junt a una evolució positiva de l'economia en general i un elevat índex de confiança dels consumidors ha portat a la situació viscuda en el mercat de l'habitatge en els darrers anys.

Creu que s'ha arribat a un sostre en el preu?
En el preu de l''habitatge segurament si, però el preu per m2 pot continuar augmentant sobretot en indrets cèntrics, exclusius i de qualitat.

Cal reduir la dimensió de l'habitatge?
En els darrers anys s'ha passat d'un habitatge promig de 100/120 metres quadrats als 70/90 i fins i tot inferior, així s'ha compensat l'increment de preu per metre quadrat i ha permès l'accés a la primera vivenda a un col·lectiu més ampli. És una tendència que no s'ha de satanitzar, ja que quan una persona s'emancipa, molt probablement un habitatge petit s'adequa millor a les seves necessitats. Per altra banda, les darreres estadístiques sobre població indiquen una tendència creixent a la reducció de persones per llar.

Això vol dir que s'ha de modificar la idea tradicional d'un habitatge per a tota la vida?
Crec que sí, es tracta de que la tipologia d'habitatge s'adapti de forma harmònica a les necessitats de les diferents etapes de la vida de les persones, encara que el sistema impositiu no ho afavoreix. Mentre l'impost sobre plusvàlues té ple sentit, aplicar en concepte d'impost de transmissions patrimonials un 7% sobre el valor de la transacció encareix excessivament el canvi d'habitatge i només es podria justificar per la necessitat de recaptar.

La persona que ha comprat un habitatge és pot considerar rica?
Qui ha comprat un habitatge en els darrers anys ha fet un gran negoci. Això no vol dir que sigui rica. No ens enganyem, té un pis que val diners però el necessita per viure. En canvi si decideix retornar al seu lloc d'origen o si les necessitats d'espai s'han reduït, és molt probable que tingui l'oportunitat de materialitzar plusvàlues, que convertides en estalvi li permeten un complement de renda. Aquests fenomen també s'ha donat a escala internacional, pensem en els anglesos o alemanys que s'han traslladar a viure a la Costa del Sol o a la Costa Brava.

Les hipoteques inverses sembla que s'estan posant de moda. ¿Està oferint Caixa Laietana aquest producte?
El que el mercat anomena hipoteca inversa té com a finalitat que la gent que sigui propietària d'un immoble, a partir de certa edat pugui gaudir d'una renda mensual que li complementi la pensió sense necessitat de que se l'hagi de vendre.
Aquesta modalitat financera presenta importants avantatges respecte a les actuals rendes vitalícies, el que unit al fet de que cada cop vivim més anys, ens porta a pensar que serà una modalitat que està cridada a experimentar una gran expansió. A Caixa Laietana l'oferirem molt aviat, però volem ser molt curosos en la seva implantació ja que comporta un elevat component psicològic.

Quin pes tenen els immigrants dins la seva clientela?
Es tracta d'un segment de població molt important per a nosaltres, no solament per la nostra vocació social, sinó també pel fet de que solen ser gent molt treballadora i estalviadora. El disposar d'una àmplia xarxa d'oficines ens permet donar un bon servei de proximitat, que és molt valorat per aquest col·lectiu. Mitjançant la Confederacion Española de Cajas de Ahorros hem establert convenis amb entitats financeres dels seus països d'origen que ens permet fer trameses de diners de forma ràpida i barata, disposem d'impresos en àrab i els hi facilitem la possibilitat de fer trameses per caixer automàtic. Pels que tenen voluntat de quedar-se, els hi oferim hipoteques perquè puguin comprar-se un habitatge. El pes del crèdit hipotecari d'aquest col·lectiu és encara petit però creix a un fort ritme.

No temen que en un moment de reducció de la taxa d'activitat es pugui produir una elevada morositat en aquest col·lectiu?
En base a la nostra experiència històrica a Badalona, Santa Coloma i en les zones d'expansió de Mataró, hem après a valorar les persones, la seva capacitat reactiva per trobar feina en situacions laborals complicades i en darrer terme la xarxa de solidaritat familiar, per tant no ens preocupa especialment aquesta eventualitat.

Sovint s'acusa a la Caixa de que no s'implica prou en els projectes locals, que hem pot dir al respecte?
El nostre àmbit d'actuació és cada cop més ampli i per tant tenim que ser molt curosos alhora de tractar temes locals, de totes maneres ja li he comentat quina és la participació de la nostra obra social a la comarca. Pel que fa a les inversions no hem de confondre els criteris professionals amb altres motivacions per molt respectables que siguin. De totes maneres ens agrada col·laborar, sense implicar-nos directament en la gestió, en les iniciatives que flueixen del nostre entorn.

M'agradaria conèixer la seva opinió d'algunes de les iniciatives socioeconòmiqes que estan funcionant a la comarca com per exemple Cetemsa?
S'ha fet molt bona feina. Han sabut integrar-se en el teixit empresarial de Mataró i la seva comarca. A partir del tèxtil han estès la seva activitat a la resta de sectors. Vull felicitar als qui ho han dirigit, ho han fet molt bé.

I les Escoles Universitàries?
És molt important per un territori tenir una oferta universitària pròpia. En el cas del Maresme s'han hagut de superar molts entrebancs però estan fent una gran funció i per nosaltres és un filó de reclutament de gent ben formada.

Tecnocampus?
Fa molts anys que se'n parla, ara finalment sembla que pot ser una realitat.

Com s'imagina el Maresme al 2015? Haurem crescut molt demogràficament? Tindrem un Tecnocampus? El traçat ferroviària s'haurà modificat? Quantes oficines tindrà Caixa Laietana?
El Maresme en els darrers anys ha crescut moltíssim per la seva qualitat de vida i les seves excel·lents comunicacions, bàsicament amb Barcelona capital i amb el Vallés a través de Parpers. En el futur el seu creixement vindrà determinat per la voluntat política de crear sòl residencial tenint sempre en compte la sostenibilitat del territori, per tant, les previsions en matèria de qualitat de vida i millora de les comunicacions haurien de ser fonamentals en el projecte futur de la comarca. Projectes que ara es podrien considerar utòpics com el soterrament o la modificació del traçat de la via s'han de començar a pensar ja com projectes factibles. Pel que respecta a Caixa Laietana, la seva vocació és seguir formant part del seu desenvolupament.

Joan Guanyabens :Reptes i projectes actuals d’e-salut

2008-10-15T23:58:00.000+02:00

En Joan Guanyabens, mataroní, Secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat i en Joan Mañac director de la fundació centre TIC i salut amb seu a Mataró ,
varen fer un exercici de molta dificultat :explicar-nos ,tot sopant ,com funciona la sanitat publica a Catalunya i a partir d’aquí exposar uns quants projectes en el que Tic salut hi participa.

En la meva opinió var ser el debat més intens des que hem fet fins ara .No podia ser menys amb un tema tant sensible con es la salut pública

Història
El sistema sanitari català era molt diferent de la resta d’Espanya doncs la propia societat estava organitzada a base de mútuas , asociacions benèficas etc.. En tenim un exemple molt clar en el cas de Mataró amb La Aliança i l’hospital. La llei del any 90 va aprofitar aquest teixit i com a consequencia ha esdevingut un sistema complex que el fa dificil d'entedre per la propia adimnistració central . El repte consisteix amb aconseguir ser els mes eficients percisament gràcias a aquesta dificultat.

Financiació
En total a Catalunya tenim uns 60 hospitals i uns recursos econòmics que corresponen a uns 1.200€ per habitants , aquesta xifra oscila entre els 1.600 €de La Rioja de i els 1.083 de Valencia . A la resta d’Espanya la situació es molt diferent bàsicament perque no es disposava d'aquest tipus d'infrastructura sanitaria .

La financiació es realitza mitjançant un contracte amb cada hospital en el que consideran diversos paràmetres , com el número de visitas ,dias d’hospitalització etc . . Moltes vegades això ens porta a la paradoxe de “quan millor ho fa un hospital a vegades reb menys recursos “ . No s’aprofita la recerca com a font generadora de recursos. En aquest sentit estem molt lluny del numero de patents de països com per exempla Japó . En general es subcontracten las tasques no fonementals com la neteja , alimentació ,analisis etc. però mai els serveis fonamentals .

Hi han moltes possibilitats d’optimizar recursos . Mirem tan sols la factura de despeses dels farmacs , la quantitat d’escaners que es fan sense necessitat . Le quantitat de visites a urgencias totalment injustificades .Les TIC ( Tecnologies de la informaci comunicació ) poden ajudar entre altres coses a millorar la eficacia del sistema .

El metge ,en certa forma, és un funcionari al rebre una rertibució que és tan sols funció de paràmetres tals com hores , quantitat de pecients etc. Cada entitat hospitalària te independencia en temes fonamentals con elegir el sistema informatic.

Que poden aportar les TIC ?

Per solucionar una part important d’els problemes actuals és necesari portar a terme una bona reestructuració informática i això és el que en Joan i en Josep ens han explicat .

Sistema d’història clínica compartida .
Es considera imposible utilitzar el mateix sistema informàtic a tota la xarxa hospitàlaria i per tant, s’opta per desembolupar un sistema que permeti obtenir una historia clínica compartida independentment del sistema informàtic de que disposi cada hospital.
La informació clínica més important d’un pacient es podrà processar desde qualsevol lloc . Actualment aquesta solució ja s’está implementant i al mateix temps que es cambien els sistemas informàtics d’alguns hospitals .L'hospital de Can Ruti està migrant al sitema informàtic SAP . Com sempre la introducció porta insatisfaccions als usuaris . El Dr. Forns , com a usuari ,comentà que es passa la major part de la vista del pacient mirant a la pantalla de l’ordinador i això no ho trova adequat .

Projecte per eliminar papers
Si pensem que actualment es produieixen 6 millions de receptes al mes , es fàcil entendre la importancia d’aquest projecte que està actualment ja en la fase d’implementació

Mataró i TicSalut

Aquesta fundació ubicada en el Tecnocampus de Mataró , neix com una idea per potenciar el desovolupament de les noves tecnologies al servei de la salut www.ticsalut.cat . en Pep Molsosa te alguna informació referent al naixament d'aquesta entitat www.pepmolsosa.blogspot.com .
En Mañac ens va comentar d’una forma breu alguns dels projectes actuals que pretenen ser dinamitzadors i facilitar que iniciativa privada en sigui el motor .

Un exemple d’aplicació és el cas de feridures en pacients situats lluny dels grans centres hospitalaris .Mitjantçant una videocàmara ubicada en el lloc a on hi ha el malalt ,és pot observar el pacient i les dades importants des d'un hospital amb alta preparació .Amb aquest sistema s'evita que el malalt viatgi amb ambulancia i que d'aquesta manera es perdi un temps que s'ha demostrat que es crític amb aquest tipus de tractament. La diagnosi a distancia pot resultar fonamental .

Observacions i comentaris .

Com a profà en la materia he de comentar que el que més m’ha impresionat és la complexitat en la que es mouen en Josep i en Joan en un tema tant sensible com és la salut dels ciutadants .La politica segurament fa molt dificil en alguns cassos utilitzar solucions que serien logiques en l'entorn empresarial.
No puc entendre com no es pot convercer als hosptals de la necessitat de utilitzar el mateix sistema informàtic.Crec que aixó es irrenunciable de cara al futur

És clar que els parametres de mesura ( en el sector empresarial en diem KPI ) no son adequats desde la perspectiva de eficacia , retribució i possiblement, satisfacció del pacient . Crec que és fonamental , encara que complexe , avançar en aquest sentit .

8è sopar-tertúlia: 14 d'octubre

2008-10-06T09:32:00.006+02:00

El proper dia dimarts dia 14 d'octubre farem el 8è sopar del Grup de Debat Mataró.

En aquest 8è debat el periodista Joan Catà ens presentarà en Joan Guanyabens, mataroní, Secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat i expert en el camp de l’e-salut, què ens parlarà dels "Reptes i projectes actuals d’e-salut".

Des de fa dos anys Tecnocampus Mataró és la seu de la Fundació Centre TIC i Salut (http://www.ticsalut.cat/) que té com a patrons el Departament de Salut i l’Ajuntament de Mataró. El Centre TIC i Salut, del qual n’és director el mataroní Josep Mañach, és l'encarrergat de vetllar per la implantació i desenvolupament de diversos projectes pioners amb els quals està investigant la Generalitat, com la recepta electrònica, el projecte d'història clínica compartida o la telemedecina. D'aquestes tres iniciatives, la més actual és la de la recepta electrònica, que és un projecte pilot que el Departament de Salut acaba de posar en funcionament a alguns territoris i que s'anirà estenent a tot Catalunya. Els pacients poden anar directament a la farmàcia amb la targeta sanitària i un Full de Medicació Activa on estan registrats els tractaments, la dosi de medicament i la durada del tractament, de manera que l'usuari no ha de tornar al metge cada cop que requereixi noves receptes.

Com és habitual, ens trobarem al Restaurant CAMINETTO a les 21h.Us agrairé que em confirmeu l' assistència el més aviat possible ja que, per facilitar el desenvolupament del debat i la logística del restaurant, hem de limitar el nombre de participants a 15

L'HABITATGE PÚBLIC A MATARÓ

2008-09-23T12:32:00.003+02:00

El passat dia 16 de setembre en Xavier Comas ( Dir. Tècnic de Prohabitatge de Mataró) i en Ricard Perich ( Dr. Tècnic de Vimusa Sabadell ) ens varen fer una exposició de la situació actual i perspectiva futura sobre l'habitatge públic a Mataró. De passada en Ricard va explicar les diverses solucions que Sabadell està utilitzant en aquest tema.
Intentaré fer un resum i introduiré elements subjectius al final que poden ser objecte de comentaris i debat .

Xavier Comas.
Prohabitatge s'estableix a Mataró al 2002 com a empresa municipal depenent el 100% de PUMSA amb la missió de gestionar la política municipal d’habitatge
L'activitat es basa en determinar les necessitats , la contractació , el projecte, l'execució de l'obra i la gestió del cobrament.
Econòmicament es nodreix de Pumsa i de diverses dotacions provinents de la Generalitat .
Actualment està gestionant 170 habitatges que corresponen a uns 9 edificis
La previsió és tenir 500 habitatges el 2011.

Els destinataris són :
· Gent jove
· Famílies amb poc recursos econòmics
· Gent gran
· Persones amb dificultat de mobilitat (recentment)

Característiques dels habitatges
Les promocions tenen en compte el respecte al medi ambient i aprofiten les energies alternatives (solar tèrmica, solar fotovoltaica, geotèrmia) . S'està promovent la centralització de serveis com l'aigua calenta, la calefacció, la neteja de bugaderia i el reciclatge d'aigües. Es fan sales comuns amb una cuina amb l'objectiu de facilitar la comunicació. En quant a la gent gran, es facilita la generació d'espais que facilitin la relació entre ells. Respecte als acabats dels habitatges per a persones amb dificultat de mobilitat, els hi deixen la preinstal·lació per a aplicació de la domòtica i un reforçament dels sostres per poder instal·lar, qui ho necessiti, grues que facilitin el desplaçament dels usuaris.
BÀSICAMENT ELS EDIFICIS ES PENSEN PER ALS USUARIS
L'adjudicació es fa a partir d'unes llistes de sol·licituds i el posterior sorteig davant notari .
Els lloguers són a 5 anys . Actualment i degut a l'actual situació econòmica s'està pensant en ampliar aquest termini .
El nivell d'impagats se situa entorn al 20% . Això genera molts problemes en alguns casos de difícil solució

Ricard Perich: Experiència de VIMUSA ( Sabadell) :
Empresa amb molts anys d'existència (està integrada per uns 48 treballadors)
Actualment estan gestionant 500 habitatges de lloguer i la previsió futura és de 1.500.
Per poder finançar la construcció d'habitatges han constituït una empresa mixta amb 40% capital públic, 40% privat i 20% per part de la Caixa de Sabadell . L'objectiu són els 100 habitatges .
Els punts fonamentals d'aquest sistema es basen en la consecució de sòl a preu baix, que és el que pot aportar l'administració pública. Per altra banda es necessita una empresa privada que busqui la rendibilitat a llarg termini. Així és com funciona en aquest cas i sembla que bé .

Comentaris i reflexions :

· Sembla que cada municipi s'ha d'espavilar fent front a aquest problema. Creieu que això és lògic si tenim en compte el panorama econòmic que tenim per endavant ? Durant el debat es va comentar la necessitat que La Generalitat o fins i tot l'Estat Espanyol definís uns criteris i sistemes de finançament adequats a les circumstancies actuals.
·
Com deia en Ricard, no creieu que és el moment de fer una anàlisi molt profunda que tingui en compte : 1/ parc actual d'habitatges desocupats i facilitar-ne el lloguer. 2/ possibilitat de canvis . Com per exemple la gent gran que viu en edificis no adequats per a ells degut a la carència d'ascensor, però que podrien ocupar habitatges més petits tot i que més adequats. 3/ Actualment l'habitatge de lloguer és del 18% vers el de compra. Donada l'actual situació econòmica és previsible que l'opció de compra serà cada vegada més difícil. No s'hauria de dedicar més esforç per analitzar com es pot avançar amb aquesta direcció ? Per exemple establint mecanismes fiscals tal i com és va comentar a la reunió?

7è sopar-tertúlia: 16 de setembre

2008-09-05T11:40:00.004+02:00

El proper dia dimarts dia 16 de setembre reemprendrem els sopars - tertúlia del Grup de Debat Mataró.

En aquest 7è debat en Xavier Comas, gerent de Prohabitatge ens reflexionarà sobre “La gestió de l’habitatge públic a Mataró”. Com és habitual, ens trobarem al Restaurant CAMINETTO a les 21h.

Us agrairé que em confirmeu l' assistència el més aviat possible ja que, per facilitar el desenvolupament del debat i la logística del restaurant, hem de limitar el nombre de participants a 15

Miquel Barceló, el proper 3 de juny ...

2008-05-13T20:54:00.005+02:00

... per parlar-nos de Polítiques de Innovació i Territori, i del cas del Maresme.

Aquest Miquel Barceló no és el nostre mataroní, ni tampoc el que decora catedrals: és nascut a Amer, ... i té un curriculum extens i divers: enginyer i economista, ha treballat en empreses, administracions (locals, regionals, estatals), a Catalunya, a Europa i a Amèrica, ha muntat institucions (ICT), ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1999-2004), ha escrit llibres, articles, ... molts dels quals trobareu cliquant aquí.

A manera d'aperitiu, recullo aquí uns fragments d'una entrevista seva que he trobat en una publicació de la UPC, i que mostra algunes de les seves visions, especialment aquelles relacionades amb el què varem parlar al sopar passat . . .

… per ser enginyer no n'hi ha prou amb la base tècnica, perquè gestionarà projectes i liderarà equips de persones. Penso que la majoria d'escoles d'enginyeria no capaciten per a això, tenen una formació tècnica molt forta, però insuficient en temàtica econòmica i en gestió. Un error que sempre hem comès els enginyers és situar la tècnica per davant del procés … perquè per davant hi ha les persones, i després la tecnologia, que t'ajuda a potenciar el procés … s'hauria d'incorporar l'esperit de Peter Drucker a les escoles d'enginyers: la innovació (no aprens una tecnologia, sinó que aprens a innovar un procés i la tecnologia t'ajuda), la reflexió i la capacitat emprenedora … la gestió i el lideratge, el management sense lideratge no existeix …

… la tècnica s'aplica a la societat, per tant, la tècnica no és neutra, és un element instrumental que incideix en la societat d'una manera determinada. Invertir en recerca genèricament sí, però invertim en recerca que serveix per a les persones … hi ha el problema de l'ús de la tecnologia … els enginyers hem de fer aquesta reflexió sobre com s'utilitza el que fem … a Catalunya tenim tan poca recerca pública i privada que no arribem a fer aquesta reflexió, però en tot cas cal fer-la …

… hi ha tota una línia de reflexió iniciada en els parlaments d'alguns països, el que es diu la línia del technology-assessment: … que la component ètica estigui instal.lada en aquests processos d'avaluació ... els països rics són també rics en institucions i, per tant, la societat confia que les institucions facin aquestes avaluacions, per veure els pros i els contres de, per exemple, desenvolupar o no la telefonia mòbil … el que s'hauria de fer és analitzar el que estan fent les oficines de technology-assessment dels altres països on fa anys que funcionen i aleshores dimensionar-ho per a Catalunya i anar fent a petició de la societat … anar creant una cultura de l'avaluació tecnològica ...

… els enginyers hem de tenir la consciència que en aquest procés de transformació radical cap al coneixement hem de jugar un paper de primera divisió, no limitar-nos a organitzar la producció o l'assemblatge, sinó ser capaços de liderar estratègies basades en el coneixement: això vol dir recerca, des de l'inici al final de la cadena de valor; vol dir la gènesi del producte, la distribució, el màrqueting, etc. Hem de ser líders en la generació d'equips de recerca ... i, per tant, les escoles d'enginyeria han de formar aquesta gent …

… s'han de fer canvis a les escoles d'enginyeria, perquè a les escoles no s'explica això. Un enginyer sap la història del procés d'industrialització de Catalunya? Em sembla que no; per tant, els enginyers haurien de llegir el Sr. Jordi Nadal, ell (i els seus col.legues) hauria d'anar a les escoles a explicar com va néixer l'automòbil. Tot això que estem dient ara s'entén si tu saps la història i nosaltres volem ser líders conscients i per ser conscients s'ha de tenir un bagatge cultural, i avui les escoles no el donen i suposo que molts professors ni ho saben ...

… hi haurà gent que s'enfadarà, però penso que hi ha un problema de formació del professorat molt greu, o d'estructura del professorat. No tots els professors han de saber de tot, però sí que el producte final de l'escola ha de ser obrir la consciència del paper històric que li toca a l'enginyer i aquesta consciència només la tens a partir de la formació, l'estudiant necessita referents importants de caràcter cultural, més enllà de l'estrictament tecnològic ...

… l'enginyer actual surt de les escoles més especialitzat … però amb un gran dèficit de formació en ciències socials, de formació en lideratge, de coneixements culturals, d'història econòmica, coses que em semblen bàsiques no es tenen perquè el programa és el que és ...

… hem d'entrar en el concepte de formació al llarg de la vida. I aquesta manera de fer la carrera, acabar-la i posar-se a treballar, és una altra idea que es transmet a les escoles i que s'ha de trencar. No acabes mai d'estudiar i això s'ha de dir i s'ha de practicar i com ho hem de practicar? La universitat s'ha de transformar generant una oferta educativa per a tota la vida, fins als 99 anys …

... això requereix una transició, és evident … s'ha de trencar aquest esquema, aquest concepte de carrera on s'acaba d'estudiar a cinquè. Si fem una carrera molt difícil acaben esgotats. Diuen: "Val, ara ja he acabat". No, no, ara comences ! Però quins instruments li dones? Si cau en una organització allí ja hi ha elements d'autoformació, però segurament no n'hi ha prou, per tant, el canvi s'ha de produir sobretot a les estructures universitàries, formant a la gent al llarg de la vida i en qualsevol situació geogràfica: organitzant cursos amb dinamització, videoconferències, amb Internet, reunint-la un cap de setmana cada tres mesos, fas les mil i una …

Properes Trobades del Grup !

2008-04-28T18:31:00.003+02:00

- el proper dia 6 de maig, 4rt sopar:
l'Antoni Uix, economista de Mataró i ex-gerent de la Universitat de Vic,
ens parlarà sobre El futur de la Universitat, una experiència.

- el proper dia 3 de juny, 5è sopar:
el Miquel Barceló, enginyer/economista, amb una dilatada experiència professional
en administracions públiques, empreses privades i públiques (Institut Català de Tecnologia, 22@, ...), ex-diputat al Parlament de Catalunya, ...
ens parlarà sobre Polítiques de Innovació i Territori: el cas del Maresme.

Tercera trobada del grup: dimarts 15 !

2008-04-03T11:29:00.002+02:00

El proper dia 15 d' Abril farem el 3r sopar del Grup de debat, en el que vindrà en Joan Ramon de Clascà de Marín que ens parlarà dels ports i platjes al Maresme.

A sota teniu documents que poden servir per enmarcar l'exposició del Joan Tamon,
i un article del Salvador Floriach.

Caldria que confirmar la participació per millor organitzar el sopar al Caminetto !

Documents sobre ports i platges, pel sopar del dia 15 d'abril !

2008-03-31T20:27:00.004+02:00

En Carles Fàbregas Agustí, proper convidat als nostres sopars, ens envia aquesta nota:

Qui tingui temps i ganes per llegir alguns documents que poden ser interessants per anar més informat al sopar tertúlia del proper 15/4, sobre el tema "Les platges i els ports del Maresme", us passo els següents enllaços:

- Pla de ports de Catalunya

- Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC)

- Pla estratègic litoral de la Regió Metropolitana

- Pla estratègic Maresme 2015

LES PLATGES DEL MARESME, una nota del Salvador Floriach

2008-03-28T09:43:00.003+01:00

Per la propera trobada, sobre platges, el Salvador Floriach ens envia un escrit que va fer pel diari El Punt del dia 23 de Maig 2005. Aquells dies, ens diu, estaven avocant sorra del fons marí a les platges de Cabrera. I quant arribá l'estiu, ja habia desaperegut el 80% de sorra !

L'escrit:

Cada vegada que veig els mitjans de comunicació algun article sobre les platges del Maresme que equival a dir cada vegada que i ha un temporal de llevant, o s’acosta l'estiu, surten, polítics, ecologistes, tècnics, etc, donant la seva opinió sobre el problema de regeneració de les platges, i donant les culpes del desgavell als ports esportius exclusivament. Jo amb tots els respectes que em mereixent els tècnics en aquest tema, divergeixo amb la majoria de les propostes i opinions que fins ara s’han anat publicant.

Tinc 62 anys, tota la meva vida m’ha apassionat tot el que es desenvolupa a la natura, des de petit he estat practicant del muntanyisme i del submarinisme, els quals encara practico. Tinc parents pagesos i la meva vida ha transcorregut com a bon maresmenc a vora el mar i la serralada litoral, dic això per situar les meves opinions fruit del coneixement i les observacions de la natura que ens envolta.

Fer un gran sot dintre el mar, treure la sorra, bastant fina, i omplir una platja és perdre el temps, de mica en mica aquest gran sot tornarà a quedar ple, la Mar amb el moviment constant el torna a omplir, en aquest cas segurament de fangs, trossos d'algues, i també possiblement part de sorra de la que s’havia extret ara una mica més fina degut al desgast que sofreix en el moviment continuo en que està sotmesa.

Els ports son els responsables de que la sorra no circuli, ara cap a llevant, ara cap a garbí, segons els corrents i els temporals, normalment els temporals de llevant solen ser més forts que els de garbí o mitghorn i els ports fan que es creï un remolí a la banda de garbí que sostrau la sorra mar endins , i s’acumuli a la banda de llevant possiblement en el proper espigó que trobarà. Però si no més fos això la platja de la barceloneta tindria tota la sorra del Maresme, final de trajecte seria immensa i no es pas així .

Sembla que tothom te clar que la sorra de les platges del Maresme prové del riu Tordera. En certa manera si, una petita part però no tota, si fos així a la banda de llevant del port d’Arenys, i hauria una platja immensa fins la punta del espigó i no és pas així, com tampoc tindrien necessitat a Canet de fer espigons per aguantar una mica de platja.

El gran problema de les platges del Maresme és la falta d’aportació de sorres per les rieres. El Maresme tenim encara una de les millors platges del mon en quant a qualitat de la sorra, la serralada litoral, bàsicament de granit i sauló gràcies a la seva erosió, mitjançant les rierades i torrentades famoses precisament al Maresma, històricament ha anat aportant al Mar quantitats grandioses de sauló, que un cop rentat i desgastat per l'acció del moviment del Mar, ha fabricat aquesta meravellosa sorra granada que hem pogut gaudir en anys passat a les nostres platges i en gran quantitat.

Això s’ha acabat. La desaparició de l’agricultura de secar i les vinyes, ha propiciat que les muntanyes es reforestin automàticament i els matolls salvin el terreny de la erosió ( que no estic en contra ). En la historia coneguda de la nostra comarca, mai havia agut tan de bosc com ara. L’asfaltat de les rieres i la lògica conducció de les aigües, fan que no arribi sorra al Mar, i el desgast fins a desapareixa en pols que pateix la poca sorra que arriba supera la aportació. I aquí és on tenim el vertader problema de les platges del Maresme.

Per regenerar les platges hem de mirar la muntanya, no la Mar. La Mar no fabrica sorra, tant sols la renta i distribueix. El terra d’els torrents ja no son de sorra, son herbes i terra dura Les rieres estan asfaltades i no aporten sorra al Mar.

Jo havia anat de Mataró a Caldetes caminant per la sorra: ¿on es? Els ports han fet canviar l’emplaçament de les platges i son responsables de les seves dimensions, però no s’han menjat la sorra. Jo vaig viure l’aiguat del 52 quant la sorra va omplir el túnel del desviament del primer de maig, i la rierada va baixar per davant l’ajuntament, aquell dia la riera de Argentona va formar un delta de 100 metres de sorra dintre el mar. Jo el vaig veure !

Si tots els torrents repartits pel maresme continuessin aportant sorra, el problema de continuïtat que provoquen els ports no seria tant important. Aquests 231.500 m3 de sorra que preveuen traslladar es tan sols improvisació temporal, l’any que bé tornarem a estar igual o segurament pitjor, una part d’aquesta fina sorra ja s’haurà bolatitzat amb el desgast.

Una possible solució si es que en te, seria tirar escalonadament i a la tardor hivern època de temporals, camions de sauló directament a l’aigua, des de l’espigó de garbí i que la mar faci la seva feina.

Jo a la meva edat encara tinc esperances de banyar-me en un lloc amb platja al Maresme, però amb la política actual de costes i platges segur que els meus nets tindran que banyar-se des de planxes de formigó i espigons ...

Segona trobada, una pluja d'idees !

2008-03-12T18:39:00.002+01:00

En Rafael Montserrat venia a parlar de la sequera, però, de fet, ens va llançar una pluja d'idees, de dades, d'anàlisis, de consideracions, ... amb molt de rigor i claredat, molt interessants.

Consums comparatius d'aigua a la ciutat i a d'altres ciutats, costos d'instal·lacions, mecanismes de seguiment i de control de les xarxes, polítiques de mentalització per l'estalvi, possibles estratègies de futur (dessaladores, depuradores, dobles circuits domèstics i a les ciutats, transvasaments, ...).

A mi personalment em va confortar sentir-lo defensar el transvasament del Roïna (del Rhône), al costat del que hem fet quilòmetres i quilòmetres, en el centenar llarg de viatges en cotxe a BXL. I sempre hem envejat la seva opulència, l'enorme quantitat d'aigua que porta cap al mar. Segons el Rafael, menys del 10% d'aquesta aigua s'aprofita. Fer-ne un transvasament beneficiaria també la Catalunya nord !. I si podem portar petroli en grans vaixells de l'orient, per fer anar les dessaladores, perquè no concertar una mica d'aigua sobrant amb els nostres veïns ?

Va desmuntar algunes posicions integristes massa exteses, que bloquegen, de fet, l'adopció de polítiques necessàries cara el futur. Jo em vaig quedar amb un sentiment de perplexitat: com és possible que, des del sentit comú raonat, es puguin identificar estratègies socialment equilibrades, equitatives, sostenibles, que tenen un ampli consens tècnic ... però que no es faci gairebé rés ?.

On anem ?

Com ho veieu vosaltres ?
(animeu-vos a fer comentaris !)

Segona trobada: l'AIGUA !

2008-02-15T09:30:00.005+01:00

En principi, vàrem quedar de retrobar-nos el proper dimarts 11 de març,
per parlar de la sequera persistent i els problemes de l'aigua a Mataró.

En Rafael Montserrat, director de l'empresa privada municipal Aigües de Mataró,
ens en explicarà l'abast de la crisi i les polítiques desenvolupades.

Per preparar el sopar, unes entrades necessàries:
- la decisió de l'Ajuntament de Mataró,
- la web de l'empresa d'Aigües,
- la notícia comentada a Capgros.

Per anar per nota, si teniu temps, la web de l'Agència Catalana de l'Aigüa
explica la gestió de la sequera 2007/2008 !

Recordeu que cal confirmar la participació via mail !

La primera trobada del Grup

2008-02-14T09:42:00.006+01:00

Dimarts passat, com previst, vàrem fer doncs la primera trobada del Grup.
L'Andreu Ulied, clar, directe, provocador. Exposant les idees escrites a l'article penjat aquí.
El Maresme és una de les millors comarques del món, amb molts problemes, però on la gent hi viu bé i no vol pas marxar.

Davant els canvis fonamentals que estem patint (demogràfics, immigració inclosa, culturals, tecnològics, econòmics, ...), va lamentar les actituds massa exteses de resistència, de reacció, de conformisme, constatant unes estructures mentals molt tancades, senyalant l'excessiva importància relativa de les qüestions identitàries i comparant la complexitat administrativa i política catalanes amb la situació a d'altres comunitats, Madrid especialment.

Va semblar que al grup hi havia un sentiment majoritari de lament per la manca de forces vives organitzades capaces d'impulsar reaccions i propostes significatives, i, també, la manca relativa de lideratge i de pes polític de la nostra comarca en el context català.

Cap al final, Ulied deia que faltava un projecte èpic, potent, engrescador, capaç d'articular les potencialitats de la comarca ...

El Saül Gordillo, que va participar a la trobada, ho va resumir així en el seu blog.

Per disposar de més elements d'anàlisi i conèixer les possibilitats estratègiques del Maresme, té interès navegar per la web publicada per acompanyar el procés de planificació estratègica impulsat pel Consell Comarcal . . .

Si voleu tenir una visió sintètica de les propostes estratègiques del Pla, cliqueu aquí !
(realment, molta èpica no hi ha ...)

En properes trobades, parlarem del problema de l'aigua (Rafael Montserrat presentarà la situació el proper dimarts 11 de març), i, més endavant, convidarem a un responsable del Corte Inglés ...

Article Andreu Ulied

2008-02-08T12:10:00.001+01:00

Us poso aquest text de l' Andreu Ulied:

M’afanyo a demanar disculpes pel lirisme del record que voldría evocar ara, a l’inici d’aquesta presentació, però les coses no són com són sinó com les recordem, i el que jo recordo d’aquell matí de diumenge a principis de l’estiu del 1966 a Caldes d’Estrac, o Caldetes, prop l’hotel Colón, és d’un lirisme excessiu, ja ho se, i molt barceloní: veig el meu pare jugant a tenis amb el seu cosí, el tiet Niceto, el que treballava a la Derbi i coneixia l’Ángel Nieto, abans d’anar a la platja; l’olor de la terra batuda i les raquetes Dunlop, de fusta, l’escuma de la Coca-Cola, la sal de les patates fregides, la mar, ones que anaven i venien, massa fredes encara; després del tenis caminarem pel passeig dels Anglesos, aquelles vil·les magnífiques on s’hi estàven els cònsuls de mig món, durant la guerra, i després pujarem a fer la costellada a Sant Vincenç, a un restaurant prop d’un camp de futbol.

Tot ha canviat, des d’aleshores, i aquesta també és una història explicada moltes vegades. El viaducte que desgracià Caldetes l’inaugurà Manuel Fraga Iribarne l’estiu següent, el 1967, aquella pista de tennis no hi és, però l’hotel Colón s’ha modernitzat, ocupa 2.500 m2 i té una piscina amb aigua de mar escalfada, jacuzzi, sales de massatge i gimnàs. És cert que quan tot s’esborra en la memòria resten només les olors. I l’olor del Maresme és per mi, i per molts barcelonins que vàren néixer abans dels anys setanta, la de Caldetes quan encara no hi havía un viaducte volant sobre les cases, sobre les vies del tren, i la de Sant Vicenç de Montalt. Vaig recordar-ho així mateix en la primera sessió de presentació del Pla Estratègic del Maresme a la sala de Caixa Laietana, a Mataró, el novembre del 2005, després de la votació electrònica en la que una àmplia majoría dels assistents coincidiren en compartir una visió paradoxal sobre el Maresme: el Maresme era, per a tots ells, un lloc idílic per viure-hi, pel clima tebi, arrasarat dels vents del nord, la lluminositat del mar, i la proximitat a Barcelona, però al mateix temps estava cada día més degradat, desordenat, congestionat. Tot i així, continua sent un lloc atractiu per viure-hi, perquè els seus atractius són irresistibles. La casa que vull, que cantava el poeta Joan Salvat-Papasseït, era una casa no tan elegant com aquelles vil·les burgeses del passeig dels Anglesos de Caldetes, podía ser una torre o un petit xalet, o fins i tot amb una cada adosada en la versió més modesta, possibilista i democràtica. Que la mar la vegi, deia, i uns arbres en flor, prop de ciutat per ser-hi tot prest en cas de guerra o de festa. Aquest és exactament el missatge publicitari de les noves promocions inmobiliàries, les cases del golf de Sant Vicenç, sense anar més lluny. Aquesta identitat paradoxal del Maresme, que es va reflexar ja en l’acte de presentació del Pla Estratègic del Maresme, ens acompanyà al llarg de tots els treballs posteriors i continua present en aquest llibre de diagnosi, com un fil conductor inevitable.

Diuen que el pas del lirisme a la èpica marca el trànsit cap a la maduresa. La precipitació cobdiciosa, deia Josep Espinàs, que ha transformat brutalment el paisatge del Maresme, en termes físics, però també socials i econòmics, i el de la resta del litoral mediterrani, sobretot de l’espanyol, es deu en bona part a la incapacitat de les administracions públiques per ordenar la sobrepressió que es produí per la generalització de les vacances obligatòries i pagades, i la popularització dels vehicles turismes, des dels anys seixanta i setanta; llavors, es produí un nou episodi de la revolució de les masses anys moltys abans anunciada, i el turisme al Maresme deixà de ser patrimoni d’uns pocs cònsols, i uns quants rics i intel·lectuals i artistes estiuejants. Altres fenòmens, el creixement industrial, la primera gran onada migratòria procedent de la resta d’Espanya, transformaren els pobles i ciutats molt ràpidament. Fins i tot la geología granítica del Maresme contribuí a accelerar la urbanització, perquè és fàcil i relativament barat obrir camins en terrenys de sauló. El procés de creixement va ser tan ràpid llavors com ho ha tornat a ser a partir de l’any 2000, per l’arribada de població de mig món. Ja abans, durant els anys noranta, el Maresme havía anat integrant-se amb Barcelona, i molts barcelonins hi anaren a viure, ocupant torres i apartaments ja existents, o nova edificació, però contiuaren treballant al voltant de Barcelona; el teixit econòmic tradicional del Maresme, el tèxtil, l’agricultura intensiva, el turisme, es troben avui en processos de renovació que només en el cas del turisme tenen a favor la tendència de l’economía a globalitzar-se. El resultat de tots aquests processos, síntoles i diàstoles territorials, produïts sense altres mesures de control que els plans urbanístics municipals impulsats des de la reinstauració de la democràcia a Espanya, ha resultat en un paisatge que és efectivament molt heterogeni, amb àrees degradades i restaurades superposades a infraestructures molt precàries, urbanitzacions de luxe i barris de renda mitjana i baixa en les grans ciutats, mentre els preus del sòl no urbanitzable protegit segueixen sent els propis de l’expectativa d’urbanització que no han perdut.

Vina a Vilassar, em digué l’Albert Serratosa fa un parell d’anys, si vols saber cóm és en realitat el Maresme avui. Cóm negar-s’hi a l’oferta de recòrrer el Maresme amb un guia com ell? L’Albert té una d’aquelles bellíssimes cases d’indianos de Vilassar, de regust modernista, amb una finestra al tercer pis des d’on pot contemplar el mar, i allà hi passa moltes estones, com deien que passaven els dies i les hores els indianos retornats més o menys rics d’ultramar, de Cuba o Puerto Rico, enyorant-se. Perquè un segle abans del Maresme bucòlic d’estiuejants i burgesos diletants barcelonins, hi havía hagut un Maresme extravertit, de pescadors que es feren mariners i comerciants, negrers, banquers, inversionistes de L’Havana i Wall Street. Victor Balaguer, en una de les més romàntiques guies ferroviàries ens explica el paisatge vist des d’un vagó d’aquell primer tren que el 1848 feia la línia Mataró-Barcelona; casalots magnífics de capitans de la marina mercant, jardins de tarongers i llimoners a la falta de la muntanya, drassanes, gent atrafagada als ports. Pau Vila refé el mateix trajecte anys després, ja al final de la diguem-ne Belle Epoque dels anys vint, i ens pinta un paisatge maresmenc molt més introvertit, ja no hi havía tantes fàbriques tèxtils, ni jardins, quan a Mataró eren famoses les Mataró potatos. Després, als anys cinquanta, Josep Pla ens descriu, ja des del cotxe i no des del tren, un Maresme que es predisposa, pasivament, a rebre les primeres allaus de turistes. En cent anys, de Balaguer a Pla, l’imaginari del Maresme ha canviat molt: d’aquells herois tràgics com Miguel Biada, que finançà, a més del ferrocarril, l’únic cos d’exèrcit espanyol que no es rendí a Simón Bolivar, el Batallón de Pardos y Morenos Cubanos, dels capitans de la marina mercant, retratats en sèpia al segon pis del museu de Vilassar, i de l’escola de naútica d’Arenys, i el tèxtil, als càmpings i els primers turistes, els primers hotels a l’Alt Maresme, els hivernacles. Carlos Barral, des del mar, observa la costa de Barcelona i del Maresme més tard, a principis dels anys vuitanta, i clama contra tots els que han convertit, diu ell, aquestes aigües en una claveguera: industrials, urbanistes i enginyers de camins, canals i ports, assenyala Barral amb el dit com a culpables últims de la degració que patí el Maresme, des del 1967, en el meu record.

L’Albert Serratosa, precisament perquè és un enginyer de camins, canals i ports de la vella escola, està d’acord amb molt del que diu Carlos Barral. Vina un día a Vilassar i t’ensenyaré com és el Maresme en realitat, m’havía dit. Em deixà un petit ciclomotor i un casc, i així vaig passar un matí sencer al seu rebuf amunt i avall per rieres descurades, plenes de mals endreços, miserables passos sota l’autopista, i sota el ferrocarril, camps de plàstics trencats, esfilagarssats, carrers d’hivernacles, fàbriques i cementiris, solars expectants d’esdevenir qualsevol cosa en qualsevol instant, un garden-center, un aparcament de roulottes, magatzems de maquinària pesada, ferrovallers, tanques publicitàries, platges sense sorra, col·lectors d’aigües brutes reventats després del darrer episodi de pluja torrencial, aigües amb tota mena de sòlids flotants. I el més curiós és que tot el que vèiem no hauria d’existir, legalment, tot aquest desordre resulta de vulnerar o ignorar la normativa legal vigent. Per què les administracions no executen la prohibició de posar tanques publicitàries visibles des de les carreteres quan tenen l’obligació de fer-ho? Qualsevol altra país del món, em digué, si tingués un paisatge com aquest el mimaría, tots aquests quilòmetres i quilòmetres de platja, prop la muntanya, en un mar sense tsunamis ni taurons ni pirates! La infrastructura, viària, ferroviària, de sanejament, del Maresme, és molt precària. I el paisatge encara no urbanitzat sofreix una pressió enorme, fins el punt que se segueix comprant i venent a preus d’expectativa d’urbanització per grans inmobiliàries, tot i l’aprovació recent del Pla Director del Sistema Costaner, que consolida per uns deu anys encara com a no urbanitzable un sòl que hauría d’acabar sent, si es trobés la manera de fer-ho econòmicament viable, en bona part un sistema de parcs i jardins equipats.

Amb tot, costa molt poc tancar els ulls i imaginar cóm hauría de ser el Maresme, com sería Caldetes sense el viaducte de la N-II, i tots els municipis del Baix Maresme, el ferrocarril desplaçat o soterrat a trams. Costa molt poc d’imaginar un Maresme renovat, especialment si es té present la transformació del front litoral de Barcelona, del Baix Llobregat en curs, i també de Sant Adrià i Badalona, els projectes a Tarragona, a València. Si el Maresme fos un únic municipi de més de quatre-cents mil habitants, potser mig milió en uns deu anys, si tingués més centralitat dins de les entitats metropolitanes de Barcelona, podría impulsar amb molta major facilitat la mena de grans projectes de modernització, de les infraestructures i del paisatge, però també de l’economía, de la indústria que resta i del turisme, de l’agricultura intensiva. La fragmentació municipal, i la densitat d’ocupació del territori, que impedeix grans desenvolupaments urbanístics associats a projectes de renovació urbana, expliquen els retards acumulats. El procès d’integració progresiva del ferrocarril a les ciutats de Catalunya, a Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, El Prat, L’Hospitalet, els plans per transformar en serveis de tren-tranvía la linia de Lleida a Cervera, contrasten amb la situació del Maresme. La majoria de tècnics que treballen al Maresme són avui per avui més aviat pessimistes, i més o menys es resignen a conviure amb l’ambivalència situació actual. Saben de la dificultat que implica que l’Estat intervingui efectivament en el Maresme, en la N-II, en el ferrocarril, les rieres, la costa, tot i que el Delegat del Govern sigui un antic alcalde, precisament de Caldes d’Estrac! També es difícil mobilitzar els teixits socials i d’empresaris del Maresme, a favor de projectes estratègics, col·lectius i a mig termini, segurament perquè l’estat actual no és del tot dolent, fins i tot en sectors econòmics en regressió hi ha empreses que van molt bé, i la decadència paulatina del Maresme és lenta, i desigual, l’economia aparentment creix.

A aquestes alçades de la història tots ja sabem que cal tenir un projecte de futur, un somni, per poder el·laborar una diagnosi de la realitat. Explícitament, o implícitament, tots ens imaginem d’una determinada manera no només cóm és sinó qui és, el Maresme, dues qüestions íntimament relacionades. El Maresme és, pels que hem contribuït a aquest llibre, i a la redacció del Pla Estratègic del Maresme, el gran golf que fa la costa al centre del litoral de Catalunya, que comença a les estribacions del Garraf, al delta del Llobregat, i acaba a la Tordera, i del qual Barcelona, deia Josep Pla, és la ciutat amb més habitants. Per qualsevol que hagi navegat per aquestes costes i hagi mirat la costa des del mar, d’això no hi ha cap dubte. El Maresme és la Costa de Llevant de Barcelona, deia Pau Vila. No hi ha ciutats més semblants que Barcelona i Mataró, a no més de tres hores passejant en bicicleta arran de platja (si existís un passeig marítim!). Mataró i Barcelona comparteixen la mateixa geografía i la mateixa història, i al llarg del segle XIX també un mateix projecte comercial i industrial; no és rar que el primer ferrocarril i de les primeres carreteres nacionals i la primera autopìsta a Espanya, es construïren entre ambdues ciutats. El Maresme no és ni una comarca entre d’altres de Catalunya, ni un suburbi residencial de Barcelona. Amb Barcelona, sempre ha estat, geogràficament, històricament, al centre del litoral de Catalunya. La tragèdia del Maresme no és tant el seu estat actual, com totes les oportunitats perdudes, la diferència cada dia major entre la realitat del que és, i del que podria ser. Però els projectes de futur de Barcelona, el sentit de les transformacions urbanes, socials i econòmiques de Barcelona, els problemes i les oportunitats de desenvolupament, els reptes de Barcelona i els del Maresme, al segle XXI, tornen a coincidir. És hora que el Maresme recuperi el temps perdut, i aquest llibre de diagnòstic estratègic és un pas en aquesta direcció.

Una primera trobada !

2008-01-18T12:52:00.000+01:00

La primera trobada està prevista pel dimarts dia 12 de febrer, al Caminetto.

El convidat serà Andreu Ullied,
enginyer de camins, director de MCRIT de BCN,
que ha dirigit recentment el Pla Estratègic del Maresme,
i que es autor del llibre “"la Ciutat infinita"”.
El títol de la xerrada serà: Mataró i el seu futur metropolità

(per fer boca, un resum de les opinions de diversos experts sobre el futur de la societat al Maresme)

El Grup, les trobades, els temes, ...

2008-01-18T12:46:00.000+01:00

El grup es formarà per cooptació amb l’idea d’arribar a crear un grup de 20/30 persones que ens assegurin entre 10-15 participants en les trobades que poden tenir una periodicitat mensual.

Entre 10-15 participants sembla el nombre suficientment petit per establir un ambient de complicitat amb el ponent i assegurar la participació activa de tothom, suficientment ampli per generar un debat ampli.

El nivell dels assistents anirà cobrant nivell a mesura que el grup es consolidi.

Es començarà per temes generals, que poden interessar a gairebé tothom i posteriorment es podrà pensar en plantejar temes mes específics.

Possibles temes futurs:
- La crisi de l’habitatge i el seu impacte a Mataró
- Diagnosi educativa a Mataró, El futur universitari de Mataró
- Les finances dels ajuntaments: Mataró com a referència
- El comerç de Mataró El Corte Inglés
- La viabilitat de potenciar la comercialització del producte fresc al Maresme
- La viabilitat de les zones de protecció agrícola al Maresme
- El futur de la mobilitat urbana en una ciutat tipus Mataró
- La viabilitat del nou model TDT al Maresme
- El problema de l’aigua
- La qualitat del model sanitari mataroní
- La llei de la dependència i l’assistència a la 3ª edat
- L’arquitectura de Mataró
- L’habitatge social a Mataró
- El futur de caixa Laietana
- El futur del model de caixes d’estalvis comarcals davant la crisi immobiliària

Les trobades consistiran en un sopar al Caminetto, en el que es convidaria a un ponent que presentes un tema pel debat posterior.

Es procurarà fer les trobades en dimarts, procurant que no coincideixi en un partit del Barça de la Champions.

El restaurant ens prepararà un menú de 20 euros. Al ponent se’l convidarà al sopar.